Senglars: un creixement imparable i conflictiu

L'augment del nombre d'aquests animals a Catalunya genera cada cop més problemes

Un dels mamífers més conflictius a Catalunya és el porc senglar, un animal que no ha parat de créixer en els últims anys a Catalunya i que últimament ha començat a passejar-se amb certa freqüència per pobles o urbanitzacions pròxims a la muntanya.

Els veïns es queixen de danys als jardins, els pagesos de problemes amb els conreus, i fins i tot es registren sovint desperfectes en camps de golf o aeròdroms. Segons el subdirector general d'Activitats Cinegètiques de la Generalitat, Jordi Ruiz Olmo, l'expansió del senglar no es deu tant a la falta de depredadors com sobretot al fet que les zones boscoses han anat clarament a més durant les últimes dècades. Més boscos vol dir també més glans i, per tant, més aliment per a aquests animals.

També l'extensió de cultius com el del blat de moro, que li són font d'aliment i refugi a la vegada, hi han jugat un paper important. Tot i que pugui no semblar un factor important, l'aliment que li ofereixen sovint els humans també és clau en aquesta reproducció. Segons Ruiz Olmo, estudis recents revelen que per cada porc petit que hi ha al Montseny, a l'Empordà n'hi ha 1,5. A les zones on els senglars interactuen més amb els humans es reprodueixen més ràpidament. Però on hi ha més senglars de Catalunya és en àmbits com el Montseny, les Guilleries, la Garrotxa i l'Alt Empordà, on les densitats arriben a entre 12 i 18 individus per quilòmetre quadrat.

Accidents a dojo

La carretera és probablement el lloc on la trobada entre l'ésser humà i el senglar és més perillosa. A Catalunya cada anys es produeixen uns 1.200 accidents de trànsit relacionats amb mamífers, un 81% dels quals els causen els senglars.

Segons la biòloga i experta en senglars Carme Rosell, precisament és ara, entre el novembre i el desembre, quan es concentra el nombre més alt d'accidents. Els xocs també tenen un patró temporal molt marcat. Sobretot cal anar amb compte des que es fa fosc fins a mitjanit. Segons la doctora Rosell, s'estan duent a terme diverses actuacions a Catalunya per limitar aquests xocs, com per exemple habilitar passos de fauna a les carreters, bé siguin superiors o inferiors, dels quals a Catalunya n'hi ha més de 100. També es netegen els marges de la carretera per aconseguir que conductor i porc senglar tinguin més temps de veure's i evitar el xoc. Fins i tot s'està treballant en mesures com ara senyals que s’activin només quan un senglar és a prop de la via, o sistemes per espantar-los.

Econòmicament, fins al 2014, gairebé tots els accidents amb senglars es consideraven responsabilitat de les societats de caçadors, però un canvi en la legislació fa que ara la responsabilitat recaigui bàsicament en el conductor, tret que es pugui demostrar que l'animal venia espantat per una acció de caça.

Caçadors desbordats

Els experts estan d'acord que ara com ara la caça és l'únic factor que permet mantenir a ratlla el senglar, tot i que no sigui un mètode suficient per controlar-lo. Els caçadors fan una tasca bàsica per mantenir a ratlla el nombre d'individus i, de fet, aquest animal ha passat a ser la seva dedicació bàsica. De 6.000 senglars que es caçaven a principis dels anys 90 s'ha passat a un rècord de 60.000 durant la temporada 2015/16. La dada ha anat a la baixa els dos últims anys per causes purament naturals: la sequera ha disminuït la producció de glans i ha fet que el nombre de senglars hagi disminuït. Després d'un any plujós com aquest és probable que l'any que ve repunti.

Segons el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, si fa 15 anys el 80% dels caçadors es dedicaven a la perdiu, als conills i en general a la caça menor, avui aquesta proporció s'ha invertit totalment: ara la caça del senglar ocupa al voltant d'un 70% de l'activitat dels caçadors. Segons Sergi Sánchez, el nombre de captures augmenta, però la població de caçadors, en canvi, va a la baixa i s'està envellint. Els caçadors se senten poc cuidats per l'administració, i denuncien que si el contribuent hagués de pagar la feina que fan li costaria molts diners. Segons un estudi fet per la mateixa Federació Catalana de Caça, si l'administració hagués de pagar els seus serveis, abatre cadascun dels senglars li costaria al voltant de 1.300 euros.

Una vacuna esterilitzadora

Al tradicional mètode de la caça s'hi estan començant a afegir noves tècniques destinades a evitar que els animals es reprodueixin. Des de l'any passat un grup d'investigadors en veterinària de la UAB està provant una vacuna que té la finalitat de poder esterilitzar els animals que viuen a les zones més pròximes a pobles i urbanitzacions. Es tracta d'un projecte conjunt amb investigadors dels Estats Units i d'Anglaterra, però és el primer cop que es prova en un gran test amb senglars. L'objectiu és actuar sobre l'hormona que controla la reproducció, amb la finalitat de disminuir el nombre d'animals sense haver-ho de fer de manera agressiva.

La fase de proves s'allargarà encara 3 o 4 anys més, però segons l'investigador principal del projecte, Manel López Béjar, els resultats preliminars fan pensar que la vacuna és molt efectiva en femelles i no tant en mascles. Totes les femelles vacunades i marcades, al cap d'un temps, tenen l'hormona de la gestació baixa, mentre que en els mascles només s'ha mantingut baixa en el 40%. També s'està posant a prova si la vacuna redueix la cerca d'aliments per part dels senglars.

Els caçadors asseguren que els senglars es fan més agressius amb la vacuna. Per dir-ho, es basen en un estudi fet al Brasil amb 30 porcs. Manel López Béjar nega rotundament aquesta afirmació: assegura que és generar por de manera gratuïta i sense cap coneixement. Per argumentar-ho posa l'exemple dels gats, "que són castrats per fer-los més dòcils precisament quan mostren signes d'agressivitat".

Segons Jordi Ruiz Olmo, la vacuna té l'inconvenient que s'ha de poder assegurar que només afecti l'animal en qüestió i no altres espècies de l'ecosistema. Això elimina mètodes més assequibles com les trampes i obliga a capturar els animals un per un si se'ls vol administrar la vacuna. Ruiz Olmo creu que amb el que se sap fins ara ja es veu que la vacuna no podrà ser una solució de gran abast, però en canvi sí que podria ser una solució de caràcter més local en aquelles urbanitzacions, barris o pobles que tinguin més contacte directe amb l'animal.

En tot cas, tots coincideixen que un dels factors que fan agressius els animals és que se'ls doni menjar, ja que a partir d'aquest moment pensen que aquest és un dret adquirit, i poden intentar agafar-lo per la força quan se'ls nega en una altra ocasió.

La introducció d'un animal que pugui ser depredador del senglar tampoc sembla una bona solució i no es preveu a curt termini. Segons Jordi Ruiz Olmo, el senglar s'està expandint amb força per bona part d'Europa, fins i tot en alguns països on la població de llops és força abundant. Per assegurar que el llop controlés el senglar caldria introduir-ne molts, i evidentment això podria comportar problemes encara més greus.

Més enllà de la caça, a hores d'ara l'únic mètode vàlid sembla evitar que trobin menjar amb tanta facilitat. Segons Carme Rosell, cal instal·lar tancats elèctrics als conreus, evitar que els humans els alimentin i pensar solucions per evitar, per exemple, que puguin tombar els contenidors per agafar-ne aliment. Cal aconseguir que els senglars s'alimentin al bosc, i no en conreus i zones urbanes.

Etiquetes

Més continguts de