Feministes televisives (5)

Michaela Coel, l’assot televisiu de les agressions sexuals

La guionista i actriu va rebutjar un milió d’euros de Netflix per mantenir la seva independència creativa, que li ha permès fer un dels retrats recents més punyents sobre el consentiment sexual

Valentina Neira
4 min
L'actriu Michaela Coel a la catifa vermella dels Bafta 2021

Michaela Coel ha fet de les seves vivències personals una forma d’art que convida a la reflexió i la introspecció. La seva segona sèrie, Podría destruirte, de la qual va arribar a escriure 191 esborranys, recull el seu propi cas de violació a través de la història de l’Arabella, una jove escriptora que és un alter ego de Coel. A la ficció de la HBO, l’Arabella, pressionada per la data límit d’entrega d’un nou llibre, és violada i drogada durant una nit de festa. Sense passar pel victimisme, Podria destruirte mostra la realitat psicològica després d’una agressió sexual, aborda el consentiment i debat sobre les relacions dels mil·lennials en l’era de Tinder.

La guionista i actriu no només ha parlat de la seva història a través de la ficció, també ho va fer durant el discurs que va pronunciar al festival televisiu d’Edimburg l’any 2018, una intervenció –la primera en quaranta anys de festival feta per una dona jove i negra– que la va convertir en un emblema del feminisme actual i del #MeToo. 

Per a Coel, el poder està en com s’expliquen les històries. “No tinc objectius que estiguin relacionats amb el poder o els diners, el meu focus està en les històries” va declarar Coel en una entrevista a Vogue. L’exemple d’aquesta voluntat no tan lucrativa i més artística, és el pas ferm amb què ha entrat en la indústria audiovisual. Va trencar amb Channel 4, la cadena que va emetre la seva primera sèrie, Chewing gum, perquè no deixaven que la tercera temporada anés com ella volia. És una actitud que ha mantingut posteriorment: l’any 2017 va rebutjar el milió de dòlars que li oferia Netflix per produir Podría destruirte. A canvi, però, havia de cedir els seus drets d’autor i Coel s’hi va negar. L’artista va tancar la porta a Netflix i va aconseguir convèncer la HBO i la BBC, que, a més, li van donar llibertat creativa absoluta per produir la sèrie. 

Del 'bullying' a la reputació internacional

Les històries de Coel es nodreixen de les seves experiències personals. Nascuda a Londres l’any 1987 de pares ghanesos, es va criar en un pis de protecció oficial de la City, el districte financer de la capital britànica. La de Coel era una de les quatre famílies negres que hi vivien. Va ser la seva mare qui, potser sense saber-ho, va encendre la guspira de la interpretació en Coel quan la va inscriure en un curs de teatre juvenil. No ho va fer tant perquè fos una activitat creativa com perquè els fills de famílies amb problemes econòmics podien participar-hi gratuïtament i allò era més barat que pagar una cangur mentre ella treballava.   

Coel, una artista multidisciplinària que també s'ha aventurat en el món de la poesia, es va formar en una escola secundària femenina on el bullying era una constant i va buscar resposta a les seves preguntes vitals en la Bíblia i l'evangelisme, fe que va que abandonar perquè estava en contra de la posició de l'Església respecte a l'homosexualitat. Va començar i abandonar la universitat en dues ocasions i va acabar estudiant art dramàtic al Guildhall School of Music and Drama, ben a prop de la casa on es va criar. Va ser la primera dona negra que l’escola acceptava en cinc anys.

Les seves sèries estan construïdes sobre una honestedat brutal. "Com amb qualsevol altra experiència traumàtica, ha sigut terapèutic escriure [sobre la meva violació], canviar la narrativa de manera activa, convertir-la en una narració d'esperança i fins i tot d'humor i compartir-la amb vosaltres com a part d'una ficció televisiva. L'únic que puc fer és ser transparent sobre les meves experiències perquè la transparència ajuda", assegurava durant la seva intervenció a Edimburg. Amb els seus treballs, Coel ha reivindicat la llibertat sexual i ha plasmat els dilemes i tabús del consentiment sexual, el conflicte entre classes socials i la discriminació racial. Ha assenyalat les dinàmiques socials que converteixen en misfits (incompresos) aquells que surten de la norma. En paraules de l’actriu: “El terme inadaptat assumeix idees dobles; un inadaptat és algú que mira la vida de manera diferent. A molts se’ls fa inadaptats perquè la vida els mira de manera diferent a ells”. De fet, la seva feina continua resseguint aquesta línia, ja que el setembre del 2021 traurà el seu primer llibre, Inadaptados: manifiesto personal. És ben bé que coneix el qualificatiu perquè va ser la gran incompresa dels Globus d’Or, ja que, malgrat l'extraordinària rebuda de Podría destruirte, no va obtenir cap nominació. La revenja ha arribat amb els Emmy: està nominada a millor actriu, millor directora i millor guionista de minisèrie.

Amb un total domini de la seva obra creativa, Coel està decidida a demanar el lloc que li pertoca. "Vull intentar ser la millor versió de mi mateixa, ser transparent i tenir en un paper important en arreglar les coses que no funcionen. Quin paper? El de protagonista", ha assegurat Coel. De moment, ja ha aconseguit una nova fita en la seva missió per reivindicar l'espai que es mereix la comunitat negra en el món audiovisual: serà la protagonista de la seqüela de Black Panther de Marvel.

stats