Què puc fer perquè no se’m morin les plantes?

Agrupar-les per mantenir la humitat, no deixar-les exposades al sol directe o construir un sistema de reg -senzill- per degoteig són algunes de les recomanacions que els experts ens donen per quan marxem de vacances

Tornar de vacances i trobar-se totes les plantes pansides -inclòs el cactus!- és una escena més habitual del que a molts i moltes ens agradaria. La bona notícia és que evitar-ho és força més senzill del que podria semblar. Coneixent algunes de les necessitats bàsiques de les plantes, com ara la quantitat de llum i d’aigua, i aprenent alguns trucs senzills de jardineria, com construir un sistema de reg per degoteig, podem aconseguir que sobrevisquin a la calor de l’estiu, fins i tot si marxem dues o tres setmanes de vacances. A més, moltes d’aquestes pràctiques també ens serviran per millorar la cura de les plantes durant la resta de l’any i així tenir un balcó, pati o jardí més exuberant. Hem parlat amb Jesús Monteagudo -que juntament amb el seu soci, Pancho Doren, és fundador del taller-botiga Casa Protea de Barcelona i autor del llibre Me quiere, no me quiere. Guía para no matar a tus plantas ni de amor ni de pena - i amb Jordi Pinart -encarregat del centre de jardineria El Nou Garden (Cabrera de Mar)- per recopilar alguns consells i pràctiques clau amb l’objectiu que aquest estiu no se’ns mori cap planta.

1. Conèixer la planta

Alguns trucs generals de jardineria poden ser útils, però cada planta té unes necessitats especials que cal saber si volem tenir-ne cura amb èxit. “El primer pas és identificar-la, saber-ne el nom i esbrinar d’on ve. Així podrem recrear al màxim el seu hàbitat tenint en compte el clima del lloc on vivim”, comenta Monteagudo. Podem col·locar un petit cartell amb el nom de cada planta per assegurar-nos que no ens n’oblidarem. Alguns dels aspectes bàsics que cal saber de cada planta és la quantitat de llum i aigua que necessita: si ens informem abans de comprar-la, ens assegurarem que complim amb les condicions mínimes perquè sobrevisqui. “Hi ha gent que compra per impuls o per tendència en comptes de seleccionar les plantes pensant en la seva realitat”, diu Monteagudo, que posa els cactus com a exemple: “Tothom sap que necessiten molt de sol però hi ha gent que s’entesta a comprar-ne tot i no tenir gaire llum a casa”. Cal tenir en compte l’espai del qual disposem i el ritme de vida que portem. “Si sabem que no podrem dedicar gaire temps a la cura de les plantes o que serem fora moltes setmanes, és millor no agafar una planta tropical, per exemple, ja que necessita molta atenció”.

2. Llum, però no sol directe

Si ens informem de la quantitat de llum i hores de sol directe que necessita una planta sabrem quin és el millor lloc on col·locar-la. “A l’estiu aquest factor és molt rellevant, ja que les temperatures són més extremes i per a moltes és el moment de floració. Si col·loquem una planta de sol a l’ombra, la seva floració serà menys extensa i el seu creixement menys voluptuós -exposa Pinart-. I si col·loquem una planta d’ombra al sol a l’estiu, és molt probable que no sobrevisqui”. Si marxem de vacances i tenim les plantes en testos, una opció que recomanen els experts és agrupar-les totes en un lloc que tingui llum natural però que no estigui gaire exposat al sol. “D’aquesta manera es crea un microclima més humit i més favorable. El fet de no exposar-les al sol evita que hi hagi massa evaporació”, diu Monteagudo. Un altre consell per quan marxem uns dies fora és no abaixar del tot les persianes perquè entri una mica de llum i, si és possible, deixar la finestra una mica oberta perquè hi hagi ventilació. En general, fins i tot la planta d’interior que menys llum necessita per anar bé hauria d’estar a menys de tres metres d’una finestra.

3. Regar-la amb consciència

“La majoria de plantes es moren perquè tenen massa aigua -diu Pinart-. L’excés d’humitat provoca la floridura de les arrels, que és una de les malalties més comunes”. És més habitual a l’hivern, ja que les plantes necessiten menys aigua i fa més fred, però a l’estiu quan reguem també cal evitar que es creïn tolls o que quedi aigua al plat. Per això és millor fer servir una regadora que un got, així la planta té més temps per absorbir l’aigua. Una altra manera efectiva de regar és des de baix, posant una plata amb aigua a sota el test i esperant que la planta l’absorbeixi. Segons Monteagudo, es pot anar controlant el nivell d’humitat introduint un dit a la terra. “És més efectiu que seguir un calendari molt rígid a l’hora de regar, ja que les necessitats de les plantes van canviant”. El millor moment per regar-les a l’estiu és a primera hora. “Així l’aigua sobrant es va evaporant al llarg del dia -apunta Monteagudo-. Al vespre també és bona hora, però les plantes no treballen tant”. Si els toca el sol directament, cal evitar regar-les durant el dia, ja que poden quedar gotes a les fulles i provocar cremades per l’efecte lupa. Quan marxem de vacances i no tenim reg, la millor opció és demanar a algú que s’encarregui de regar les plantes, però si això no és possible Monteagudo suggereix deixar-les sempre ben regades i col·locar-les a la banyera amb una mica d’aigua -si disposem d’un bany amb llum natural-, o a sobre d’una plata amb aigua o una tovallola mullada.

4. Proveïr-la de tots els nutrients

“És molt diferent tenir les plantes al terra del jardí de casa, on poden espavilar-se més per buscar els nutrients, la llum i la humitat que necessiten, que col·locar-les en testos, ja que en aquest cas són més dependents i hem de tenir en compte més variables”, exposa Pinart. L’aigua ja porta molts dels nutrients que la planta necessita, però en molts casos no n’hi ha prou. “És recomanable posar adob orgànic com a mínim un cop a l’any i, si ho volem, afegir-hi fertilitzants químics, composicions que inclouen tots els nutrients que necessita la planta, com ara nitrogen, fòsfor i potassi”, afegeix Pinart. També cal saber si l’aigua que utilitzem per regar porta molta calç, i en aquest cas podem compensar-ho afegint-hi vinagre o carbonat, sobretot amb plantes com les hortènsies o els hibiscos, que necessiten aigua amb molt poca calç. En aquesta línia, Monteagudo comenta que el substrat universal va bé per a algunes plantes, però n’hi ha d’altres que necessiten un substrat especial, per exemple amb ingredients que el mantinguin més humit, com la perlita o la fibra de coco. Cal tenir en compte també el material dels testos que fem servir: la terracota permet més transpiració i evaporació i absorbeix part de l’aigua del reg; el plàstic, en canvi, manté més la humitat, però si estan exposats al sol directe, s’escalfen molt més que la terracota. I si utilitzem testos hem d’assegurar-nos que tenen un bon drenatge.

5. Plagues: millor prevenir

Durant tot l’any hi ha risc de plagues, però els mesos d’estiu, amb les temperatures elevades, encara més. “Els pugons, la cotxinilla, la mosca blanca... Hi ha diversos insectes que aprofiten el moment de floració per instal·lar-se a les plantes”, diu Pinart. Per això durant l’estiu és molt important repassar sovint les fulles, sobretot per la part de darrere, i els llocs de la planta que queden amagats. Si veiem insectes, el millor és comprar un producte específic per combatre’ls. Cada vegada hi ha més opcions d’insecticides ecològics, per a aquells que no volen fer servir químics o utilitzen les plantes per al consum propi. També hi ha diverses tècniques de prevenció, com ara sembrar plantes aromàtiques o medicinals, com l’alfàbrega o l’ortiga, que ajuden a repel·lir algunes plagues, o d’altres, com el romaní o la calèndula, que atrauen insectes depredadors. “Si tenim un hort més o menys gran, també es poden comprar càpsules amb larves d’insectes depredadors, com ara de marieta”, suggereix Pinard. I cal tenir en compte que amb un sistema de reg adequat també aconseguirem que les plantes estiguin més sanes i puguin combatre més fàcilment les plagues.

Com fer un sistema de reg amb pocs recursos

El reg és una de les alternatives més eficaces quan marxem uns dies de vacances, ja sigui automàtic -si tenim un pati més o menys gran i un cert pressupost- o amb gotejador, que podem construir amb molt pocs recursos. Una de les opcions més senzilles i més habituals és col·locar una ampolla de plàstic amb aigua, i amb un forat al tap, enterrada cap per avall a la terra. També podem trobar sistemes més elaborats amb materials com la terracota o el vidre, que faciliten l’absorció i la dosificació. Hi ha altres maneres de construir sistemes de reg per degoteig, com per exemple col·locant un tros de corda d’espart dins una botella d’aigua i que arribi fins al test que ens interessa que es mantingui humit. O també es poden comprar blocs d’aigua sòlida que es posen a la terra i es van desfent a poc a poc. “Triem el sistema que triem, és recomanable fer una prova abans de marxar per saber quants dies ens aguantarà l’aigua”, diu Jordi Pinart, encarregat del centre de jardineria El Nou Garden. “Normalment aquestes solucions són eficaces fins a quinze o vint dies, però és possible que no n’hi hagi prou si marxem més temps”.