“Quan parles de bolets, La gent t’escolta”

Barcelona“De vegades surto de casa, vaig una estoneta a la muntanya i torno amb mig quilo de llenegues per sopar”. Qui parla és Marc Casabosch -un cognom més que oportú-, que viu a Castellar de la Ribera (Solsonès) i que, a part de micòleg i nutricionista, és el xef del Castell de Ceuró, la casa rural que regenta.

Tal com explica, al Marc li va costar d’abandonar el ritme accelerat i competitiu dels boletaires d’avui, que arriben a estressar-se per aconseguir el millor cistell. Ara el micòleg es pren l’activitat sense metes que el pressionin. Per a ell, “sortir a mirar bolets” és sobretot una excusa per passejar pel bosc i passar una bona estona envoltat de natura. Malgrat això, l’expert és ben conscient que la dèria actual per collir com més bolets millor sovint eclipsa altres virtuts del bosc i apunta: “Si parles d’herbes medicinals amb gent que no va gaire al bosc, no et paren gaire atenció. Però tot canvia quan parles de bolets: la gent t’escolta”.

L’observació és la clau

Segons Casabosch, el secret d’un bon boletaire és la capacitat d’observació. S’ha de fixar en detalls que passen desapercebuts a la majoria. No mirar, sinó observar. Quin tipus de bosc és? Quins arbres hi creixen? Com són les làmines del bolet: gruixudes, fines o gomoses? N’hi ha moltes o poques? Aquells que aspirin a millorar com a boletaires haurien de saber respondre a aquestes preguntes. Però també farien bé de tenir en compte les informacions que us desglossem en aquest article.

Abans de res: per a què serveixen els bolets? Segons Jaume Sañé, naturalista i autor del llibre 100 bolets fàcilment identificables, els bolets són imprescindibles per a la regeneració dels boscos. “Nosaltres els coneixem perquè són bons per menjar, però aquests fongs són grans descompiladors de matèria orgànica; acceleren el reciclatge de la matèria (troncs, arbres, fulles, etc.)”.

Una proposta de classificació

Els bolets es poden dividir en diferents grups depenent de la funció que desenvolupen.

Els simbiòtics: En aquest grup hi trobem els rovellons, les trompetes de la mort, els rossinyols, els camagrocs o els ceps, és a dir, els bolets més cars perquè són els de temporada i no es poden cultivar. La funció principal dels simbiòtics és la d’ajudar les plantes i especialment els arbres, amb els quals tenen un fort lligam. El fong els aporta la capacitat d’absorbir més nutrients del sòl, més aigua, i els permet cobrir més superfície de terreny útil. Al mateix temps, els bolets aprofiten els carbohidrats dels arbres, els sucres, per poder desenvolupar la seva funció.

Els sapròfits: En aquest grup, hi trobem els camperols, els rubiols, els xampinyons de bosc, els apagallums o les pimpinelles morades. Són els descomponedors de la matèria orgànica. Tota la fullaraca que cau d’un roure o d’un pi, així com la fusta morta que se’n desprèn, s’ha de menjar. Si ningú la processés, al cap dels anys la superfície terrestre seria inhabitable. Si cada any anem al bosc i el trobem tal com el vam deixar l’any anterior, és gràcies a la tasca d’aquests fongs.

Els paràsits: El bolet més famós d’aquest grup és l’alzinoi, també anomenat Armillaria mellea, molt conegut pels jardiners. Segons Casabosch, “la seva funció és l’equilibri de l’ecosistema”, però en el sentit més macabre. Els paràsits ataquen les arrels dels arbres i els maten. “Si el bosc està en equilibri, no n’hauríem de trobar més dels que calen”. Són els anomenats bolets de soca i, quan ataquen la soca, es poden menjar la fusta morta i també la viva. Quan trobem aquests fongs en un bosc, entenem que integren el cicle de la vida. Però no els valorem igual quan són al nostre jardí i ataquen l’únic arbre que el decora.

Les millors zones del bosc?

Aquesta és la pregunta eterna dels aspirants a millorar els seus dots com a boletaires. Podríem assegurar que, després del secret de la Coca-Cola, en la posició número dos de la categoria de secrets familiars, hi trobem la localització de les boleteres de cada any, que s’hereta de pares a fills. Afortunadament per als orfes d’aquest tipus de coneixement, hi ha indicadors clars.

Segons Casabosch, la resposta és fàcil: totes. “Totes les zones del bosc són bones per trobar-ne. La qüestió és tenir clar què anem a buscar, quan hi anem i com hi arribem. Tots els hàbitats forestals i no forestals són potencialment bons per trobar bolets. La dificultat és calcular el moment just en què poden sortir. La clau és comprovar no només la quantitat de pluja que ha caigut -normalment només ens fixem en la humitat-, sinó també les temperatures que hi ha hagut. Acaba sent una equació perfecta de meteorologia, coneixement del medi, geobotànica, tipus de sòl i orografia”.

Pistes per trobar...

Si el que volem és localitzar un tipus concret de bolet, els experts ens proporcionen aquestes pautes.

Trompetes de la mort o ceps: Si els veieu un any, és molt poc probable que tornin a aparèixer l’any següent al mateix lloc, ja que es comporten amb molt poca regularitat. La boletera necessita temps per tornar a acumular l’energia necessària: com a mínim uns tres o quatre anys per florir igual.

Rovellons: Tant se val si ha plogut molt a l’agost, perquè si les temperatures nocturnes no han baixat dels 10 o 11 graus durant, com a mínim, una setmana, no en sortiran.

Llenegues: Surten cada dos o tres anys, però no repeteixen un any rere l’altre.

Ous de reig: Són molt particulars i no surten cada any amb la mateixa freqüència. Però tenen la singularitat que, just després que hagi caigut una tempesta o fins i tot quan encara plou, solen trigar només dues o tres setmanes a sortir si la terra es manté prou calenta (a uns 25 graus de temperatura).

Múrgoles: Aquest bolet amb aires de ciència-ficció és un món a part. Si el bosc ha patit una agressió del sòl -un incendi, per exemple-, la primavera següent el bosc s’omplirà d’aquests bolets. I, si no és l’any immediatament després, com a molt tard sortiran el següent. Totes les múrgoles que potencialment puguin sortir apareixeran de cop, en un procés anomenat de “florada massiva”. Però alerta: això vol dir que durant els pròxims 10 o 15 anys no en tornarem a veure més al mateix lloc.

(A)caçar bolets

Un aspirant a bon boletaire també ha de dominar la terminologia. A Barcelona, la gent diu “anar a buscar bolets”. Al Pirineu, “buscar” o “collir”. A Girona, parlen d’“acaçar”, que significa “perseguir insistentment una cosa fins a trobar-la”; d’aquí el joc de paraules amb el programa televisiu. I al Solsonès i a l’Alt Urgell, parlen d’“anar a mirar bolets”. Per a Casabosch, aquest últim concepte no només “és dòcil i amable”, sinó que és “la filosofia que tot boletaire hauria de seguir: mirar i només collir el que li interessa consumir”. En definitiva, “allunyar-nos de la depredació i acostar-nos al concepte gurmet”. No cal que collim tot el que trobem, sinó només els que ens interessa consumir: “Dos o tres quilos de bolets per persona i dia és un límit raonable i just”.

A l’hora de seleccionar bolets, Jaume Sañé deixa els més petits i els més grossos. “Quan els cuino, si són molt petits, gairebé no en queda res. I els grans estan en plena producció d’espores. Així que et tornes més selectiu a l’hora d’agafar-los, i els descartes al bosc, abans de collir-los, i no a casa quan no només pots haver contaminat la resta, sinó que has desaprofitat el bolet com a matèria per al bosc”.

Sovint no és tan important si arranquem o tallem el bolet, sinó que no es pugui percebre que l’hem collit. Hem de ser delicats quan l’agafem. Quan es tracta dels bolets carnosos (rovellons o ceps, per exemple) s’haurien d’agafar com si fossin una peça de Lego i extreure’ls. Quan la pell del bolet és més prima (camagrocs o cama-secs, per exemple) és millor tallar-los que arrancar-los, ja que ens podem endur altres coses a més del bolet. En aquests casos fins i tot és més eficient utilitzar unes tisoretes que una navalla.

I com hem d’anar vestits?

Finalment, un altre detall que diu molt del “nivell de professionalitat” del boletaire: la indumentària. “Mira -explica en Marc-, les besàvies hi anaven en bata”. Així que al final és molt senzill: “Un cistell de vímet -mai bossa de plàstic, perquè els bolets s’ofeguen i es podreixen-, unes tisores i un ganivet. Allò de vestir-se de vermell o verd pels caçadors... Si hi ha caçadors el millor que pots fer és marxar”. Conclusió: per anar a mirar bolets, la bata és opcional però el sentit comú no.