Seguint les petjades del nostre passat industrial

BarcelonaCom es feia el paper al segle XVII? Per què el Berguedà va acabar tenint una fàbrica de ciment tan important? On es feien les rajoles que Gaudí feia servir per fer el seu famós trencadís? Què fa que Igualada conservi el barri industrial més antic d’Europa? El territori català preserva fàbriques, molins, mines i adoberies que donen resposta a totes aquestes preguntes. Un patrimoni industrial increïble que explica d’on venim i com hem evolucionat al llarg de la història. Aquests dies se celebra la Setmana del Turisme Industrial de Catalunya i per celebrar-ho fem un repàs d'alguns dels llocs més significatius del patrimoni industrial català.

El mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), amb seu a Terrassa, és el primer lloc que hauríem de visitar si volem tenir una visió general del patrimoni industrial que conservem a Catalunya. Ubicat a l’Antic Vapor Aymerich Amat i Jover, aquesta antiga fàbrica tèxtil és considerada un dels millors exemples del modernisme industrial català. A més de visitar espais originals de la fàbrica com les carboneres, les calderes o la màquina de vapor, el museu també té diverses exposicions relacionades amb la ciència i la tècnica.

Les colònies industrials

Ubicades principalment a les lleres de tres dels rius més importants del país (Ter, Llobregat i Segre) per aprofitar-ne l’energia hidràulica, són uns dels elements més representatius dels procés d’industrialització que va viure Catalunya. En trobareu grans concentracions al Berguedà, al Ripollès, a Osona, al Bages i al Baix Llobregat. Són autèntics complexos industrials, principalment tèxtils, que van ser convertits en petits pobles on no faltava res: cases, escola, botigues de queviures, església i, fins tot, casinos i teatres. Se’n conserven moltes, però si en voleu visitar alguna i viatjar al passat, aquí us deixem uns quants suggeriments: la Colònia Vidal de Puig-reig preserva molt bé la zona de poble i la fàbrica i ofereix unes visites guiades molt amenes; la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, inclou una de les joies modernistes del país: la Cripta Gaudí; al Museu del Ter descobrireu Can Sanglas, una de les primeres fàbriques del riu Ter, i també podreu fer visites guiades a les colònies de Borgonyà i Rusiñol.

La hidroelèctrica de la Vall Fosca

A la Vall Fosca hi ha una reserva aqüífera que supera els 50 milions de m3. És per això que a finals del segle XIX, el polític de Sort Emili Riu va treballar perquè es construís una central hidroelèctrica a Capdella aprofitant l’aigua que hi ha a la vintena d’estanys a la capçalera de la vall i construint un canal de 5 quilòmetres i més de 800 metres de desnivell. Va ser un projecte titànic en el qual van participar més de 4.000 obrers que van haver de construir carreteres, línies de ferrocarril i habitatges. Però en només dos anys la primera central hidroelèctrica de Catalunya va ser una realitat. Des d’aquí es va començar a enviar electricitat a les fàbriques de Barcelona i, per tant, es va impulsar la Segona Revolució Industrial. Si en voleu saber tots els detalls, no deixeu de visitar el Museu Hidroelèctric de Capdella.

El ciment al Berguedà

La imatge del que queda de la fàbrica de ciment de Castellar de n’Hug enmig de les muntanyes pot fer mal a la vista fins que us endinseu en la seva història. Construïda per Eusebi Güell, personatge destacat de la burgesia catalana, es va convertir en la primera fàbrica cimentera del país. Després de fundar a Barcelona la societat cimentera Companyia General d’Asfalts i Portland, SA, Asland, va començar la construcció d’aquesta fàbrica de ciment. L’emplaçament oferia dos factors determinants: les pedreres de roca calcària i la proximitat de recursos energètics per fer funcionar la fàbrica, que es va edificar de forma esglaonada per aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació del ciment. Un material que es distribuïa arreu de Catalunya gràcies al Carrilet, un tren que feia arribar el ciment a Guardiola de Berguedà, on connectava amb la línia de Manresa, i que encara avui ofereix un recorregut turístic que va des de la fàbrica fins a la Pobla de Lillet.

La pell a Igualada i Granollers

La pell és la culpable que Igualada tingui el que es considera el barri industrial més antic de Catalunya. El barri del Rec encara conserva un patrimoni de gran valor com Cal Maco, Cal Barrab o diferents adoberies modernistes, com la Igualadina Cotonera. Les visites imprescindibles són el Museu de la Pell Cal Boyer, on descobrir el procés d’industrialització de la pell, i Can Granotes, una antiga adoberia del segle XVII on veure el procés d’adobar la pell abans de la industrialització. A Granollers també podeu descobrir aquesta indústria a l’Adoberia d’en Ginebreda, actualment convertida en un centre d’interpretació històrica, però que encara conserva un pou, un fogó i els característics clots on es feien els treballs de tractament de la pell. 

El paper a Capellades

¿Sabíeu que durant els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van ser un dels centres paperers més importants d’Espanya? La indústria va començar al segle XVII, però no es va especialitzar fins al XVIII. Si us arribeu al Museu Molí Paperer de Capellades, ubicat al Molí de la Vila, descobrireu el procés de fabricació del famós paper de barba i, fins i tot, podreu participar en un taller per confeccionar-ne com es feia abans i emportar-vos-el a casa. Una indústria que va arribar a vendre a les principals impremtes d’Espanya i a les colònies d’Amèrica.

L’activitat minera

Carbó, plom o sal són alguns dels materials que s’extreuen o s’han extret de les entranyes de Catalunya. L’activitat minera al país s’ha practicat des de fa segles i arreu del territori hi ha espais molt singulars que expliquen com han sigut els processos d’extracció al llarg de la història. Tothom hauria d’entrar, almenys, un cop a la vida, a la Muntanya de Sal de Cardona i descobrir el seu laberint de cavitats subterrànies. Si aneu fins al Berguedà, pugeu al tren de les mines de carbó de Cercs i descobriu com era la feina al seu interior. I una última proposta: a Bellmunt del Priorat, també podeu endinsar-vos a les galeries de les mines de Santa Eugènia per conèixer el procés d’extracció del plom. No deixeu de visitar la colònia minera si voleu comprendre millor la duresa d'aquest ofici.

La ceràmica

Per saber-ho tot del procés industrial de la ceràmica a Catalunya us recomanem dos espais: el Museu de Ceràmica La Rajoleta, a Esplugues de Llobregat, i el Terracota Museu de Ceràmica, de la Bisbal d’Empordà. Al primer, coneixereu la que va convertir-se en la principal fàbrica de ceràmica modernista de Catalunya i els forns on es van coure les peces que encara avui llueixen indrets tan emblemàtics com el Parc Güell o l’Hospital de Sant Pau. Al segon, aprendreu com es va industrialitzar l’ofici de terrissaire i com, avui dia, la Bisbal segueix conservant una estreta relació amb la ceràmica.