Sostenibilitat
Ara Estiu 08/08/2022

Avança’t a les sequeres contínues amb els jardins secs

La jardineria sostenible que consumeix poca aigua guanya adeptes per la crisi climàtica

Laura Minguella
4 min
Detall del 'Jardin Sec' d'Oliver Filippi, situat Mèze, França

BarcelonaEpisodis de sequera, estius tòrrids, temperatures que fulminen rècords històrics i poca pluja són fenòmens cada cop més comuns al nostre país i que el canvi climàtic ha accentuat, fent-los molt presents al nostre dia a dia. Ara fins i tot a l'hora de dissenyar un jardí cal tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, perquè les plantes que no s'hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure.

Igual que la moda, l'alimentació o l'interiorisme, els jardins segueixen les tendències del moment, marcades per la crisi climàtica i l'elevat grau de consciència de la població respecte de l'ús excessiu de recursos naturals com l'aigua. És per això que les formes sostenibles d'entendre la jardineria són una pràctica cada cop més estesa i, a la llarga, seran l'única alternativa. En conseqüència, molts professionals han adoptat la filosofia de la xerojardineria, un corrent sorgit als anys 80 arran de les greus sequeres de Califòrnia i Colorado, que van derivar en la necessitat de tenir jardins amb un consum d'aigua escàs.

La xerojardineria –del grec xeros, que vol dir sec–, advoca per un ús racional de l'aigua fent servir espècies adaptades al medi i les condicions climàtiques. Per aconseguir-ho, entren en joc factors com el disseny d'espais, la preparació del sòl o la selecció d'espècies amb necessitats hídriques similars. A Catalunya es fan servir plantes de clima mediterrani, provinents tant de la conca de la Mediterrània com d'altres indrets del món amb aquest clima, com Sud-àfrica, l'oest d'Austràlia o Califòrnia. Albert Sala, del viver Sala Graupera de Sant Andreu de Llavaneres (el Maresme), apunta que un dels aspectes més importants a l'hora de fer un jardí amb aquestes característiques és donar a les plantes uns regs profunds i espaiats en el temps, sobretot durant els primers sis mesos. "Això fa que les arrels s'eduquin i creixin cap avall, en verticalitat. Quan la planta s'ha desenvolupat uns 15 cm sota terra, comença a guanyar resistència i autonomia i no caldrà regar-la en un període llarg", afirma el jardiner. Seguint aquesta tècnica, les plantes arriben a tenir fins a cinc mesos d'autonomia i en aquest període de temps aguanten sense reg. Segons explica Sala, al seu viver compten amb un jardí autònom de més de 230 espècies mediterrànies que només reguen cada 20 dies durant els mesos d'estiu perquè la resta de l'any amb l'aigua de la pluja és suficient.

Detall del jardí del viver Sala Graupera. A la dreta, un 'echium viridescens' de flor rosada, una espècie amb un elevat grau de tolerància a la sequera.

Aquests jardins autosuficients acostumen a dur l'etiqueta de jardins sense reg, la qual cosa fa pensar que no cal regar-los. El cert és que, des del punt de vista de l'horticultura, aquesta seria una realitat plausible, ja que amb una bona planificació del sòl i el bon desenvolupament de les arrels, les plantes poden arribar a ser autònomes durant uns mesos. Tanmateix, el que és difícil és trencar amb la idea cultural de jardí com a espai bonic, fresc, verd i ple de colors. L'enginyer agrònom i paisatgista Jorge Muñiz comenta que, si bé les plantes poden ser autònomes i sobreviure alguns mesos sense reg, que estiguin maques i facin goig en aquestes condicions és difícil, sobretot durant l'estiu, que és quan hi ha menys precipitacions. Per tant, l'aspecte d'aquests jardins pot xocar amb la imatge que en tenim com a espais per buscar frescor i ombra i, sobretot, amb la idea que, si un jardí no és bonic, no és un jardí. És per això que molts professionals es decanten per fer servir els termes jardí sec, jardí amb baixes necessitats hídriques o, simplement, parlar de jardineria sostenible.

Espècies d'arbustos mediterranis del 'Pépinière Filippi'.

El viverista francès Olivier Filippi és un gran divulgador i al llibre La Méditerranée dans votre jardin [La Mediterrània al teu jardí] classifica les plantes per uns codis de sequera que van de l'1 al 6 i que indiquen els mesos que una planta pot sobreviure sense reg. Així doncs, les plantes amb un codi de sequera 1 són les menys resistents i no aguanten més d'un mes en sec i les plantes amb un codi 6 són extremadament resistents a la manca d'aigua perquè acostumen a venir d'ambients subdesèrtics.

Mercè Trias, de l'Estudi de Jardineria, assegura que els codis de sequera els són molt útils quan dissenyen un jardí per agrupar les plantes amb codis similars i escollir-ne les més adients segons les característiques de cada regió. "Les plantes amb un codi de sequera entre el 3 i el 4 són perfectes per als jardins de la conca mediterrània, perquè aguanten molt bé la sequera estival", exposa. Amb el seu soci Jordi Piera han dissenyat el jardí de l'Hostal Empúries, situat a la platja del Portitxol, a l'Escala (Alt Empordà). La selecció de plantes la van fer seguint els codis de sequera de Filippi, però sobretot tenint en compte els factors que els limitaven el ventall de possibilitats, com la tramuntana, el fred de l'hivern o la salinitat ambiental. "A les zones amb ombra, que és on les plantes necessiten una mica menys d'aigua, hem cultivat pitòspor nan (Pittosporum tobira ‘nana’), una planta de codi 3 que només cal que reguem dos o tres cops durant l'estiu", explica Trias, que afegeix que els volums més importants de plantes del jardí de l'hostal són els llentiscles (Pistacia lentiscus), uns arbustos que poden aguantar temperatures de fins a 10 graus sota zero.

El jardí de l'Hostal Empúries combina diferents espècies de plantes mediterrànies.
Els arbustos de silueta arrodonida, com els llentiscles, doten el jardí d'estructura i textura.
Jardineria sostenible a casa

La jardineria sostenible es pot adaptar a tots els espais, fins i tot als balcons més petitons. Si bé és cert que els testos tenen una capacitat reduïda que no permet que les arrels s'expandeixin verticalment, sí que és possible tenir plantes que permetin deixar-les sense reg durant un temps. "És possible en el sentit de triar les plantes en funció de les condicions en què viuran i tenint en compte l'entorn, de manera que s'hi adaptin millor", aclareix Jorge Muñiz. Tanmateix, en aquestes condicions les plantes no podran passar grans períodes de temps sense reg. "Es poden tenir plantes resistents a la sequedat que permetin marxar un cap de setmana llarg, però no gaire més, ja que l’actuació de la planta queda molt limitada pels testos", puntualitza Albert Sala.

Per a espais reduïts com terrasses, galeries o balcons, Mercè Trias recomana les suculentes com les Echeveria elegans, que requereixen molt poca aigua perquè l'emmagatzemen a les fulles, o els espígols, però afirma que el més important és "observar la natura que ens envolta i mirar què creix de manera natural, ja que aquestes plantes estaran adaptades al nostre medi i, per tant, seran les més viables". També és possible fer servir plantes de clima mediterrani que venen d’Austràlia, de Xile, de Califòrnia o de Sud-àfrica, com per exemple l'arbust conegut com la Phylica ericoides, que floreix del setembre al febrer i és perfecte per fer un parterre amb un règim de reg molt baix. En la mateixa línia, Albert Sala també recomana el romaní australià (Westringia fruticosa), típic en la jardineria pública perquè és molt resistent a la sequedat, o el cendrós (Leucophyllum frutescens), una planta del desert de floració rosada que aguanta temperatures extremes i que, a més, és capaç de preveure les precipitacions: floreix uns dies abans que plogui.

Les suculentes adquireixen varietats molt diverses de colors i són molt resistents a la sequera.
Olivier Filippi, el Messi de la jardineria sostenible

Olivier Filippi és un viverista francès que ha viatjat per les regions de clima mediterrani per estudiar-ne la vegetació. Està especialitzat en les plantes mediterrànies adaptades a condicions adverses i els seus viatges li han permès reunir-ne una col·lecció que ha cultivat al Pépinière Filippi també conegut com a Jardin Sec, un viver que fa més de 30 anys que cuida amb la Clara, la seva dona. Al seu Jardin Sec, situat a la regió d'Occitània, hi ha espècies de plantes mediterrànies ideals per a jardins amb requeriments hídrics baixos.

Filippi remarca la necessitat de dissenyar i implantar jardins conscients amb l'indret on es troben i amb un consum racional dels recursos disponibles, ja que afirma que, en un futur, no seran tan abundants com ho són ara. Tot plegat el converteix en un pioner de la jardineria sostenible i en tot un referent per als professionals del sector, que s'emmirallen en la seva feina. "L'Olivier Filippi és una persona molt important, com el Messi de la jardineria sostenible, i un referent total en aquest àmbit", manifesta Albert Sala.

stats