Una de debutants i veterans

BarcelonaLa distància entre Amt i Wom & Now és infinita. No només en qüestió d’estil, també en recursos, posicionament en el mercat i projecció internacional. De fet, és aclaparadora. Però el 080 ja ens té acostumats a aquestes combinacions de creadors independents vs. marques comercials. I la quarta jornada de la passarel·la barcelonina, que se celebra al Recinte Modernista de Sant Pau, en va ser testimoni. D’una banda, van desfilar firmes d’autor com l’Amt d’Adrià Machado, Elena Estaun i Como un Pez en el Agua. De l’altra, Wom & Now, Naulover, Torras i Punto Blanco. El punt en comú? Que totes van presentar col·leccions de primavera-estiu 2018, seguint el calendari convencional.

Bé, quasi totes. La debutant Elena Estaun diu que fa moda atemporal i no vol entrar en aquest circuit. Però tot té una explicació. Ella és joiera, amb dues botigues pròpies a Barcelona i alguns punts de venda internacionals. Feia temps que tenia ganes de participar al 080. Però l’organització no la deixava. Només joies no, li deien. Així que va decidir aprofitar els seus estudis en disseny de moda i fer una col·lecció. Tal com ho llegiu. L’Elena és canyera. Com la seva joieria. I com la seva roba, que no deixa de ser una extensió de les seves joies, en què sempre juga amb una malla d’anelles de cautxú i metall. Amb aquesta base crea polseres, collars i canelleres, algunes d’espectaculars. I ara aquesta malla –i altres peces de joieria– l’ha aplicat a jaquetes i armilles, així com a camises i vestits llargs confeccionats amb pell troquelada.

Un treball artesanal i efectista en què van destacar les espatlleres exagerades de l’escola Mad Max, les pitreres que evocaven els collars egipcis o els botons-joia. A més, també va usar la malla per crear peces úniques, com minivestits de reixa i tops molt sensuals. I el que ahir es passejava per la passarel·la avui ja es pot comprar a les seves botigues o demanar-se per encàrrec. Coses de la moda atemporal.

En canvi, qui vulgui estrenar una peça d’Amt haurà d’esperar-se a la temporada vinent. Amb Miratges, el debutant Adrià Machado ha compost una col·lecció preciosa que, tot i tenir visió comercial, no renuncia a la mirada d’autor. Li agrada jugar amb els teixits, per això va convertir tela de banyador en gavardines i jaquetes plastificades molt vistoses. També va usar forro de reixeta per construir vestits, samarretes i bermudes. El més original va ser l’estampat, un collage artístic fet a partir de fotos de Tunísia i que va usar en looks complets, des d’un vestit amb volant al pit fins a una brusa combinada amb pantalons. El desert va inspirar-li una paleta càlida –blaus, verds, terra, blancs– i també un estil relaxat i minimalista. Peces per al dia a dia que tenen un què especial, ni que sigui per les cordes marineres que jugaven a fer de tirants o de cinturons. Que Machado domina el patronatge i el concepte resulta evident. I més encara quan saps que va treballar tres anys amb Colmillo de Morsa.

Va seguir el miratge d’Amt el match d’estils de Como un Pez en el Agua, una marca de bany que té una peculiaritat en un sector que està dominat pels teixits tècnics i la tendència athleisure: elles només usen cotó (i sovint la tècnica del punt smock per aconseguir ajustar-lo al cos). Sobre la passarel·la van passejar-se biquinis i banyadors de tall retro, amb estampats desiguals i molta devoció pels volants.

La visió més comercial

Al llarg de la tarda, les firmes comercials van conquerir la passarel·la. Wom & Now va presentar la col·lecció Hypnotic, en què el denim i el lúrex es barrejaven en caçadores i faldilles volades, i els estampats vestien de cap a peus tant en vestits com en combinacions de dues peces. També van treure una línia més esport, amb samarretes i pantalons ajustats, i van deixar per a la nit les transparències. Un armari tan complet com el de Naulover, que no va sortir de la seva zona de comfort amb Dark Lido, una col·lecció amb aires afrancesats i amb gran protagonisme per a les ratlles, també molt presents en els banyadors de Punto Blanco.

La sobrietat i l’elegància la va posar Torras, amb una col·lecció masculina inspirada en la Generació Beat que tenia les jaquetes de pell com a peça estrella. Algunes eren llises mentre que d’altres venien treballades amb tècniques com el trenat, el gravat i el troquelat. I així com els brodats es veien en camises i polos, a les jaquetes hi havia molta barreja de textures. Punt, niló, pell i ant tot junt? Sí, i a més el resultat creava desig.