Que Déu salvi la reina del punk

BarcelonaAcció i compromís. Aquestes dues paraules sempre han acompanyat Vivienne Westwood. Als anys setanta, quan regentava una trencadora botiga a King’s Road i sortia amb Malcolm McLaren, el mànager dels Sex Pistols. I també ara, quan encara dirigeix un imperi que porta el seu nom i participa activament en les campanyes de Greenpeace per salvar l’Àrtic. Pel mig, més de quaranta anys de carrera que han convertit la dissenyadora i activista britànica en una icona, dins i fora de la passarel·la. És precisament aquest esperit d’acció i compromís el que copsa Westwood: punk, icon, activist, un documental de moda que emmiralla la reina del punk amb el seu passat, el seu present i el seu futur. “No estic contenta amb la meva empresa. De fet, crec que s’ha expandit massa”, arriba a confessar Westwood al documental. No és falsa modèstia. La seva preocupació principal segueix sent la de sempre: canviar el món utilitzant la moda com a arma política. God save the queen.

Aquest divendres s’estrena oficialment a Londres Westwood: punk, icon, activist, dirigit per Lorna Tucker. Però abans -demà- obrirà la quarta edició del Moritz Feed Dog, el festival de documentals de moda de Barcelona, que durarà fins diumenge. En total, es projectaran nou documentals que posen el focus en dissenyadors com la mateixa Westwood, Maison Martin Margiela o Zac Posen, però també en il·lustradors, editors o maquilladors amb una bona història al darrere. “La moda té moltes mirades i això és el que volem mostrar amb la programació. Tampoc ens oblidem de la indústria: es veurà un documental sobre l’alta costura i un altre sobre les dures condicions del sector tèxtil a l’Índia”, afirma la comissària Charo Mora. I és que des del minut zero la vocació d’aquest festival ha sigut polièdrica i innovadora.

Obrir el debat

Així com els museus d’art organitzen cicles de conferències relacionats amb les exposicions, el Moritz Feed Dog ha programat mitja dotzena de taules rodones lligades als documentals. “Ha sigut una aposta des del principi. No volem un espectador passiu, volem un espectador que es quedi després de la projecció, que escolti els convidats i que pugui interactuar-hi. Plantegem temes vinculats a l’actualitat i volem que hi hagi debat”, sentencia Mora. A banda de Lorna Tucker, el festival també ha convidat Menna Laura Meijer, la directora de We Margiela, un dels documentals més esperats d’aquesta edició. I ho és amb tota la raó del món: pocs dissenyadors han sigut tan fugissers com el belga Martin Margiela, l’home que a més de desconstruir la roba, va desconstruir el sistema de la moda. Va fer-ho a través de Maison Martin Margiela, la marca que va fundar el 1988 juntament amb Jenny Meirens (i que Diesel va adquirir el 2003, que Martin va abandonar definitivament el 2009, i que ara té com a director creatiu John Galliano). I és la mateixa Meirens -que va morir l’estiu passat després d’una llarga malaltia- la que posa veu a un documental que es nodreix dels arxius de la casa i del testimoni de col·laboradors molt propers. Margiela, l’home, continua practicant la llei del silenci que va imposar-se fa molts anys. I ni el documental ni les dues exposicions que ara mateix li dediquen a París (al Palais Galliera i al Museu de les Arts Decoratives) l’han fet canviar d’idea.

De Nova York a l’Índia

Tot i que els documentals sobre Westwood i Margiela són els que desperten més expectació (també per la presència de les dues directores, disposades a respondre a les preguntes del públic), no s’ha de perdre de vista la resta de la programació, majoritàriament dirigida per dones. House of Z, de Sandy Chronopoulos, analitza el perquè de la caiguda en desgràcia de Zac Posen, un dissenyador de Nova York protegit per Anna Wintour. A The Gospel according to André, Kate Novack retrata justament la vida personal i professional de l’extravagant André Leon Talley, que va ser la mà dreta de Wintour durant molts anys a l’edició nord-americana de la revista Vogue. La reconstrucció de la vida d’un maquillador de famoses mort prematurament el 2002 la fa Lori Kaye a Kevyn Aucoin: beauty and the beast in me a partir de les cintes de vídeo que ell mateix gravava durant les sessions de fotos. Antonio Lopez 1970: sex, fashion & disco, de James Crump, narra l’atzarosa vida de l’il·lustrador porto-riqueny (va ser parella de Jerry Hall i amic d’Andy Warhol), mentre que el realitzador indi Rahul Jain explica a Machines les deplorables condicions laborals del sector tèxtil al seu país. El francès Loïc Prigent fa doblet amb Les dessins d’Yves Saint Laurent, en què mostra els dibuixos del creador francès, i Qu’est-ce que la haute couture?, un viatge a la intimitat dels tallers d’alta costura de marques de luxe com Dior i Chanel. En parlem?