El bar on va néixer una de les cançons més famoses de tots els temps

BarcelonaEra l'estiu del 1962. El poeta Vinícius de Moraes quedava amb el seu amic Tom Jobim al Bar Veloso d'Ipanema. Aquest barri s'estava posant de moda. Durant anys havia estat una zona de pescadors aïllada, fins que es va construir un túnel per unir-la amb el centre de Rio de Janeiro, fet que va provocar que molts joves anessin a viure davant de la platja d'Ipanema, perquè era més barat. Molts eren músics que tocaven als botecos, els bars de la zona, improvisant nous ritmes. De Moraes i Jobim estaven liderant una revolució musical, la del naixement de la bossa nova, juntament amb gent com el cantant de Salvador de Bahia João Gilberto, que havia vingut a viure a Rio. El Bar Veloso era un lloc qualsevol en un xamfrà del carrer Montenegro. Aquell parell hi anaven perquè quedava a prop del pis de Jobim, per res més. Va ser aquí quan van veure passar una noia morena cap a la platja que solia comprar tabac cada dia al bar. Cada dia que ells feien un cafè o un vi, ella passava. I així va néixer la cançó brasilera més famosa: Garota de Ipanema.

A finals del 1962, es va publicar per primer cop la cançó, titulada inicialment Menina que passa, tema que es faria famós quan el saxofonista de jazz nord-americà Stan Getz la va descobrir, i li va canviar el nom i el ritme. Getz es va fer acompanyar de Jobim a l'estudi, amb João Gilberto cantant-la en portuguès i Astrud Gilberto en anglès. Va ser un èxit immediat que estaria 96 setmanes a les llistes de discs més venuts, cosa que va fer que tothom la volgués versionar, incloent-hi Frank Sinatra. Un èxit que va agafar una mica fora de joc la jove Helô Pinheiro, la noia que havia inspirat el tema, que es va trobar perseguida per la premsa quan De Moraes va explicar el 1965 que era ella la seva mussa. Pinheiro passaria a fer de model, aprofitant la bogeria provocada per aquella cançó en uns anys en què el Brasil s'obria al món com a país alegre, de moda, capaç de triomfar en la música i el futbol. Un èxit que també va aprofitar el propietari del Bar Veloso, que reivindicava que el tema s'havia escrit a les seves taules. Així que va canviar el nom del bar, que actualment es diu Bar Garota de Ipanema. També ha canviat el nom del carrer Montenegro: ara es diu carrer Vinícius de Moraes.

El bar és ple de fotografies dels músics, d'Helô Pinheiro, de la partitura... No és el millor bar de la ciutat, cal advertir-ho. Cobren una mica més del normal per un menjar que no és res de l'altre món, però la gent no pot deixar d'anar-hi per imaginar com va ser aquell estiu del 1962. Ipanema, malgrat tot, segueix mantenint aquell aire de barri jove, feliç, obert al mar, on els joves s'enamoren fàcilment. Segurament tens millors bars on anar en una ciutat encisadora. Però resistir la temptació de seure en una taula amb finestra al vell Bar Veloso, costa d'evitar.

Recomanació per viatjar a Rio de Janeiro.

Cançó: Garota de Ipanema

Autor: Vinícius de Moraes i Tom Jobim

Any: 1962