El circ va néixer dels espectacles eqüestres
Els espectacles de cavalls van ser l’embrió d’aquest tipus d’exhibició, i altres animals, com els elefants i les girafes, també van ser els protagonistes de les pistes de circ fins fa unes dècades. Tot això i molt més ho explica Circusland, la magnífica col·lecció del món del circ que es pot veure a Besalú.
BesalúTres orquestres: una que dona la benvinguda i dues que s’alternen durant la representació. I tots els serveis per viure-hi: escola, menjador, hospital, llits, etc. en tota mena de mitjans ambulants. Escruto amb la mirada l’enorme maqueta d’un circ, un dels principals atractius de Circusland. És una casa a coll -com els cargols-, amb tots els elements que permetien fer llargues gires. Té 170 vehicles, 271 animals i 420 personatges. “Aquesta maqueta correspon al circ Gleich, que va durar pocs anys i que va fer estada a Barcelona amb motiu de l’Exposició del 1929”, m’explica en Genís Matabosch, l’ànima de Circusland i també del festival de circ Elefant d’Or i del Circ de Nadal, tots dos a la ciutat de Girona.
En un petit rètol de la maqueta hi llegeixo la paraula taquilla. Però no és per entrar a les pistes, no: és per accedir a la zona dels animals. “El petit zoo d’animals salvatges que actuaven al circ estava obert independentment de l’entrada del circ”, em diu en Genís. Cal situar-nos a l’època en què no hi havia televisió ni es viatjava, i el circ era una bona ocasió per veure animals salvatges.
El protagonisme que van tenir fins fa unes dècades els animals al circ l’expliciten també diversos pòsters del museu. Hi veig foques, hipopòtams, rucs, llops, ossos, cérvols, simis, serps... Ara és impensable veure aquestes bèsties en aquestes exhibicions.
Amb en Genís Matabosch visito les sales d’aquest museu, que repassa els 250 anys del món del circ, amb peces molt valuoses, com la indumentària original de personatges mítics. Tinc davant un pòster d’una dona muntada a cavall -Amazona, es diu-. Va totalment dreta damunt del cavall. “El circ ha integrat la dona molt més que altres disciplines artístiques, com el teatre”, em diu en Genís Matabosch, i tot seguit m’explica que les acrobàcies a cavall van ser l’embrió del circ. Al militar britànic Philip Astley (1742-1814) se li atribueix la idea de fer una pista rodona per als cavalls, i que la gent pagués entrada per veure l’espectacle.
El circ eqüestre va anar absorbint disciplines: acrobàcia, equilibrisme, malabarisme, il·lusionisme... I per descomptat, la comicitat. “Durant molts anys el circ va ser un espectacle sobretot d’adults. A partir dels anys 70, amb Los payasos de la tele, a l’estat espanyol va passar a ser més per a nens”, remarca en Genís.
“Aquest és Jules Léotard”, em diu en Genís quan som davant d’un dibuix d’un trapezista al moment de fer el seu primer vol, l’any 1859. “Léotard era el fill del director d’un gimnàs de Tolosa que va atrevir-se a saltar d’un trapezi a un altre. Abans de fer-hi piruetes, el trapezi, un aparell inventat per un valencià, era tan sols per fer exercicis de força, típic dels gimnasos”. Léotard feia l’actuació amb unes mitges que li arribaven fins a la cintura. D’aquí ve la paraula leotards.
Tret d’algunes donacions, Circusland es nodreix essencialment de la col·lecció de Genís Matabosch. Quan tenia 12 anys, a Figueres, la seva ciutat natal, van coincidir el mateix cap de setmana el Circo Hermanos Rico i el Circo de Los Muchachos. “Van omplir la ciutat de cartells multicolors i en vaig guardar alguns”. D’això fa 32 anys. Des d’aleshores no ha parat de col·leccionar “coses del circ”.
En Genís m’explica les tres etapes que ha viscut com a col·leccionista, que de ben segur coincideixen amb les de molts altres col·leccionistes. La primera, quan començava, amb pocs recursos, en què bàsicament obtenia cartells; la segona, quan ja tenia un sou i podia adquirir coses d’un cert valor; i la tercera, a partir d’internet, que va facilitar-li molt les coses. Van desaparèixer les distàncies, tot i que continua viatjant molt sovint: a Rússia, a Ucraïna, a la Xina...
M’acomiado d’en Genís i passejo pel tranquil nucli antic de Besalú amb una banda sonora interior: se m’ha enganxat una de les melodies que sonaven en una sala del museu. Penso si tothom és capaç de taral·lejar una música de circ, si tots en tenim alguna al cap. Són melodies que recorden molt les interpretades per bandes militars.
Se sap que l’origen d’internet està molt relacionat amb els militars. Però crec que no se sap gaire que en els orígens del circ modern -ara circ tradicional- el món militar hi té molt a veure. La música és en bona part militar, el vestuari són uniformes militars, l’organització jeràrquica és pròpia dels exèrcits. Sí, els militars han deixat empremta en l’art de “l’encara més difícil”. Això sí: en temps de pau.
