Fa poc, els astrònoms van descobrir un asteroide de 60 metres de diàmetre que creuarà l’òrbita de la Terra el 22 de desembre del 2032. Se l’ha batejat com a 2024 YR4 i, tot i que la NASA el qualifica d'“objecte potencialment perillós”, també diu que la probabilitat d’impacte és molt baixa: primer van dir un 1,2%, després un 3,1% i ara ja només un 0,005%.
D’acord, 0,005% no és gaire… Però no és zero! Imagineu-vos un objecte com el 2024 YR4, de la mida d’un edifici de 20 pisos, xocant contra la Terra a 50.000 km/h. L’energia alliberada seria d’unes 8 megatones de TNT, equivalent a 500 bombes com la d’Hiroshima. Ho capteu? 500 bombes nuclears esclatant totes alhora sobre un mateix punt.
Impacte sobre Barcelona. Com seria?
Ja sé que les possibilitats són mínimes, però imaginem ara que el 2024 YR4 cau sobre Barcelona, al bell mig de la plaça Catalunya, posem per cas. Seria apocalíptic! Només amb l’impacte inicial, tots els edificis i monuments de l’Eixample quedarien reduïts a runa, deixant un cràter de 5 o 6 km de diàmetre.
Però això no seria tot: la immensa quantitat de materials expulsats per l’aire a causa de la força de l’impacte inicial provocaria una pluja de roques incandescents, com una gran tempesta de foc, que incendiaria i destruiria una àrea d’uns 30 quilòmetres a la rodona.
No només quedaria calcinada Barcelona, sinó també Badalona, el Masnou, Premià, Mataró, Cerdanyola, Mollet, Sant Cugat, l’Hospitalet… En fi, no segueixo! El resultat seria de milions de morts i un país completament desballestat. Possiblement, caldrien generacions per recuperar-nos. Però tranquils: la probabilitat que xoqui amb la Terra és només d'un 0,005%, i encara molt menor que caigui justament sobre Barcelona.
Hem de témer els asteroides?
I tant que sí. Com diu Neil deGrasse Tyson, famós astrofísic i divulgador científic: "Els dinosaures no tenien un programa espacial, i per això ja no són aquí per parlar dels asteroides. Però nosaltres sí que hi som, i sí que tenim el poder de fer-hi alguna cosa. Jo no vull ser la vergonya de la galàxia, tenir la capacitat de desviar un asteroide i, al final, no fer-ho i acabar tots extingits. Si passés això, seríem la riota dels àliens del cosmos".
I com que no volem ser la riota dels àliens del cosmos, ja hi estem treballant. Els asteroides i cometes que passen a prop de la Terra s’anomenen NEO (near-Earth objects, o sigui, objectes propers a la Terra) i una xarxa de telescopis de la NASA, així com d’altres agències d’arreu del món, treballa constantment per detectar-los i fer-ne el seguiment.
Fins ara s’han descobert més de 36.000 NEO, dels quals 950 tenen un diàmetre d’un quilòmetre o més. Els més preocupants són els 2.418 classificats com a PHA (potentially hazardous asteroids), o sigui, si aquests asteroides xoquessin amb nosaltres, prendríem molt de mal. Es creu que podríem desviar-los estavellant una nau pesant sobre un punt concret de la seva superfície. La NASA, amb la missió DART, va demostrar fa poc que això és possible.
Ara bé, per actuar, cal temps. Si sabéssim que d’aquí 20 o 30 anys un gran asteroide col·lidirà amb la Terra, els governs destinarien tots els recursos necessaris per evitar-ho. I si no ho poguéssim evitar, almenys tindríem temps per evacuar la zona de l’impacte, preparar refugis i emmagatzemar recursos per sobreviure al postdesastre.
Com diu Carolyn Shoemaker, astrònoma i descobridora de cometes: "Cada asteroide que trobem és una amenaça menys. La paciència i l’observació són les nostres millors armes". Som-hi!
