Fer amics més enllà dels 50 no és fàcil

Internet es converteix en un aliat fonamental per conèixer gent nova i combatre la soledat

Dale Pollekoff té setanta-un anys i es va traslladar a Los Angeles després d’una llarga carrera com a dissenyadora gràfica a Washington. És una dona soltera, sense fills, que, un cop instal·lada a la nova ciutat, s’hi va sentir bé, pel clima i pel seu ambient menys conservador. “Sento que aquí puc ser més jo mateixa”, diu. Però poc després de mudar-se, cap a l’any 2000, va descobrir que conèixer gent nova amb qui descobrir la ciutat era difícil. “Quan tens quaranta anys, fas amics a la feina”, diu Pollekoff, “però després és molt difícil”. A més, Los Angeles no és un lloc fàcil per conèixer gent. La ciutat és molt gran, i el trànsit, intens i constant. Sovint es parla de les dificultats que tenen els joves per conèixer gent nova a les grans ciutats, però això pot ser igual de difícil per a persones més grans que, tal com expliquen moltes dones d’aquestes edats, se senten ignorades.

El 2015, després d’alguns intents fallits de trobar un grup de dones interessades en fer amistat, Pollekoff va decidir crear un grup a la web Meetup que va anomenar Trobar amigues més enllà dels 50. La web està pensada perquè la gent faci contactes online però es trobin a la vida real. Després d’un parell de setmanes el grup ja tenia 200 membres. I va seguir creixent. Avui en dia en té més de 800. “Hi havia molts grups que estaven centrats en un tema en concret i d’altres per a persones de vint anys, de trenta o de quaranta, però no hi havia res per a dones més grans”, explica Pollekoff.

La importància de l’amistat

Molts estudis asseguren que les amistats són vitals per al benestar personal, i això és especialment important per a les dones grans. Un estudi de l’ Industrial Psychiatry Journal publicat a Psychology Today demostra la relació que hi ha entre la depressió i la soledat en les persones grans. L’informe destaca que “les amistats femenines poden ser claus per a la felicitat de les dones grans, però normalment no s’hi dona tanta importància”. No s’hi posa tant èmfasi com en el fet de fer esport o menjar bé, però en realitat és igual d’important, segons l’estudi.

La primera trobada que va organitzar Pollekoff va ser una reunió un vespre en un bar. Hi van anar vint dones i, per a ella, va ser un gran èxit. “Tothom s’ho va passar molt bé i es van conèixer -diu-. Hi havia dues dones que es van asseure l’una al costat de l’altra i van descobrir que vivien a dues illes de cases de distància. Ara són inseparables, millors amigues”.

Les membres del grup tenen interessos diversos i això es reflecteix en les activitats que fan. Anar a veure Free solo - undocumental sobre escalada sense cordes-, jugar a un joc de taula basat en el qüestionari de Proust o fer un tour per les mansions de Pasadena o per les cerveseries seguint un article del New York Times que defineix Los Angeles com “el paradís” d’aquests establiments.

Una de les primeres a entrar al grup va ser Lindsie Carlsen, de setanta-tres anys, jubilada de Los Angeles que es defineix com a dona transsexual. El seu interès era trobar dones per fer activitats. Trobar amigues més enllà dels cinquanta anys era un repte per a Carlsen, que valora molt positivament les iniciatives del grup de Pollekoff. “Cap dels altres grups en què he estat fa aquestes coses tan originals”.

¿I quina és l’activitat més freqüent del grup? Visitar galeries d’art. Fa poques setmanes, una tarda plujosa de diumenge les dones es van reunir per anar a l’exposició sobre Ai Weiwei que feien a la Marciano Art Foundation. Pollekoff recordava que una exposició que aquest artista va fer anys enrere a Alcatraz la va deixar molt tocada, i per això va pensar que a les seves amigues els agradaria la mostra. Al final van haver de limitar la llista d’assistents a nou, i hi va haver dotze persones que es van quedar en llista d’espera. Les persones del grup, incloses dues dones que hi anaven per primera vegada, van entrar juntes al museu. Van quedar-se bocabadades davant la instal·lació de l’artista titulada Llavors de gira-sol, una peça feta amb 49 tones de llavors de gira-sol de porcellana, i també davant d’una altra titulada Sortidor, una instal·lació feta amb milers de brocs de tetera antics. Davant de les dues obres van reflexionar, i Pollekoff va compartir amb les dones diverses informacions sobre l’artista; totes van mostrar una gran curiositat. A la planta de baix, la colla d’amigues van trobar una altra gran instal·lació titulada El cicle vital, una escultura sobre la crisi de refugiats que representa les precàries embarcacions que els immigrants utilitzen per arribar a Europa. Pollekoff va estar contemplant durant una estona la instal·lació feta amb delicades canyes de bambú, en silenci. “La seva feina sempre em desperta emocions”, diu. “És una obra d’art aclaparadora”.

“Estava molt sola”

Flor Covel té cinquanta-sis anys i en fa dos que forma part del grup. El que la va empènyer va ser el desig de conèixer gent per fer activitats a la ciutat quan va trencar amb la seva parella després d’una relació molt llarga. “Em vaig adonar que ja no tenia parella, i vaig pensar que no tenia ningú més, ningú amb qui sortir. Estava molt sola”, diu. “Els nostres camins no s’haurien creuat mai si no fos per aquesta colla”, diu Covel sobre les dones del grup, i actualment considera Pollekoff una de les seves millors amigues. Tot això no hauria sigut possible si no fos per internet.

Pollekoff reconeix que el grup té limitacions, i la distància n’és una d’important. “He conegut dones meravelloses. M’encanten la majoria de les dones del grup i he fet moltes amigues que són més que conegudes, però potser menys que millors amigues”, diu. I afegeix: “Però només he fet una amiga de veritat, una que sé que hi serà sempre que la necessiti”. La culpa de les dificultats, diu, és la vasta extensió de Los Angeles: “Si una amiga viu a Santa Monica o a Malibu és difícil veure-la sovint”.

Després d’unes hores al museu, les dones s’arriben a un restaurant coreà que hi ha a la vora. Es presenten mentre esperen el sopar. Parlen de les seves vides, de les coses que les fan estar ocupades, de les decisions de casar-se o continuar solteres i de tenir fills o no.

“A aquesta edat, ets qui ets. Has viscut com has viscut, la teva carrera s’ha acabat o està en l’última etapa. Estàs casada o soltera, tens fills o no”, va escriure Pollekoff en un mail uns dies després de la trobada. “No busques la pròxima cosa genial; per tant, no hi ha gelosia ni competitivitat. La lluita s’ha acabat, has fet les paus amb qui ets perquè no hi ha alternativa. Acceptar-se és l’únic que queda”.

Més continguts de