Ara Estiu 01/08/2022

Alejandro Palomas: “Els abusos em van deixar maldestre a l’hora d’establir vincles”

Escriptor

Selena Soro
2 min
Alejandro Palomas

Alejandro Palomas no és persona d’estar amb parella, però si li parlen d’amor romàntic, hi ha tres persones que li venen al cap. La primera la va conèixer a la barra d’un bar, un desconegut entre molts. “Va ser molt natural. Ell anava amb una amiga i jo també. Per algun motiu les noies van començar a parlar i vam estar tota la nit plegats”, explica l’escriptor. Quan elles van marxar, ells es van quedar. “Recordo que érem molt innocents. Vam agafar el cotxe i vam anar al Tibidabo, on vam xerrar i xerrar fins que ell em va portar a casa”. 

A partir de l'endemà van començar a sortir junts. “Vam estar mesos que només ens vèiem per anar al cinema, sopar, passejar… Vam trigar molt a fer alguna cosa més. Jo creia que estava enamorat. La veritat és que no sé què és estar enamorat, però com que ho creia suposo que ho estava. Era la primera relació que tenia i em sentia molt insegur. Tenia aquesta idea antiquada que havíem de passejar molt i coneixe'ns abans d’anar més enllà”, rememora l’escriptor.

La segona parella també la va conèixer en un bar, en una terrassa a Xile. “Ell era a la taula del costat amb uns amics comuns. Els meus amics van acabar marxant i jo em vaig canviar a la seva taula. Em va cridar l’atenció que era molt guapo i tenia un somriure brutal, i a més era molt interessant. Era pintor, una persona molt diferent i amb un gran sentit de l’humor”, explica Palomas, que detalla: “Em va fer riure molt, i a mi el riure em pot”. Van estar junts a Xile i després a Barcelona, però l’escriptor es va adonar de seguida que la relació no anava enlloc. “M’ha passat sempre que em costa reconèixer quan m’he equivocat i cal dir adeu. Amb el temps he après a fer més curts aquests processos, i també a no embolicar-me mai amb gent que tingui alguna addicció”.  

L’última parella va ser, probablement, la més intensa. Es van conèixer a través d’un amic comú i tota la relació va ser un “terratrèmol d’alta intensitat”. Allò, diu Palomas, tampoc va funcionar. “No sé establir vincles molt ferms i suposo que això té a veure amb els abusos. Em van deixar molt desconfiat i molt maldestre a l’hora d’establir vincles. Per això per a mi els vincles més importants són els familiars, que ja em venen donats i sé que no em fallen. Els altres, els triats, sembla que els hagis de renovar cada dia, i em genera molta desconfiança i fragilitat”. De fet, reflexiona l’escriptor, el seu vincle més important és probablement el Rulfo, el golden retriever al costat de qui ha creat la majoria de les seves obres. 

stats