El ‘quilting’ s’actualitza i es posa de moda

La passarel·la i les xarxes socials s’omplen de vànoves, tapissos, bosses i abrics encoixinats

Diuen que tot torna. El quilting i el patchwork potser no han marxat mai, però la seva última versió pren força fins al punt que ultrapassa els cobrellits i s’instal·la al món de la moda. El quilting és tendència.

Segons la Francesca Tur, publicista especialitzada en el món de les tendències i creadora de Tendencias TV ( tendencias.tv), les tendències comencen al carrer, “entenent carrer d’una manera contemporània, del qual els mons virtuals i les places de les xarxes socials -TikTok o Instagram- formen part”. Som les persones les que comencem, amb nous hàbits i maneres de fer, nous moviments. “En el moment històric que estem vivint, la connexió amb un mateix, el treball amb les mans i la creació de comunitats són més evidents i necessàries que mai”, assegura Tur. Molts d’aquests moviments no transcendeixen, no acaben d’arribar al mainstream, com es pot veure amb algunes tendències de moda. N’hi ha uns altres, apropiats per als més arriscats, que a partir de grupuscles més o menys petits sí que van arribant al mainstream : “S’hi va sumant gent que ho vol fer, portar o consumir, i així és com es genera una tendència”.

Cosir està de moda

Encoixinem?

Quilting és una paraula anglesa que vol dir encoixinar. Si has fet patchwork ja saps que quilting i patchwork van agafats de la mà. El patchwork és la tècnica que uneix retalls diferents de roba per acabar creant un cobrellit ( quilt) o una manta. Aquests cobrellits estan formats per tres parts, la que veiem amb els retalls de diferents teles i colors, la buata -tela més o menys gruixuda que farceix la peça final-, i la part del darrere. L’encoixinat ( quilting) són les puntades que es fan, a mà o a màquina, per cosir i unir aquestes tres peces. El quilting és una tècnica i el quilt és la peça final.

La Mercè Vilaró, de la botiga Patchwork 1/4” de Girona, on venen teles i fan formació de patchwork tant a mà com a màquina, explica que dins del quilting es pot encoixinar amb diferents estampats de cosit: “Hi ha el quilting lliure, les plomes, el cuc, el stippling [punteig] que és el bàsic, una mena de corba que es va repetint, o el sashiko, tècnica tradicional japonesa amb una puntada senzilla i un color del fil que contrasta amb la tela”. Fins fa poc aquí els quilts s’utilitzaven sobretot com a cobrellits però a Amèrica és habitual penjar-los a la paret com a peça decorativa. I sembla que de mica en mica aquesta tendència està quallant.

“Al patchwork i al quilting clàssic els passarà com al ganxet d’abans, que es modernitzaran -augura l’Alicía Roselló, creadora de Duduá-. Sembla que ja està arribant; últimament veig gent jove d’altres països amb combinacions de colors i dissenys més atrevits, que de moment aquí encara no he vist, però al final tot arriba. Amb internet les tendències s’acceleren”.

De les iaies a tendència

Si el moviment es consolida, és possible que a Duduá acabin fent tallers de patchwork o quilting. Duduá ( duduadudua.com) és un espai de tallers de tècniques artesanals i artístiques de Barcelona. “Quan vaig començar [el 2006] no hi havia gaires tallers d’artesania a la ciutat. Podies trobar botigues de llana o per fer patchwork, però la majoria de clientes eren iaies”, explica. Ella va apostar per recuperar algunes d’aquestes tècniques que estaven a punt de desaparèixer -cistelleria, talles de fusta, resina a l’aigua o shibori - i d’altres més comunes -ganxet, macramé, brodat o costura-, amb l’objectiu d’actualitzar-les per acostar-les a les noves generacions.

L’Arianna Caggiano, creadora de la marca Quilt Queen Studio ( quiltqueenstudio.com), és un d’aquests exemples de què parla l’Alícia. Té gairebé 30.000 seguidors a Instagram. S’autodenomina “dissenyadora de quilting modern i artista de fibres”. Viu a Minneapolis (Estats Units), on crea articles per a la llar i complements com cobrellits, tapissos, cortines, bosses o moneders encoixinats, fets amb fils de cotó que a vegades combina amb seda o lli. Va començar amb el quilting a la universitat (Savannah College of Art and Design), el 2009, i el 2016 es va decidir a fer el pas de vendre les peces que elabora. “Vaig aprendre a encoixinar i després em va atreure el quilting modern, que és més atrevit. Ha sigut una evolució, al llarg dels anys he anat trobant el meu estil fins el que és avui”, ens respon per e-mail. Caggiano explica que els dissenys es basen en la seva interpretació de les coses que l’envolten i la inspiren: “Trobo inspiració en pel·lícules, llibres, dissenys del passat, teixits... Prenc nota de qualsevol cosa que em cridi l’atenció”.

Situació propícia

La Pilar Pasamontes, historiadora de la moda i directora científica de moda de l’IED Barcelona, entén que la situació actual que estem vivint propicia que el quilting estigui de moda: “Passem moltes hores a casa, i hi ha gent amb menys recursos que aprofita peces de roba, i, a més, valorem la feina manual, tenim consciència de la importància de reciclar i ser sostenibles. Què més vols que tenir una peça maca, confortable, que dona sensació de calidesa i a sobre l’has fet tu a casa?”

Hi ha marques de tèxtil i decoració de la llar que incorporen els encoixinats a les noves col·leccions de cobrellits (Zara), edredons (Textura) i plaids (Calma House). També hi ha marques de moda com Sea NY, Carleen, Haptic Lab, Bode o Rita Row que traslladen el quilting habitual de vànoves i tapissos a peces de roba. Sovint són peces acolorides, amb pocs colors foscos. “Ara tot són floretes i llum. Necessitem alegria i confort. El quilting ple de color ens ajuda”, assegura Pasamontes.

És curiós que als 80 a casa es duien les bates i batins de buata. No eren gaire afavoridores, però llavors no tothom tenia calefacció i eren fantàstiques perquè abrigaven. Però com pot ser que aquelles bates actualitzades s’hagin convertit en abrics que estan de moda? “Perquè una cosa qualli cal una suma de factors, cal que surti en el moment oportú. Fa anys que anem bastant uniformats amb bàsics essencials; per això la diferència ve de gust, posar-te una peça de roba manual que t’has fet, i si la compres, tot i estar feta a màquina sembla més artesanal. Hi ha marques que han estat pioneres en incorporar el quilting. El bolso 2.55 de Chanel o el de Maison Margiela en són dos clars exemples”, diu la professora.

Quan algú encerta les necessitats i el moment, ho penja a internet i es fa viral, automàticament tothom ho vol. “És la peça de sempre però modernitzada. Sembla el mateix però l’estètica va un pas més enllà. Crec que aquests abrics de quilting passaran la mà per la cara als de plomissol clàssic. Es deixaran una mica de banda en favor d’un abric moníssim, acolorit i calentó”, conclou.