Assun Planas: “El 1985 un curs de Commedia dell’Arte m’enriquí la vida”

Palma“Si t’estàs formant en una cosa que t’agrada de veritat, un bon curs pot ser millor que qualssevol vacances, tot i l’esforç titànic que hi hagis de fer”. Qui parla és l’actriu Assun Planas, la profe Glòria de la sèrie Merlí o la monologuista de La sorpresa del roscón (una obra d’Elvira Lindo que fa 10 anys que roda). I parla del 1985, quan tenia 22 anys, poc després d’acabar la carrera a l’Institut del Teatre, que va saber que Carlo Boso, el director i escenògraf més important de la Commedia dell’Arte, feia un curs dins el Festival Internacional de Teatre de Barcelona. “Ho vaig saber tard i ja no vaig poder apuntar-m’hi. Vaig insistir tant que em deixaren anar-hi d’oient”.

A Assun Planas aquella experiència no va fer-li sinó ratificar l’interès que hi tenia. “Tan convinçuda estava que ho havia de fer que, en saber que poc després el mateix Carlo Boso feia un curs a Bastia, al nord de Còrsega, vaig demanar un préstec al banc i, com a mallorquina, una beca a la conselleria de Cultura del Govern Balear, per poder anar-hi”.

Era la primera vegada que viatjava sola més enllà del Mallorca-Barcelona d’estudiant. L’actriu ja explica el trajecte Barcelona-Marsella-Bastia com una experiència forta. Però el que mai no oblidarà, assegura, és “aquell stage internacional d’un mes, el juliol del 1985, un curs intensiu sobre Commedia dell’Arte”. “M’enriquí la vida. M’enriquí personalment perquè m’obrí el cap sobretot el fet de conèixer gent que es formava, igual que jo, però provinents de tot el món, actors i actrius que després ens hem anat trobant i amb molts dels quals no he perdut el contacte. Tots o gairebé tots estàvem sols al curs, així que es crea una gran cofraternitat, a més d’aprendre altres perspectives, altres cultures”.

Planas fa una breu pausa per continuar amb l’enriquiment que li va suposar professionalment: “Va ser l’espoleta que confirmà el teatre que volia fer. La Commedia dell’Arteés la nostra arrel i et serveix per a tot en la interpretació. Carlo Boso era molt jove i ja apuntava molt alt. Ell m’agradava molt i jo li agradava a ell. Per això, acabat aquell curs de juliol, vam parlar d’entrar a la seva companyia, però aleshores no tenia un paper per a mi. Vaig tornar a Barcelona i vaig començar a treballar. Al cap de 4 anys, vaig fer un altre curs amb ell a Venècia. Em va dir «Ara sí que tinc un lloc per a tu». Ho vaig deixar tot, vaig entrar a la companyia i hi vaig estar dos anys. Si no hagués seguit aquella intuïció que vaig tenir als 22 estius, no sé que hauria estat de la meva carrera”.