BarcelonaAmb degradats, bicolors, elements 3D, estampats animals, purpurines o psicodèliques... No hi ha límits a l’hora de decorar-se les ungles. Des de fa un temps, sembla que, com més extremades siguin, millor. Tan sols cal fixar-se en personatges com Rosalía, Dulceida i Nathy Peluso per fer-se una idea de fins a quin punt avui hi ha una autèntica bogeria per guarnir-se les ungles. Programes com Èpic nails a TV3 també són testimoni d’aquesta tendència, que als carrers es transforma en una aparentment desproporcionada oferta de locals on es poden fer manicures a qualsevol hora del dia per preus que oscil·len entre els 7 i els 25 euros. Una indústria que, segons la plataforma Statista, supera els 14.000 milions d'euros de facturació en l’àmbit mundial.
D’opcions a l’hora de fer-se la manicura, n’hi ha moltes. Esmalt tradicional, semipermanent, ungles de gel o apostes més extremades. “Per a mi és un moment de relax i desconnexió, a part que em fa sentir millor amb mi mateixa perquè m’estic cuidant”, confessa la Mònica, que va a un d’aquests locals entre un i dos cops al mes. Normalment, es fa dissenys senzills i més conservadors, encara que de vegades té ganes de fer-se dissenys més extremats. “Vaig variant, depèn del dia i de l’estat d’ànim”, assegura.
Encara que sembli una tendència molt actual, el cas és que el denominat nail art ja fa temps que està en voga. L’artista Luz Belenguer, més coneguda com a Lulu View en el món del nail art, fa més de dotze anys que es dedica a embellir les ungles de les formes més extremades.
“Em fa ràbia que ara molta gent es pensi que la pionera a dur aquestes ungles és la Rosalía, perquè abans ja hi havia hagut mil raperes que portaven unes superungles”, reivindica: “Lana del Rey no era rapera ni macarra, però portava unes bones ungles. Missy Elliot, Rihanna... N’hi ha hagut mil abans que la Rosalía”.
Un (nou) ritual de bellesa
De la mateixa manera, Belenguer diu que fa més de deu anys que sent dir a la gent que hi ha un boom del nail art. “Passa que aquí no hem estat mai un país amb el costum de fer-nos la manicura, com sí que passa a Llatinoamèrica”, explica. La situació ha anat canviant els últims anys: “No deixa de ser cuidar-se una part del cos que teníem una mica oblidada. De la mateixa manera que ens cuidem la pell i els cabells, ara també ens fem la manicura”, continua la nail artist, que creu que la tendència ha arribat per quedar-se.
Això sí, deixa clar que no vol dir que tothom vulgui portar les ungles més extremades a partir d’ara. “Hi ha molts tipus de manicura i ni tan sols cal que es duguin les ungles esmaltades. Simplement, et pots fer arreglar les ungles i la pell del costat. És el mateix que fer-se un pentinat especial a la perruqueria o dur els cabells arreglats, però sense cap ornament”.
En tot cas, assegura que cada vegada hi ha més persones que són conscients que les ungles han d’estar ben cuidades, igual que altres parts del cos. Entre la clientela hi ha des de senyores que demanen dissenys més tradicionals fins a joves que volen sorprendre amb elements més provocadors.
Dissenys cromats i 3D
I quins són aquests dissenys? “Les tendències canvien molt de pressa, sobretot per les xarxes”, assegura Belenguer. Això sí, també admet que el que fa deu anys s’anomenava d’una manera, ara es coneix amb un altre nom. Tot i això, cada any es crea una mena de top 5 de dissenys que estan més de moda.
“Ara es porten les ungles de totes les mides, però no especialment llargues. Les formes també són molt variades, des de quadrades fins a més ametllades”, diu la nail artist. Pel que fa al disseny, destaquen els efectes cromats i els relleus en 3D: “Sobretot els que fan formes fluides, com gotes d’aigua gelatinoses”. També assegura que els dissenys amb perles han entrat amb molta força aquest any: “Des dels esmalts de color perla, com els que duien les nostres àvies, fins a posar-se accessoris de perles”. Altres persones aposten molt per la temàtica japonesa i kawaii. “Al final, tot depèn del gust de cadascú”.
Tots aquests dissenys són possibles gràcies a una forta indústria al darrere que cada vegada llança al mercat més productes sofisticats. “Quan vaig començar, quasi no hi havia res i per fer els models havia d’anar a papereries i botigues de manualitats per poder fer els efectes, com les purpurines”, explica Belenguer, que sempre procura utilitzar esmalts de bona qualitat. “Aquí és on hi ha la diferència en els preus del servei”, matisa: “Al capdavall, t’estàs tapant l’ungla amb un producte químic. Has de fer-ho de la manera més saludable possible”.
Al·lèrgies a la pell
Tot i que no hi hagi un posicionament oficial en contra de l’abús de fer-se la manicura, sí que des dels departaments de dermatologia s’adverteix d’alguns riscos que es poden patir si es fa molt sovint. “El problema són els acrilats”, explica Josep Manel Carrascosa, cap de Servei de Dermatologia de l'Hospital Germans Trias. Segons l’expert, els acrilats que hi ha als esmalts d’ungles són molt al·lèrgens, no només per a les usuàries que es pinten les ungles, sinó també per a les professionals del sector. “Abans, els casos d’al·lèrgies els vèiem sobretot en els professionals de la construcció o els artistes que es pintaven, però ara ja ens trobem amb molts més casos relacionats amb la manicura”, assegura. És així com arriben a consulta persones que pateixen èczemes, descamacions i eritemes a la pell.
Desenvolupar una al·lèrgia als acrilats té, segons el dermatòleg, un problema doble: “D’una banda, que els professionals no puguin treballar i, d’una altra, que més endavant no puguin fer servir materials que tinguin aquest producte per solucionar altres causes mèdiques, com posar-se una pròtesi al maluc o alguns materials que també utilitzen els dentistes”.
Fer-se la manicura, en la majoria de casos, significa tenir les ungles sempre cobertes. “Això vol dir que, si hi ha alguna mena de lesió a l’ungla, serà impossible de veure-la o diagnosticar-la”, explica el dermatòleg. En altres paraules, tenir un accés visual a les ungles sempre és bo per diagnosticar possibles afeccions físiques.
Finalment, Carrascosa incideix en les làmpades de radiació UV i led que es fan servir per assecar i fixar la manicura al final de cada sessió. Tot i que hi ha hagut certa controvèrsia pel fet d’exposar la pell sovint a la llum ultraviolada, el dermatòleg considera que no deixa de ser un increment d’exposició relativament baix: “Només en alguns casos podria tenir més importància si la persona també s’estigui fent alguna altra mena de tractament. En aquest cas, podria augmentar l’efecte de la radiació”. Sigui com sigui, aconsella intentar utilitzar esmalts de bona qualitat i escollir centres que estiguin més regulats, encara que el preu sigui una mica més car.
¿Quan ens vam començar a pintar les ungles?
L’origen de la manicura és molt més llunyà del que ens podríem pensar. Segons la historiadora de moda Suzanne E. Shapiro, autora de Nails: the history of the modern manicure, els arqueòlegs ja van descobrir en el seu moment mòmies egípcies que daten del 5000 aC amb les ungles daurades i les puntes dels dits cobertes de henna. De fet, se sap que les dones índies es tenyien les ungles amb aquest tint natural i que els antics homes babilònics se les pintaven amb kohl. Precisament és al sud de Babilònia on els arqueòlegs van trobar una manicura d’or massís que data del 3200 aC. El detall més curiós és que formava part d’una pintura de guerra que duien els homes en combat.
D’altra banda, sovint s’atribueix als xinesos la creació del primer esmalt d’ungles, que dataria del 3000 aC. El procés consistia a remullar-se les ungles amb una combinació de clara d’ou, gelatina, cera d’abella i tints de pètals de flors. El resultat eren ungles brillants tenyides de rosa vermellós que duien molt llargues i sovint amb protectors creats amb làmines de llautó i incrustacions de pedres semiprecioses, tota una demostració de riquesa i estatus social.
