Moda
Estils  /  Moda 26/10/2022

De la vida d'un camioner a la reivindicació dels coralls: tots els missatges de la moda

La segona jornada del 080 Barcelona Fashion deixa propostes innovadores, 'performances' artístiques i projectes que fusionen la roba i l'art

4 min
Una de les propostes d'Eñaut

BarcelonaViure una desfilada en directe del dissenyador del moment –Dominnico– em produeix una sensació contradictòria. I no hi té res a veure que hagi nascut sota el signe de Bessons. D’una banda, em sumo inevitablement a la voràgine emocional de veure in situ aquest talent de l’agulla que és Domingo Rodríguez Lázaro, conegut com Dominnico, que ha vestit estrelles com Beyoncé, Rosalía o Lady Gaga. D’altra banda, m’atabala: no suporto el soroll i les cues infinites que posen a prova la paciència, el circ de les aparences o el fet d'haver de justificar constantment el perquè t’asseus a primera fila. L’acreditació de premsa no sempre és un aval de permanència i us asseguro que els seients del front row de Dominnico estaven més sol·licitats que els d'un concert de Rosalía. S’hi aferraven els influencers afortunats amb dents i ungles. I això que les urpes ara es porten llargues i esmolades, tal com marca la tendència motomami.

Com si fos Eurovisió, la desfilada de Dominnico, que ha tancat el segon dia de la passarel·la catalana, treia fum. O més ben dit, anava a tot gas per la intensitat que s’hi respirava. Per començar, del mateix dissenyador, Domingo Rodríguez Lázaro, que era tot un manyoc de nervis hores abans de l’espectacle. Hi presentava Nenne –el nom de la col·lecció és com l’anomena afectuosament la seva mare, Juana– una proposta intimista que ret homenatge al seu pare i fusiona el món de la moda amb el motor. “El meu pare era camioner i la col·lecció resumeix les diferents etapes del que seria una vida senzilla en la qual hi ha moments de treball i de celebració”, deia el dissenyador alacantí. La proposta representa un punt d’inflexió per a la jove firma barcelonina, creada fa sis anys: “Ara em centro a reforçar la identitat de marca per crear el meu propi corrent”, afegia. En aquesta proposta, la roba utilitària inspirada en el taller, com els uniformes de feina o les peces armadura que fan referència a les carrosseries dels camions, contrasta amb les peces més sofisticades d’inspiració retrofuturista, en què no faltaven els trets estètics que caracteritzen la marca: els volums, la pell reciclada, el pèl sintètic, els vestits atrevits amb obertures sorprenents, el color plata, les tonalitats neó i el teixit més popular que defineix l’estil de moltes artistes de la generació Z: les xarxes amb pedreria facetada. Una de les últimes a exhibir el material en qüestió, fruit d’una col·laboració que manté amb Dominnico, ha sigut la cantant argentina María Becerra, que compta amb més de 10 milions de seguidors a Instagram.

Qui també va fer el seu debut al 080 va ser Larhha, firma conceptual nascuda en pandèmia dels arquitectes Miguel Marín i Natalia Lorca, que posa l’accent en la roba i no tant en el xou. “M’inspiren siluetes femenines que considero interessants per les formes i els volums, com les capes i els vestits d’Isabel la Catòlica o les propostes contemporànies de Balenciaga”, afirmava Marín al backstage de la passarel·la catalana. Les models exhibien la seva proposta experimental que s’inspira en l’streetwear amb americanes d’espatlla Larhha que tenen volum als muscles, amb pantalons ajustats tipus fuseau i unes toquetes encoixinades que captaven tota l’atenció. No hi han faltat dessuadores amb missatge, detalls de tatxes i unes enormes peces intercanviables que actuaven a tall de cuirassa: “Creem refugis a través de la roba”, assegurava.

Una de les propostes de Larhha.
Un vestit monocromàtic de Larhha.

Un bosc on es fusionen moda i art

Si parlem d’experimentació, les performances de Txell Miras mai decepcionen. Aquesta vegada, la dissenyadora sabadellenca ha partit de l’obra de l’artista gal·lès Zander Olsen, conegut per personalitzar arbres, per presentar al 080 un peculiar bosc encantat on les geometries i les línies verticals i horitzontals que creen punts de fuga eren els protagonistes de l’actual col·lecció que ja ven a les botigues: “Juguem amb els contrastos per crear un estat de calma, com si es tractés d’un esquelet sòlid i ben subjecte a terra”, explicava Miras. Aquestes antítesis s’aprecien en els patrons, els colors –des de tons neutres fins a turquesa i blau indi– i teixits llisos amb altres que fan plecs. La part escultural se situa al cap de les models amb unes diademes formades per tubs de cartró que simulen els troncs dels arbres. “A mi m’ha inspirat un bosc, però cadascú és lliure de fer la seva pròpia interpretació”. La col·lecció, majoritàriament femenina, també va incorporar algunes novetats per a aquest estiu: “Són peces de continuïtat que evolucionen i es complementen entre elles”, va concloure.

Una de les propostes de Txell Miras

Qui evoluciona en forma, però es manté amb el seu missatge de denúncia mediambiental és Eñaut que ha presentat una col·lecció més madura pel que fa a siluetes, patrons i detalls en cada peça per posar en valor la feina dels coralls que mantenen l’ecosistema marí. Sobre la passarel·la s’hi exhibien com a novetat peces d’abric de pell vegana combinades amb pantalons i vestits amb fibres de filaments que remeten a la flora marina. Tot tenyit en l’habitual binomi blanc i negre, amb alguna pinzellada rosa pàl·lid i combinat amb calçat esportiu de Sidestep.

La versió tradicional no falla mai

Finalment, les marques Is Coming i Simorra van optar per presentar les respectives col·leccions femenines de manera tradicional. D’una banda, la firma de l’empresari madrileny Constan Hernández va fer gala del seu habitual eclecticisme amb una nova proposta de moda versàtil que barreja encertadament colors, teixits i estampats d’inspiració retro. De l’altra, Simorra –marca catalana– va indagar més en els materials: les peces de punt i els encoixinats, i amb una línia de jacquards ètnics per a la dona d’esperit nòmada.

stats