1,8 milions de coques per celebrar la revetlla de Sant Joan

El Gremi de Pastissers preveu un augment de les vendes del 3% respecte a l'any passat

La revetlla de Sant Joan s'acosta i els catalans ho celebrarem, enguany, amb gairebé 1,8 milions de coques, segons les previsions del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Això suposa un augment del 3% respecte a l'any passat, que ve donat perquè els preus s'han mantingut i perquè la revetlla cau en pont. Les preferides són, per aquest ordre, la coca farcida de crema, la de llardons de full i la de brioix amb fruites i pinyons.

El preus d’aquest dolç tradicional varien en funció de la mida i el pes, però es mantindrà en la línia del de l’any passat, entre els 16 i els 35 euros.

Un dels punts que el Gremi destaca de l’elaboració de la coca artesanal és que es prepara amb un màxim de 24 hores d’antelació. Els ingredients que no hi poden faltar són el pinyó del país, ous i llet fresca per fer la crema i la mantega extra. Les fermentacions són lentes i poden durar fins a 3 hores, cosa que comporta una dedicació total d’unes 6 hores per cada peça. Per tant, es tracta d'un treball que, encara avui dia, els pastissers agremiats fan artesanalment amb ingredients de qualitat i sense els additius presents en les coques industrials. El president del Gremi de Pastisseria, el pastisser Elies Miró, de Castellterçol, alerta que “les coques dels supermercats contenen més conservants, colorants i sucres, que ajuden que puguin estar més dies a la venda”.

Com moltes de les peces de pastisseria artesana, les coques s’adapten a les noves tendències, com ara la reducció de sucre en el pa de pessic, però sempre optant per ingredients de qualitat.

Segles de tradició

Sense un origen definit, la tradició de la coca de Sant Joan obeeix a ritus solars pagans que s’han conservat durant segles. Aquesta simbologia és la que explica l’arrodoniment primitiu i originari de la coca, un cercle perfecte amb un forat al mig que emulava l’astre rei. En un primer moment, l’ingredient bàsic era la pasta de pa adobada amb oli, ous i sucre, una massa cuita i amb pinyons com a ornament essencial. Amb l’aparició dels mestres pastissers, les formes van anar variant fins a arribar a l’actual i es van introduir nous ingredients com ara la cirera i altres fruites confitades. La tradició d’aquest dolç va arrelar molt a la zona del Mediterrani, on actualment continua molt present com a reina indiscutible de les taules durant la nit més curta de l’any.

Més continguts de