Venim del nord, venim del sud

BarcelonaaixísíSantiago Rusiñol va escriure el 1897 L’alegria que passa, una obra teatral en què una colla de gimnastes visiten un poble català més breument del que voldrien. Els habitants els foragiten perquè no els entenen ni els accepten, són massa bohemis, massa... artistes. A partir d’aquesta història, el dissenyador Edgar Carrascal ha fet la seva pròpia interpretació dels fets en clau tèxtil i, de retruc, ha modernitzat el vestuari tradicional català. Fixeu-vos en aquest model amb capa que bé podria ser una versió contemporània i urbanita del pastor que al Pirineu s’abriga del fred de la muntanya.

Els colors terrosos, com es duien quan tot es confeccionava amb teixits de lli, cànem o amb la llana de les pròpies ovelles que pasturaven; la senzillesa dels patrons quan tot es confeccionava a casa. Tot en aquest look apel·la a la tradició però és absolutament actual. Mireu la capa que no és capa, que és màniga enganxada a una bufanda ampla, perfecta per embolicar-s’hi i no perdre-la mai. Alerta a la camisa amb tapeta frontal, com es duien abans per economitzar temps i botons. Fixeu-vos en els punys que tenen els pantalons als turmells, igual que s’arrapaven abans a les cames amb les vetes de les espardenyes perquè no es mullessin quan plovia. És una reinterpretació magnífica de detalls típics del vestuari català, i el més curiós de tot no és que un dissenyador jove miri enrere per fer una col·lecció per a la passarel·la 080 Barcelona Fashion -altres com Miriam Ponsa ja ho han fet abans- sinó que el mateix dissenyador sigui estranger. Carrascal és de Barranquilla (Colòmbia) -com Shakira, sí- però s’ha format al Fashion Institute of Technology de Nova York i a l’Institut Europeu del Disseny de Barcelona, ciutat on viu des de fa un temps. És innegable que té la catalanitat al subconscient i a les mans.

aixínoNo tot poden ser copets a l’esquena sempre, per això l’estilisme que suspèn també forma part de la col·lecció que va presentar Edgar Carrascal aquesta setmana a la 080 Barcelona Fashion. És veritat que és un dissenyador molt conegut per les camises, però posar-se’n una a sobre d’una altra és excessiu. I encara més si la de sota porta un llacet de coll i la de sobre és de quadres i els mitjons de rombs i els pantalons ridículament curts. Total, que sembla un pallasso. Ja està, ja ho he dit. Però analitzem-ho pam a pam i entendreu per què suspèn: els colors i l’estampat de la camisa de quadres no enganxen ni amb cola amb l’altra peça predominant, els mitjons. Cal triar entre l’una o l’altra, i llavors allargar els pantalons i treure el llacet de coll o fer-lo més discret, perquè tan voluminós sembla fet amb un tovalló de paper.