Estils 24/10/2019

Parlar de la regla és normal

Aplis, xarxes socials, contes i fanzins: creixen les iniciatives per compartir coneixement menstrual

Clàudia Frontino
7 min
Parlar de la regla és normal

Barcelona“La regla és la sang dolenta que ha recorregut tot el cos i que l’organisme rebutja i expulsa”. Aquesta és la resposta, equivocada, que dona una noia enquestada a peu de carrer en un dels vídeos més famosos de la youtuber feminista Psico Woman, alter ego d'Isabel Duque. Amb gairebé 13.000 persones subscrites a YouTube i més de 18.000 seguidors a Instagram, Duque triomfa a les xarxes amb els seus continguts directes i amb perspectiva de gènere. És psicòloga, terapeuta i sexòloga i ha sabut arribar a un públic general parlant de temes quotidians com la menstruació, els orgasmes, l’anatomia o l’ejaculació femenina. Coses que no s’expliquen a les escoles o de les quals sovint no es parla a casa, ni amb la parella ni amb les amistats.

De fet, aquest canal no és l'únic que ha nascut amb la voluntat de superar tòpics i tabús al voltant de la menstruació. Últimament s’estan fent populars plataformes i projectes de tota mena que divulguen informacions relacionades: des d'articles científics, escrits a les xarxes basats en experiències personals, fins a textos adaptats per al públic infantil, passant per obres artístiques i fanzins col·lectius.

Instagram, la plataforma estrella

Navegant per les xarxes a la recerca de persones que parlin sobre la menstruació és fàcil arribar a desenes de perfils a Instagram dedicats a divulgar informació mèdica o experiències personals. En són un exemple els comptes Period Movement, Revolución Menstrual, Free The Regla, Mimosa.kit, La Caravana Roja, I Love Cyclo, Laura Camara Ginesex i un llarg etcètera. Un dels més actius i seguits és el de Xusa Sanz. Sota el nom de Soy Tu Menstruacion, Sanz comparteix informacions i consells des d’un punt de vista professional però amb un to proper. Síndrome premenstrual, endometriosi, coàguls, ovulació... La llista de temes és infinita i el nombre de seguidors no para de créixer. Més de 33.700 persones segueixen les publicacions d’aquesta infermera i nutricionista, que va obrir el compte per “unir els seus coneixements de personal sanitari i activisme feminista”, assegura.

Instagram de Free The Regla.

Sanz apunta que una de les claus de l’èxit del seu compte és la manera d’explicar les coses. “Porto la ciència a un pla accessible perquè la pugui entendre tothom. Substitueixo terminologia mèdica i vigilo de no caure en el simplisme”. Sobre l’ús d’Instagram per difondre i compartir coneixement menstrual, Sanz creu que és un espai més permissiu però alhora la gent es pren llibertats difícils d’imaginar fora de les xarxes. “En el moment en què parles d’un tema que interessa és normal que t’escrigui gent amb dubtes, però a aquesta mateixa gent no se li acudiria parar professionals sanitaris pel carrer per preguntar-los coses”. I aquesta allau de missatges privats o comentaris personals és fruit de la falta de referents al voltant de la menstruació i les ganes de saber-ne més, argumenta Sanz.

Prestatges plens d’opcions

Des d’una aplicació mòbil fins a una publicació alternativa, o llibres que passen de generació en generació, la menstruació ocupa espais tan diferents com necessaris en l’imaginari col·lectiu, i els prestatges de les biblioteques són un bon lloc per trobar-hi referents. Regla Fanzine Óvulo Nº1 i Óvulo nº2 són dues publicacions col·lectives en forma de revista que inclouen diferents expressions artístiques al voltant de la menstruació. Molt en la mateixa línia hi ha un fanzín editat per Turma, plataforma d’educació, producció i difusió de la cultura visual llatinoamericana, sota la iniciativa de La Revoltosa.

Una opció més coneguda és Luna roja, de Miranda Gray, considerada un clàssic en els reculls bibliogràfics menstruals i una aposta per la reconciliació amb el cos i el cicle de les lectores. Yo menstrúo: un manifiesto, d’Erika Irusta, també ocupa un lloc important dins dels referents contemporanis. Irusta parla de la regla sense embuts i en termes culturals, socials i fisiològics.

Instagram de Soy Tu Menstruación.

D'altra banda, una novetat traduïda recentment al castellà és Es solo sangre, rompiendo el tabú de la menstruación, d’Anna Dahlqvist. L’autora sueca posa el focus en la vergonya i els silencis que genera el tabú de la regla arreu del món. A través d’entrevistes fetes a Bangladesh, Estats Units o Uganda, entre altres països, Dahlqvist ha pogut constatar com la falta d’informació limita les experiències. “A través del silenci ens despullen de la possibilitat d'exigir més recerca, millor cura de la salut, una protecció menstrual més eficient i sostenible”, assegura l’autora.

Dahlqvist recomana, en el seu llibre, altres publicacions amb la intenció d’oferir coneixement extra i acabar amb el sentiment de culpa que moltes dones menstruants senten i que es veu reforçat per pel·lícules, anuncis, converses i altres inputs diaris. “Crec que la clau per combatre la vergonya és parlar del període com una part normal de la vida i des de tots els espais possibles. Amb sort, en un futur pròxim veurem innovació i coneixement nou de la síndrome premenstrual, sagnats abundants, endometriosi, protecció menstrual, dolor menstrual i fertilitat”, apunta l’escriptora.

Lectures per a públic infantil

Vermella narra el misteri al voltant d’unes gotes de sang trobades al lavabo. Els protagonistes, la Flor i el Leo, hauran d’esbrinar d’on surten aquestes gotes i si hi ha víctimes. Podria semblar l’argument d’una novel·la policíaca o un thriller, però Vermella és un conte infantil. De fet, és el primer conte escrit en gallec que parla de la menstruació. La seva autora, Sabela Losada, ha volgut parlar de la regla a través d’un conte perquè troba a faltar referents literaris infantils que naturalitzin la menstruació i creu que el tabú existent també afecta les generacions més joves. “Com més aviat s'ofereixi una visió diferent de les coses, millor. No cal esperar a l'adolescència per tractar aquests temes”, sentencia. A més, creu que existeix un doble discurs vers la sang. “Estem acostumats a veure-la si es tracta de ferides en pel·lícules, videojocs o portades de diaris, però genera fàstic i es veu impura quan es tracta de sang menstrual”, lamenta.

Instagram de La Caravana Roja.

Remenant els prestatges també es pot trobar El tresor de Lilith, una història sobre la sexualitat, el plaer i el cicle menstrual. Escrit, il·lustrat i autopublicat per Carla Trepat, aquest conte ha estat traduït a 9 idiomes i és un referent ja a escala internacional. En versió online trobem Mamá, me ha venido la regla, un conte en format PDF escrit i il·lustrat per May, Marta i Julia Serrano. Un conte “sense drames”, diuen les seves autores. I també a internet es pot llegir Menstrupedia, un còmic en clau d’humor fet amb el propòsit de convertir-se en una guia sobre una menstruació saludable, difondre la consciència sobre la menstruació i aclarir els mites al voltant del tema.

'Menstruapps' que controlen més del que sembla

Fent una cerca ràpida, és fàcil trobar més de 300 aplis dedicades a la menstruació. Gratuïtes o de pagament, la majoria ofereixen la possibilitat d’anotar observacions al calendari i, algunes, donen consells o fins i tot indiquen els dies de més fertilitat per a les usuàries que es volen quedar embarassades. Un munt de facilitats per trackejar els cicles menstruals que, segons alguns col·lectius i professionals, en realitat només són dades que s'acaben facilitant de manera gratuïta a empreses i organismes. D'altra banda, segons l’organització Coding Rights, aquestes aplicacions, a part dels usos comentats, funcionen com a “laboratoris per a l'observació de patrons fisiològics i de comportament, i utilitzen les dades per mostrar anuncis publicitaris dirigits a vendre productes complementaris”.

stats