La roba dels nostres avis està de moda

BarcelonaEn un món on tot està inventat ja no només es busca la novetat, sinó també reinventar coses del passat. Cada cop són més els que utilitzen objectes, utensilis o peces de vestir de l’armari dels seus pares o avis. La roba de segona mà té una demanda creixent i els mercats de roba reciclada augmenten any rere any. Més enllà, però, d’haver de reutilitzar per una qüestió de diners o per decantar-se per una opció més sostenible, el canvi és més profund i el que es busca és l’estètica, l’element diferenciador i únic. El que és vell ja no està passat de moda sinó que aporta un valor afegit a l’estilisme. És aquí on apareix el vintage, com una evolució del second hand.

A Barcelona el moviment vintage no és una cosa nova; el concepte fa temps que existeix, però en els últims anys ha deixat de ser exclusiu d’un col·lectiu minoritari i s’ha posat de moda. Les botigues que venen aquest tipus de roba s’han multiplicat com bolets en els últims cinc anys. El barri barceloní pioner d’aquesta estètica és el Raval, on hi ha una ruta específica, però la tendència s’està escampant per altres zones. És el cas del barri de Gràcia, on multitud de petits negocis han obert les portes apostant per la roba de dècades passades.

Moda i solidaritat

L’eufòria pel vintage ha arribat també a projectes solidaris com Humana, Fundació Poble per Poble. L’organització té botigues de segona mà a Barcelona des del 1997. Aprofitant la tendència de la roba antiga, tot just fa un any van decidir obrir una botiga específica. L’establiment està situat al carrer Astúries, al barri de Gràcia. “El local està ubicat aquí perquè aquest barri es mou al mateix temps que la cultura. La gent d’aquí busca peces úniques que els aportin un punt diferenciador”, comenta l’Andrea Vera, encarregada de la botiga. L’Andrea fa 10 anys que treballa per a l’entitat. Abans era en un local a la plaça Universitat que també comptava amb una secció de roba antiga, però el tractament no era tan especialitzat i l’estètica no tenia la força que té ara amb la de Gràcia.

El local té dos pisos i la secció dedicada a aquesta roba és a la planta superior. L’espai dedicat s’ha reduït perquè són peces molt específiques que costen de col·locar. “D’aquesta manera, però, la selecció és més acurada i hi ha peces de més bon disseny i qualitat”, explica Andrea Vera.

El perfil de clients és molt variat: “Des de la persona més cool que estudia en un institut de disseny fins a l’avi que ve quan cobra la pensió”, comenta l’encarregada de la botiga. El que ha fet que el local destaqui respecte a altres botigues de l’organització és la decoració, feta a partir de palets i elements reciclats, i la disposició de la roba, ordenada per teixits, que “li aporta un encant i una màgia especials”, diu.

Els pioners

Una altra empresa de roba vintage que fa temps que funciona és Holala! Ibiza, que porta des del 1992 venent tèxtil i complements a la capital catalana. El Julien Pounchou treballa des de fa cinc anys a l’Holala! Plaza, una macrobotiga situada al carrer Valldonzella del Raval. En aquest temps el Julien ha vist una evolució increïble de l’afluència de públic local: “Anglesos, alemanys i francesos són els habituals perquè tenen molta cultura de reciclar la roba; en canvi, la clientela local era molt escassa”. Des de fa uns anys, però, això ha canviat. “Cada cop vénen més estudiants i persones de Barcelona”, explica . El públic, com a l’Humana Vintage, és molt variat, des d’universitaris fins a àvies que busquen abrics de pell i gent a qui li agrada vestir amb la roba d’una determinada dècada. “Compro vintage perquè m’agrada trobar peces que no veuré en cap altra persona. També crec que és una bona manera de donar una segona vida a les peces”, comenta l’Esther Chica, una universitària de 20 anys, mentre remena pels baguls plens de roba de l’Holala! Plaza.

Una motivació més dels clients és el fet de comprar un tipus de teixit que probablement els durarà molt de temps gràcies a la seva bona qualitat. “Si considerem el luxe per com està feta la peça i no per l’etiqueta, aquí tenim petites obres d’art, com camises western dels anys 30 o vestits dels anys 40 que són una passada”, afirma el Julien, de la botiga Holala! Plaza.

El Raval, un epicentre

Al mateix barri del Raval hi trobem un altre negoci dedicat a aquesta roba, la botiga Lullababy. El local porta obert cinc anys, tot i que els propietaris, l’Àfrica Ligeno i la seva parella, porten més de 30 anys en aquest món. “Abans era una cosa molt exclusiva, ara s’ha posat de moda perquè hi ha famosos que posen l’etiqueta vintage a tot”. A diferència de les altres botigues, on també hi ha clients que hi van per motius econòmics, ella no creu que sigui la crisi el que ha portat l’augment de negoci. “Moltes vegades la roba que tenim aquí és més cara que la roba convencional”, diu. “La gent que busca aquest tipus de roba no ho fa per necessitat sinó per tendència. Aquesta roba és una evolució de la roba de segona mà. No és simplement reutilitzar”, sentencia l’Àfrica. A Lullababy han notat, també, un augment del client local, tot i que els estrangers continuen sent majoria. “Un 80% d’estrangers i un 20% d’aquí. Tot i així, cada cop hi ha més noies joves que s’estrenen en aquest món, que van vestides de Mango o Zara però porten un bolso o un complement vintage ”, explica l’Àfrica.

Retornar al passat en busca de referents és una manera de reivindicar una identitat. Encara que s’utilitzi la roba antiga per una funció purament estètica, si s’entén com una extensió de la personalitat el vintage és una manera de diferenciar-se a través, per exemple, d’una caçadora de cuir dels anys 80 o un vestit pin-up dels 50. I veure alguna d’aquestes peces pels carrers del país cada cop és més freqüent.