Ara Estiu 18/08/2021

D’aquell pa cuit dues vegades que s’enduien els navegants...

En el mapa de municipis fabricants de galetes assortides del país destaquen especialment Montblanc (les Rifacli), Camprodon (les Birba) i Santa Coloma de Farners (les Trias). Allà on es fan les Trias Biscuits hi ha un interessant museu amb objectes de tota la història de l’empresa

3 min
D’aquell pa cuit dues vegades que s’enduien els navegants...

Santa Coloma de FarnersSanta Coloma de Farners era una important zona de conreu de blat. El nom de Farners sembla que ve de farina. En aquest poble van néixer un munt de flequers i oficis derivats, com les pastisseries. L’any 1908, quan a Santa Coloma de Farners hi havia una altíssima competència -una quinzena de confiteries-, Joaquim Trias va fundar la pastisseria Trias. “Va aprendre l’ofici en diverses pastisseries de Barcelona i Mataró i va anar recopilant receptes”, m’explica Maria Trias, que fa una vintena d’anys es va incorporar al negoci familiar. La Maria va estudiar ciències empresarials i ha treballat en sectors ben diferents -mobles, carrosseries d’autocars, caixes fortes per a hotels...- abans d’aterrar a Trias Biscuits.

Maria Trias és de la quarta generació de la família Trias lligada a la fabricació de galetes Trias, que es venen sobretot a Catalunya i a la Península, però també a Alemanya, Corea del Sud, l’Equador, els Estats Units, la Gran Bretanya, Hong Kong, Xile...

De petita, la Maria feia vida a la pastisseria Trias, que continua oberta al centre de Santa Coloma de Farners. “Amb els meus germans vaig créixer a la pastisseria. Hi vivien els meus avis paterns i, com que la meva mare portava la botiga, hi dinàvem i hi sopàvem. No tancàvem al migdia i recordo que moltes vegades la mare s’havia d’aixecar a mig dinar per anar a despatxar. Fins i tot si la pastisseria estava tancada i sonava el timbre, ella obria. Quan volíem postres anàvem a la nevera i agafàvem un braç de gitano o bé nata muntada per al cafè”, m’explica la Maria mentre visitem el museu de les galetes Trias, situat a la primera planta de la fàbrica, als afores de Santa Coloma de Farners. Al pujar-hi es té una bona visió de tota la fàbrica en ple funcionament. La meitat de la superfície està dedicada a la producció, i l’altra meitat a l’envasat.

Els Trias eren flequers. Una de les peces més boniques del museu és una pastadora domèstica que procedeix d’una casa pairal. Servia per pastar pa a les cases de pagès. Aquesta pastadora té la particularitat que permet fer diferents tipus de pa, ja que es pot seleccionar la granulometria de la farina. També hi ha una gran varietat de capses de llauna, decorades amb diferents dibuixos, d’elements de Santa Coloma de Farners i de Catalunya (el dibuix que més identifica la marca és el de dos vellets contents), el forn original de Joaquim Trias -el fundador de l’empresa-, una batedora de clares i rovells d’ou més que centenària -dels inicis del negoci- i una màquina de fer botifarres que Joaquim Trias va reaprofitar per farcir els neulets (neules curtes farcides de praliné d’ametlla), una de les especialitats de Trias Biscuits.

Em crida l’atenció una petita màquina de fer gelats. És de la pastisseria de la família Puigdemont d’Amer, a la qual pertany l’expresident de la Generalitat. Es tracta d’un recipient cilíndric en què es posava gel, que es feia giravoltar, i s’hi afegia sal per mantenir el fred. La Maria intenta fer-la rodar, i li costa: està molt encarcarada. Fa anys i panys que no es fa servir.

No tot ha anat com una seda, a la fàbrica de galetes Trias. Ho reflecteix un pai pai de promoció, amb alguns elements que donen pistes que l’empresa ja té uns quants anys, com el número de telèfon (és el 25) o el català que s’empra (a l’adreça hi diu que està “devant el Garatx”). Al pai pai hi llegeixo aquest text: “Excursionistes: ¡¡alerta!! Si voleu tenir la seguretat de comprar les llegítimes Postres Teules (Nom i Marca Registrats) i les altres Especialitats, aneu a casa el seu Autor, Joaquim Trias, confiter”. Els dos germans, Francesc i Joaquim Trias, van partir peres i cadascú va muntar el seu negoci de pastisseria i galetes. I la pròpia propaganda.

Al museu també hi ha senyals de les conseqüències de la Guerra Civil. En una de les capses de llauna que contenia teules -galetes cruixents d’ametlla- hi ha, enganxat, damunt de textos en català, un paper que diu “¡ARRIBA ESPAÑA!” “Sembla que al principi del franquisme l’avi va arribar a un acord per poder comercialitzar les galetes amb les capses que ja tenia en català, mentre es feien les noves en castellà”, m’explica la Maria.

Antigament les galetes eren una mena de pa cuit dues vegades, sense llevat ni sal. Eren extremadament seques i duraven molt de temps sense florir-se. Per això era un aliment molt emprat pels navegants. Són tot un món, avui, les galetes. Trias Biscuits actualment en fa trenta tipus diferents, totes sense conservants, ni colorants ni additius. A més de les tradicionals d’ametlla, les banyades amb xocolata, les de coco, de taronja, de ratafia, sense sucre, sense gluten... N’hi ha per a tots els gustos.

stats