Les plantes tenen algun tipus d'intel·ligència?

Barcelona“Saps què? Fins i tot el Dalai-lama diu que les plantes no tenen intel·ligència!”, exclama el científic quan iniciem l’entrevista. Qui parla és Paco Calvo, director del Laboratori d’Intel·ligència Mínima (MINT Lab) de la Universitat de Múrcia i autor de la novetat editorial Planta sapiens (Seix Barral, 2023). “Li vaig donar el llibre en anglès l’estiu passat i em va dir que les plantes no són éssers que sentin. Que això només ho podem ser els humans!”, continua sorprès. Més tard descobreix que en un dels seus llibres, el líder budista escriu que els éssers vius que senten són només els que tenen la capacitat de desplaçar-se.

“És a dir, identifica el fet de sentir amb la necessitat de desplaçar-se. Vist així, està clar que per a ell una planta que està quieta no té aquesta necessitat”, somriu. Ja fa temps que el científic està acostumat a aquesta creença, que assegura que està molt arrelada arreu del món. Per això, una de les seves missions és la d’obrir la mirada a aquest univers tan fascinant que és el de la intel·ligència de les plantes.

A Planta sapiens, que escriu juntament amb la zoòloga Natalie Lawrence, el científic exposa diversos dels descobriments que s’han fet i que demostren que les plantes poden arribar a aprendre, recordar, comunicar-se, reconèixer les seves iguals, avaluar riscos o prendre decisions. Arribar a aquestes conclusions no és gens fàcil. Per començar, només es pot observar la part externa de la planta. “Hem estat cecs durant tot aquest temps, perquè fins fa poc només es podien fer investigacions si es posaven les arrels a plena llum del dia, quan elles fugen de la llum –matisa Calvo–. És com si volguéssim estudiar un peix fora de l’aigua”.

Arrels intel·ligents

Per entendre el funcionament d’una planta, cal pensar-la com un ésser viu que té el cervell a l’interior de la terra i les potes a l’exterior. “El que facin les plantes a les arrels formarà part de la seva economia global. Des d’allà fluirà la informació per tot el cos amb totes les estratègies de creixement i decisions per poder sobreviure”, explica. I de la mateixa manera que també passa amb els arbres, les seves arrels també comparteixen nutrients i es comuniquen de forma subterrània amb les seves homòlogues veïnes. “No hi ha formes de vida que no siguin socials”, apunta.

Encara que Calvo asseguri que els resultats de les investigacions fetes fins ara només són “la punta de l’iceberg” i que només s’hagin pogut provar en plantes de laboratori, que no deixen de ser “models empobrits”, ja es poden extreure algunes conclusions. Una de rellevant és que les plantes tenen les arrels connectades entre elles i, al passar-se informació, poden canviar el seu comportament. Posem per cas que una de les arrels pateix estrès hídric. Això fa que les arrels d’unes plantes més enllà, al detectar-ho, tot i no patir aquesta situació, es preparin per si els arriba la sequera. “Al sòl hi ha informació circulant tot el dia. Fins i tot les plantes tenen patrons d’amistat i enemistat entre elles, algunes cooperen i altres competeixen pels recursos –observa–. Tot plegat no és gens diferent del que passa a la resta del regne animal. L’única diferència és que ens costa assimilar que també passi amb les plantes”, continua.

Més enllà del cervell

Si resulta que no som tan diferents com ens pensàvem, ¿quines lliçons podem aprendre els humans de la vida de les plantes? “Un dels aprenentatges és el de «Divideix-te i venceràs»: les plantes no tenen res centralitzat, no tenen un òrgan essencial. Tu li talles una branca i n'hi creixerà una altra. A tu et tallo un braç i no et creixerà res”, indica Calvo. “Però, en realitat, nosaltres estem més descentralitzats del que ens pensem. Som molt neurocèntrics i estem obsessionats amb el sistema nerviós central, víctimes de la metàfora que la ment és el software i el cervell el hardware neuronal. Ens pensem que som això, com si allò corporal no fos igual de rellevant que allò neuronal”, continua el científic.

“De les plantes podem aprendre que no fa falta ni tan sols tenir neurones per tenir una conducta flexible i adaptativa”, reflexiona Calvo. “També em quedo amb aquest bany d’humilitat que hi ha quan apreciem la riquesa i sofisticació d’altres maneres de viure, i no només la que és més semblant a la nostra, com la dels primats o els mamífers, que tenen escorça cerebral”, somriu. Tants esforços en trobar formes de vida i intel·ligència en altres planetes, quan a la nostra Terra hi descobrim infinites varietats que romanen misterioses a la comprensió humana. “No hem d’antropomorfitzar les plantes, no està demostrat que els vagi bé que els cantin cançons, com es creu popularment. Però això no vol dir que no tinguin sensibilitat sensorial”, continua. Amb aquestes reflexions acabem la conversa, no sense que abans el científic em doni un últim consell: “No cal tenir plantes a casa per gaudir-les. Tan sols sortint a passejar al camp amb calma ja podreu apreciar aquestes altres formes d’intel·ligència i, dia a dia, anar veient com evolucionen. No deixa de ser com fer una mica de mindfulness”, conclou.