Marc Ribas: “Els bons amics, com el Joanet, ho són per devoció, no per obligació“
Han recorregut tot Catalunya en furgoneta per gravar Joc de cartes, els uneix la passió per la música i es diverteixen “fent el tonto”. “La resta de l’equip diu que semblem un matrimoni que portin 40 anys casats”, explica el cuiner i presentador de televisió Marc Ribas. L’altra meitat del matrimoni és el Joan González, l’auxiliar de producció que l’acompanya al volant de la furgoneta des dels inicis del programa, l’any 2017. El Joanet, per al Marc. “La temporada passada va tenir un paper més rellevant perquè apareixíem junts a les entradetes del programa, on fèiem conya. Com que hi ha bona relació ens va semblar xulo mostrar com fem el tonto normalment. És un amic de la feina, però al final són amb els que t’acabes relacionant més, i no pas amb els amics de tota la vida”, reconeix el Marc, que afegeix: “A mi això del millor amic o amiga em sembla molt infantil, una cosa que es té a l’escola. A la vida, amb el pas dels anys, es va perdent. A vegades el que teòricament és el teu millor amic o amiga sap menys de tu que aquests amics de la feina, on acabes passant llargues i intenses jornades”.
El Marc té molt clar què valora en un bon amic. I amb el Joan l’ha trobat. “Per a l’amistat són imprescindibles tres coses. Primer, que no hi hagi judicis: un amic no et jutja. Segon, que et digui la veritat. I tercer, que sigui amic teu per devoció, no per obligació”, explica el cuiner, gens partidari dels retrets: “Amb el Joanet no ens sentim obligats a res. Som amics i ens truquem, però si no ho fem durant unes setmanes no és dels que et diuen «Eh, que ja t’has oblidat de mi» i aquest tipus de coses. És molt difícil per a mi tenir amics fora de la feina perquè les de la cuina i les de la televisió són jornades que no tenen res a veure amb les de persones amb uns horaris més ortodoxos. Sempre vaig de bòlit”. Tot i que es puguin veure poc, els lligams i la complicitat sempre hi són. “El Joanet és d’aquella classe de persones que en els moments transcendents de la vida hi comptes i vols que hi siguin. Ell va saber que jo seria pare per segona vegada abans que ningú, abans que els teòrics amics de tota la vida i abans, fins i tot, que els meus pares”.
Malgrat compartir aficions i un sentit de l’humor semblant, el Marc i el Joan veuen la vida d’una manera diferent. En aquest cas, però, les diferències són enriquidores: “Tenim visions de la vida antagòniques i això m’ha ajudat a millorar-me. Quan parles amb profunditat de la vida amb algú, la nostra mirada s’eleva”. Això sí, la seva amistat ha estat amanida sempre amb una excel·lent banda sonora perquè no hi ha estil musical que no coneguin entre tots dos: “Posem molta música perquè és vital per a nosaltres. La música és una cosa molt bonica que no serveix de res però sense ella no podríem viure. Tot i coincidir en algun grup o cantant, venim de gustos musicals diferents i d’estètiques oposades: ell de jove anava amb el cap rapat i jo sempre he portat tupè. Ens agrada molt la música i hem passat moltes hores de viatge a la furgoneta cantant”.
