L'èxit d'un accessori creat abans de Crist: torna la ronyonera

BarcelonaÉs sortir a fer una volta per un lloc més o menys transitat i comprovar-ho: la ronyonera, el complement d'emmagatzematge per portar a la cintura, torna a estar de moda. I molt. Aquesta nova vida no li ha arribat com en els seus dies de glòria, els anys 80 i 90, plena de colors extravagants, sinó que ara la tenim més transversal que mai, agafant tota mena de teixit i condició. Però el que queda clar és que hi ha moltes persones que fins fa res era impensable que en portessin i ara la llueixen amb orgull.

Encara que aquesta primavera la ja famosa, i molt mediàtica, ronyonera d'Uniqlo és la que ha despertat una mena de febre pel complement, que s'ha multiplicat com els pans i els vins per ciutats com Barcelona, fa una bona temporada que s'ha anat col·locant a primera fila. Des d'aproximadament el 2017, coincidint amb l'auge de la música urbana.

Durant anys ha conviscut amb cert rebuig estètic, però és evident que la gran clau de l'èxit de la ronyonera és la seva funcionalitat: pot anar a l'estil cinturó (ben agafada als ronyons, com indica el seu nom), o creuada al pit per davant o per darrere. Fins i tot la veiem col·locada a l'estil bossa de mà, a partir de l'espatlla. El com és important, però també el què: serveix per emmagatzemar només les coses més indispensables. Claus, telèfon mòbil, cartera. Si fa falta portar gaire més, ja hem de pensar en bosses o motxilles. De fet, són aquelles coses que no sempre et caben a les butxaques però que s'han de portar a sobre quan sortim de casa. I no només per al dia a dia: la simplicitat de la proposta li permet adaptar-se a moltes situacions, per exemple a la pràctica esportiva, ja que et dona absoluta llibertat de moviments.

Una mica d'història

Encara que el seu zenit de modernitat fos a finals del segle XX, podríem dir que de ronyoneres se n'ha portat sempre. Sembla que una versió similar al que ens ha arribat avui es podria trobar en una mena de bossa penjada que portaven a l'exercit francès en època medieval, al segle XV. Eren les anomenades châtelaines, un accessori que també permetia a les dones victorianes transportar un gran assortiment de petits utensilis personals, que anaven des de les tisores i les agulles fins a rellotges i claus. Pel que fa al model contemporani, el que més s'assembla als grans èxits d'ara en va ser un dissenyat per l'australiana Melba Stone als anys 60. La seva inspiració? Venint del país aussie, no podia ser altra que la bossa amb la qual els cangurs transporten les seves cries.

Però a l'hora d'explicar l'origen de la ronyonera podem anar lluny, molt lluny, tan lluny com fins al 3255 abans de Crist, època en la qual va viure l'Ötzi, l'home de gel trobat el 1991 i que, pel que sembla, portaria un complement similar al que seria una ronyonera d'avui, una mena de cinturó d'utilitats: dents, un ganivet i alguna cosa de menjar lligats a la cintura.

En qualsevol cas, les ronyoneres comencen a ser més populars a partir dels anys 60 i 70, conegudes als Estats Units com a fanny packs. El gran canvi comença en el moment en què la indústria de la moda comença a posar-se seriosament amb el disseny. De cop i volta, fins i tot Chanel crea la seva versió pròpia de ronyonera, i entra així en tots els estàndards. Serà la porta a l'època d’esplendor: als anys 80 i 90 viurà la gran explosió, fent-se un complement habitual en el dia a dia.

L’època daurada

El que va canviar l’esdevenir de la ronyonera va ser la seva entrada en la cultura juvenil nord-americana. Va passar de ser un complement secundari a estar absolutament a tot arreu i especialment inserida en la cultura popular, gràcies a sèries de televisió tan icòniques del moment, com Sabrina, MacGyver, i El príncep de Bel Air. Semblava que totes les tribus urbanes n’havien de portar, per exemple els skaters, i els adolescents de tot el món anaven bojos per tenir-ne.

Com es podia esperar, les companyies de roba esportiva s’hi van abocar al 100%: Reebok, Adidas, Nike... i les empreses de tot el món reservaven els seus millors logos i mascotes per a les seves ronyoneres promocionals. Mascotes com el Fido Dido, el Mickey Mouse o fins i tot el Cobi de Barcelona 92 van ser habituals de les cintures de nois i noies d'arreu del món.

Va ser un complement tan del seu moment que, naturalment, va impregnar-se de l’estètica hegemònica que tocava: colorista, plena de tonalitats fluor i en tons roses, verds o grocs. Segurament aquella mateixa significació va ser part del motiu que la va fer desaparèixer del mapa. La ronyonera va estar molt de moda, però un dia va faltar i ningú la va trobar a faltar. O això semblava.

Ressuscitar a la ciutat

Sent justos, no tothom va oblidar-la. A principis de segle, durant la quarta temporada de Sexe a Nova York, la protoinfluencer Carrie Bradshaw (personatge que encarna Sarah Jessica Parker) ja lluïa una ronyonera de Gucci amb estampat Monogram. I a partir d'aquí ha anat tornant a primera fila fins aquesta nova etapa de l'últim lustre, quan ha tornat als seus millors números.

La seva nova estada a primera fila s'explica des de diversos motius: la importància de tenir un complement àgil, transversal i que molesti el mínim. Aquestes característiques s'adapten a l'estil de vida dels nostres dies, en què ens hem de moure molt i ràpid. També és important la introducció del telèfon mòbil, sovint gairebé massa grans per a la butxaca, ja que de la mateixa manera que s'ha posat de moda portar-lo lligat al coll, també emmagatzemar-lo a la ronyonera.

Com moltes de les modes de la nostra era, part del revivalisme d'aquest complement va relacionat amb l'estètica de l'escena urbana. Un moviment que ha superat la influència de qualsevol subcultura i que marca moltes de les tendències d'avui. Marques relacionades amb aquesta escena com Supreme (que va fer una celebrada col·laboració amb Louis Vuitton), Palace, Stüssy o Off-White han dissenyat els seus propis models. I no només aquest tipus de firmes, també Hermès, Gucci o Versace en tenen de pròpies.

I, esclar, els famosos: Jared Leto, Kendall Jenner, Rihanna, Miley Cyrus (amb estampat amb la cara de Drake)... tothom n'ha portat aquests últims anys. L'èxit de la ronyonera d'Uniqlo és la culminació de tot aquest llarg camí. De l'èxit a la desaparició i revifada contra tot pronòstic.