Natura i Medi Ambient

"Un tauró es veu com una amenaça i en canvi podria ser un reclam per al turisme"

La científica marina Gádor Muntaner ens explica per què és important salvar els principals depredadors marins

Cristina Torra
5 min
La Gádor nedant amb un taró sedós a Mèxic

BarcelonaEs va posar les ulleres d’esnòrquel amb tres anys i des de llavors ha tingut una fixació gairebé obsessiva pel mar. “La meva passió és innata, cap dels meus pares bussejava. La meva família paterna és mallorquina i ha estat vinculada al mar, però més per sobre que per sota”, explica Gádor Muntaner, oceanògrafa i científica marina especialitzada en taurons.

Va veure un tauró per primer cop amb 16 anys fent esnòrquel a les Maldives: “Va ser amor a primera vista. Tota la por i l’estrès que tenia no només van desaparèixer, sinó que es van convertir en pau, relax i molta admiració. Em va semblar un animal perfecte. I vaig saber que m’agradaria dedicar-m'hi”, relata. “També em van passar pel cap els dofins, però sé que hi ha molta gent que hi empatitza i vaig pensar que els taurons em necessitaven més”, afegeix.

Després d’estudiar tres anys i mig de farmàcia per la pressió familiar ­–la seva mare és farmacèutica a Barcelona– va decidir deixar-ho per enfocar-se al que realment l'apassionava: el mar i els taurons. “Va ser un daltabaix familiar i primer no em van donar suport. Però quan em vaig matricular a ciències del mar a les Canàries van veure que anava de debò i es van bolcar totalment amb mi i la meva decisió”, recorda. Paral·lelament als estudis, va començar a treure’s títols per ser submarinista professional fins a convertir-se en instructora de busseig, una feina que va combinar amb els estudis. Muntaner va decidir acabar la carrera a Mèxic: “Sabia que allà hi havia taurons i vaig fer les pràctiques de final de grau i un treball científic que em va portar a un dels pocs santuaris de taurons que queden al món”. Parla de les illes de Revillagigedo, a la costa del Pacífic de Mèxic, un lloc que gràcies al seu estudi i d’altres fa pocs anys ha aconseguit més protecció i ser declarat patrimoni de la humanitat. Aquest va ser per a Muntaner l’inici d’una carrera que l’ha portat a ser una de les principals divulgadores científiques al món sobre la importància de protegir els taurons. Aquest 2022 és una de les cares de la campanya dels 25 anys de la revista National Geographic.

Imprescindibles per a l’equilibri marítim

Però quin és aquest paper tan important que juguen els taurons al món? “Són depredadors i estan a dalt de tot de les cadenes tròfiques; ells regulen les poblacions de totes les espècies que hi ha per sota. Si no els tinguéssim hi hauria sobrepoblació d’altres espècies i es trencaria la cadena tròfica”, explica la científica marina. “I si algú es pregunta per què és important que l’equilibri marítim es mantingui, l'hi diré molt clarament: el 50% de l’oxigen que respirem ens el dona el mar i, a més, ens alimenta i ens regula el clima”, detalla.

Gádor Muntaner envoltada de taurons balena a les Maldives.

I encara afegeix: “S’associa molt l’ecologia amb el verd i la importància dels boscos de l’Amazones, però el blau és tant o més important. Vivim en un món que és un 70% aigua. Cada peça és important, però els taurons més perquè la seva falta pot tenir un efecte devastador més ràpid”.

La sobrepesca, un problema greu

La realitat és que, des del 1970, la població de taurons i rajades ha disminuït un 70% a tot el món, segons un estudi publicat a la revista Nature el 2021. Es tracta del primer estudi global que analitza aquest aspecte i detalla que és “un declivi pitjor que el de la majoria de grans mamífers terrestres, i semblant o igual que el de la balena blava”. Hi ha tres espècies que estan en una situació crítica: el tauró oceànic de punta blanca, el tauró martell i el tauró martell gegant, però en general, el 70% de les espècies de tauró estan en perill d’extinció. El declivi es deu, principalment a la sobrepesca, apunta l’estudi. En concret, el tauró oceànic de puntes blanques va molt buscat pels pescadors perquè les seves aletes són molt preuades culinàriament. De fet, la tècnica del finning, que consisteix en tallar l’aleta i deixar la resta de tauró al mar, és molt practicada arreu del món. Fa uns anys que està prohibida per la Unió Europea, però es calcula que tot i així les captures de tauró i dels seus parents, rajades i torpedes, a escala global, va ser de 680.000 tones el 2018, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). L'entitat també explica en un estudi del 2015 que les flotes espanyoles encapçalaven el tercer lloc del rànquing mundial com a pescadors de tauró. “Dona molts diners al mercat asiàtic. És un bon negoci perquè la sopa d’aleta de tauró és encara molt preuada a països com la Xina”, explica Muntaner.

La protecció, primordial

Per a la científica, una de les claus per a la preservació dels taurons és aconseguir més àrees marines protegides. Ara només hi ha un 1% de les aigües obertes protegides, però a l’última conferència de l'ONU sobre la Biodiversitat (COP15) es va acordar “l’objectiu 30x30”, que es planteja protegir, almenys, el 30% del territori i dels oceans de tot el món d’aquí al 2030. “És la primera vegada que se sent parlar d’un objectiu així i hi ha esperança”, apunta Muntaner. També creu que hi ha esperança amb les noves generacions: “Ells no han vist pel·lícules com Tauró, que ens ha venut l’espècie com un animal perillós. No hem de trencar idees preconcebudes, és una generació que no té aquest prejudicis”.

Tot i això, considera que, mentrestant, també es pot treballar per reduir-ne la pesca. “El tipus de pesca amb palangre és molt perjudicial perquè, tot i que els taurons no són l’objectiu, moltes vegades s’hi queden atrapats o en surten amb l’ham clavat”, explica l’oceanògrafa. De fet, segons l’ONG Shark Med, que treballa al Mediterrani, un 50% de les tintoreres presenta hams clavats i ferides de palangre que comprometen la seva supervivència. “La pesca hauria d’evolucionar i ser més selectiva”, considera. A més, també diu que a títol individual hauríem d’intentar reduir el consum de peix i informar-nos de les temporades. “No pot ser que tinguem disponibilitat de qualsevol peix en qualsevol moment de l’any”, explica.

L’ecoturisme, un camí a la salvació

Com ja està fent Muntaner a Mèxic amb el Projecte Tauró de l’ONG ORGCAS, que reconverteix pescadors de taurons en patrons de vaixells que porten turistes a veure aquests animals, creu que una de les sortides és l’ecoturisme. “Cal transformar el concepte de turisme al voltant dels taurons”, diu. Ara, un tauró es veu com una amenaça cap als turistes perquè quan al Mediterrani o a les Balears es veu una tintorera a prop, es tanca la platja. “Si poguéssim aconseguir bons punts d’albirament, seria un atractiu per a un turisme més conscient”, considera. “No tan lluny d’aquí, a les Açores, es paguen més de 200 euros per anar a bussejar amb taurons”, afegeix. Una pràctica que també s’ha començat a fer al País Basc amb les tintoreres. “A diferència del que es pensa són una espècie de tauró tranquil que s’alimenta en aigües obertes a profunditat i que quan és a prop de la costa és perquè està desorientat”, explica. Muntaner ho té clar: “Si volem ajudar aquest animal incomprès, hem de fer-lo conèixer. Si estem informats, un tauró atrau molt més el turista que no pas l’allunya. Un tauró viu dona més diners que un tauró mort, ja que un cop mort no en pots treure més rendiment”.

Els taurons no són perillosos

Les pel·lícules com Tauró han fet molt mal a l’espècie. Han etiquetat els taurons com un animal perillós que ataca els humans. Res més lluny de la realitat. “El que passa és que espècies com el tauró blanc, el tauró tigre o el tauró toro, habituals, per exemple, a les costes australianes, s’alimenten a la costa i és més fàcil que tinguem accidents amb aquestes espècies costaneres que amb les pelàgiques”, explica Gádor Muntaner. “A més, l’ésser humà mai és una presa per a ells, si mosseguen és per exploració: no fa olor de menjar però proven què és”, detalla. Segons ISAF (International Shark Attack File), l’única base de dades mundial documentada científicament en atacs de tauró, l’any 2019 hi va haver 5 morts per atac de tauró. En canvi, els mosquits van provocar la mort de 750.000 persones.

Taurons al Mediterrani

Al Mediterrani, concretament a les costes dels països catalans, tal com s'ha demostrat aquesta setmana amb el tauró que s'ha vist a les costes del Garraf, hi podem trobar fins a 30 espècies de tauró. Algunes de les més comunes són:

Tintorera: és el més comú tot i que és una espècie gairebé amenaçada. Té una longitud mitjana de 2,5 metres, però pot arribar als 4.

Tauró gat: És un tauró molt petit que no arriba al metre de llargària. Viu principalment sobre fons sorrencs o fangosos.

Caçó: també conegut com a ca marí o peix gos, es troba en perill crític d’extinció. La seva carn és molt preuada i al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada.

Tauró pelegrí: un filtrador que pot assolir uns 10 metres de longitud, el segon peix més gros del món, després del tauró balena.  

stats