"Després de tant de temps, els nostres fills també s’han fet amics, i ara queden sense nosaltres"

L’amistat entre l’escriptora mataronina Care Santos i la professora de filosofia Ángeles Escudero va néixer fa 25 anys a Màlaga, i va començar com comencen moltes bones amistats de joventut: malament. Es van conèixer el 1993 en un congrés de joves escriptors. La Care tenia 23 anys i l’Ángeles 27. La Care era l’única catalana de tot el grup, encara que també hi havia l’escriptor valencià Manuel Baixauli. En total eren 90 joves escriptors que convivien durant un mes amb 16 escriptors veterans.

“L’experiència va ser brutal, però amb l’Ángeles vam tenir un començament catastròfic”. Quan la Care va arribar a l’habitació que li havien assignat, va pensar-se que era per a ella sola, així que va desfer les maletes i va escampar les seves coses. “La vaig deixar fatal, vaig ocupar-ho tot. Fins i tot les dues piques que hi havia al lavabo”, confessa. De nit, se’n va anar de festa i no va tornar fins a la una de la matinada. Quan va entrar a l’habitació, va trobar-se una noia desconeguda dormint. “Era l’Ángeles, que havia tingut un problema amb el transport i havia arribat tardíssim”.

L’endemà totes dues van demanar que les canviessin d’habitació. “Ens van dir que d’acord, però que ens esperéssim que s’acabés d’instal·lar tothom. Al cap de tres dies, quan finalment ens van dir que podíem canviar d’habitació, ja no ens volíem separar”, recorda.

Des d’aquell mes que van passar juntes a Màlaga no han perdut mai el contacte. “Estem molt orgulloses de la nostra amistat, ens l’hem currada moltíssim. Ella viu a Sevilla i geogràficament estem lluny, però sempre hem buscat la manera de trobar-nos”. L’any que la seva amistat va complir 20 anys van decidir celebrar-ho publicant un llibre a quatre mans, Tantes coses a dir-nos. “L’Ángeles no s’ha acabat dedicant a l’escriptura perquè ha tingut menys temps, però és la meva font d’informació número u. Com a professora de filosofia en un institut, coneix molt bé el públic al qual m’adreço. Ella és una de les meves primeres lectores. Quan escric per a joves té una visió molt coneixedora, i quan escric per a adults té una visió molt apassionada”.

Quan arriben les vacances, l’Ángeles estiueja amb la Care a Mataró. I han fet uns quants viatges juntes. “Els nostres fills també s’han fet amics. Ara queden sense nosaltres i nosaltres sense ells”, riu. La Care confessa que ja té ganes que l’Ángeles es prejubili. “Podrem viatjar quan vulguem”. Amb dues piques de lavabo per a cadascuna, suposem.