Estils 03/02/2022

Viatges llargs en pandèmia: sí, són possibles

Tres parelles de viatgers ens expliquen com és recòrrer el món sense bitllet de tornada en època covid

Cristina Torra
6 min
L'Edu i la Muntsa a San Cristobal de las Casas, a Mèxic

Barcelona“Parar no és una opció. Així que si les lleis del covid no ens deixen continuar la nostra volta al món des de Malàisia, busquem una altra ruta. I aquí estem, disposats a pedalar per Centreamèrica. Primer país: Mèxic”. Així reprenien aquest setembre la volta al món en bicicleta l’Eduard Malet i la Muntsa Vinyals, una parella de Sant Hilari Sacalm que va començar a viatjar el 2018 amb la idea de rodar pel planeta en etapes i que ho expliquen al blog 360 graus. “Des de l’inici ens vam plantejar aquest viatge per trams. El setembre del 2018 vam sortir de Catalunya i, després de 8 mesos, vam arribar a l’Uzbekistan. Vam tornar a casa per treballar durant l’estiu i vam reprendre la ruta fins a Malàisia, on el març del 2020 ens va enganxar el covid. La idea era seguir dos mesos més i tornar a casa un altre cop per treballar a l’estiu i continuar rodant al setembre”, explica l’Eduard, que explica que tenen un projecte de vida que consisteix en treballar 4 mesos a l’any i viatjar-ne 8.

Vistes al llac Atitlán a Guatemala

Però el setembre del 2020 no van poder tornar a Malàisia i van decidir fer ruta per part de l’Europa Occidental, quatre illes canàries i el Camí de Sant Jaume. “El setembre del 2021 teníem ganes de tornar a marxar lluny i hem anat a Centreamèrica, perquè Mèxic era un dels països que estava obert al turisme i que et permetia entrar-hi sense vacunació ni presentant cap PCR”, explica la Muntsa. Des de llavors, han visitat el sud de Mèxic, Guatemala, el nord del Salvador i Hondures, i ara són a Nicaragua. 

El relax centreamericà

Durant aquests mesos de viatge, l’Eduard i la Muntsa no han notat gairebé cap canvi en el contacte amb la gent local. “Va ser un xoc l’any passat quan vam pedalejar per Europa. La gent no se’ns acostava tant ni ens obria les portes de casa com estaven acostumats, però aquí a Centreamèrica no hem notat cap diferència. Viuen més relaxats”, considera la Muntsa. Sí que han notat un canvi a l’hora de creuar fronteres de país a país. “Abans sempre era el mateix: passaport al dia, carnet de vacunació en ordre i poca cosa més. Ara hem d’estar molt al cas, perquè les restriccions i la normativa covid canvien cada dos per tres”, detalla l’Eduard. 

Una de les coses que més els agrada de viatjar en pandèmia és la no massificació dels llocs. “No ho podem comparar perquè no hi havíem estat abans, però sí que ens diuen que està més tranquil, i fora de les zones més turístiques com Cancun, a Mèxic, o les ruïnes de Tikal, a Guatemala, no trobem ningú”, explica l’Eduard. “La veritat és que és d’agrair, tot i que alguns llocs han apujat preus per compensar la falta de gent”, afegeix la Muntsa. El que menys els agrada de la situació actual és la falta de llibertat completa: “Abans érem cent per cent lliures de decidir la ruta, però ara no. A part de no haver pogut anar a Malàisia, per exemple, a Mèxic ens vam plantejar entrar a Belize, però per accedir-hi ens demanaven quarantena i, al final, vam decidir fer una altra ruta”, explica la Muntsa.

Sud-amèrica, oberta

El mateix els va passar a la Berta Valls i el Christian Barba, una parella de Terrassa que va començar el seu viatge sense bitllet de tornada el passat mes d’octubre al Perú i que ho explica a Nosflipaviajar. És una aventura que havien de començar l’agost de 2020 pel sud-est asiàtic, però que van posposar un any per la situació de pandèmia mundial. “El juny del 2021 teníem clar que volíem fer-ho malgrat el covid i, tot i que la nostra idea inicial era començar per Bali, a Indonèsia, vam cancel·lar els bitllets d’avió perquè molts països de la zona continuaven tancats o amb moltes restriccions”, explica el Christian. Al final van decidir anar cap a l’altra banda del món perquè estava “tot més obert”. “La pandèmia ha fet que no hàgim pogut planificar el nostre viatge com volíem i ens ha ensenyat a tenir una mentalitat molt més oberta i flexible. Anem país a país sense saber ben bé què farem després”, afegeix. 

El Christian i la Berta a Laguna Parón, al Perú

De moment, la ruta els ha portat a conèixer el Perú, Bolívia i l'Argentina. “La mobilitat entre països és complicada i a l'Amèrica del Sud encara més, perquè la informació és confusa. Del Perú a Bolívia va ser més fàcil creuar per aire, tot i que molt més car, i de Bolívia al Perú vam haver de fer una volta per carretera de més d’un dia, perquè no totes les fronteres terrestres estan obertes”, relata el Christian. 

Des de fa dues setmanes, finalment, són allà on volien començar el seu viatge: al sud-est asiàtic, concretament a Tailàndia. Però l’aterratge al país no ha estat fàcil. A l’arribada, la Berta va donar positiu de covid i això els va obligar a separar-se: ell havia de fer 7 dies de quarantena per precaució, i ella, 10 en un hotel medicalitzat pel fet de ser positiva. Al final, tres dies després d’arribar, el Christian també va donar positiu i van acabar fent la quarantena tots dos junts. L'han passat lleu, però “han estat uns dies durs, en què ens hem sentit totalment privats de la nostra llibertat”.

La Tailàndia buida

Després del mal tràngol, es disposen a gaudir del país. El Christian ja va ser-hi fa 7 anys i es fa creus del canvi: “Estem visitant els temples més coneguts de Bangkok completament buits. És una sensació estranya, però ens considerem uns privilegiats per veure aquesta ciutat tranquil·la, sent conscients que probablement canviarà en pocs mesos”. Per una banda estan contents de poder gaudir dels llocs sense massificacions, com també els va passar al Machu Pichu, al Perú, o al Salar de Uyuni, a Bolívia, però per l’altra els sap greu perquè la falta de turisme suposa un cop dur per a la gent local. 

És la mateixa sensació que tenen la Laura Duran i l’Àlex Garcia, una parella de viatgers mallorquins que fa tres mesos que van aterrar al país asiàtic i a qui es pot seguir a través del seu perfil d'Instagram. És la sisena vegada que hi van, i concretament ara són a Ayutthaya, l'antiga capital del país, coneguda pels temples que hi ha. Quan hi van arribar a l’octubre no els va caldre fer quarantenes. En el seu cas només van haver d’esperar unes hores a tenir el resultat de la PCR que els van fer a l’arribada i, al sortir negativa, van tenir llibertat de moviment. “Vam trobar una Tailàndia molt diferent de la que coneixíem. Hi ha molt poc turisme i molts negocis tancats. Sincerament, ens fa molta pena. És veritat que estava sobreexplotat amb molt turisme de botelló, i tant de bo es recuperés amb un turisme més responsable i tranquil, però ens agradaria veure el país més ple, sobretot per a la gent local que viu del turisme”, considera la Laura.

La Laura i l'Àlex a Koh Samui, a Tailàndia

Aquesta parella de viatgers ha voltat mig món. A part de tots els viatges que porten fent des de fa 14 anys, el 2019 van deixar les seves feines estables per començar un viatge sense bitllet de tornada que els va portar 10 mesos pel sud-est asiàtic i Austràlia. Després d’una breu estada a Mallorca per Nadal, van tornar a agafar les motxilles i van estar dos mesos recorrent Cuba i Mèxic, fins que el covid els va fer tornar a casa. Van aprofitar els mesos de confinament per camperitzar una furgoneta i es van passar l’estiu del 2020 de ruta per Europa. El juny del 2021 van estar un mes a Bali i, llavors, van tornar a fer ruta en càmper per Europa. Quan van saber que Tailàndia obria fronteres, no van dubtar a comprar-se un bitllet. “És el nostre país favorit i volíem aportar el nostre granet de sorra per ajudar a reactivar el turisme”, explica la Laura. 

En aquests viatges que han fet en pandèmia sí que han notat canvis a l’hora de relacionar-se amb els locals. “Hi ha mascaretes pel mig, no t’acostes tant per xerrar i, per exemple, a Bali sí que vam notar que la gent s’apartava de nosaltres i els nens es tapaven la boca quan ens veien passar”, recorda la Laura. 

Cap de les tres parelles té por del virus, però sí que reconeixen que ara pateixen més a l’hora d’agafar avions: “Ens amoïnen les complicacions a l’hora de volar i portar tots els papers en regla per no quedar-nos a terra”, reconeix la Laura. Tot i així, el Christian té un missatge clar per a tots els que s’estiguin pensant fer un viatge: “Tot i que és una època molt complicada per viatjar, jo animo tothom a fer-ho. És qüestió de prioritats: si és un somni, cal lluitar per fer-lo possible”.

stats