Les millors ombres per refugiar-se de la calor

La paret nord de Montserrat

La muntanya de Montserrat s’alça majestuosa al centre de Catalunya i, per la seva orientació, la cara nord és molt ombrívola durant una bona part del dia. Aquesta cara nord és una paret vertical molt coneguda pels aficionats a l’escalada precisament perquè quasi sempre és a l’ombra i, per tant, és fresca per grimpar-hi. Al peu de la paret hi trobem una de les moltes rutes excursionistes que envolten Montserrat i gairebé tota circula sota la imponent ombra de les agulles que formen el Cavall Bernat, el serrat de les Onze amb la paret de Diables, el serrat del Patriarca i el serrat del Moro. L’excursió, que segueix el GR-172 de les marques blanques i vermelles, comença a l’àrea del coll de la Maçana -a la sortida Montserrat-Manresa de l’autovia A2 en direcció cap a Igualada- i s’acaba al monestir de Santa Cecília. Un dels atractius d’aquesta ruta sense sol és passar per sota de la Cadireta -una de les agulles en forma de cadira amb una paret horitzontal que fa les delícies dels escaladors- i observar de ben a prop -per davant i per darrere- la Roca Foradada. Acabarem la caminada al monestir de Santa Cecília, una edificació romànica construïda l’any 945 per l’abat Cesari, que està molt ben conservada gràcies a unes quantes rehabilitacions.

Ermita de Sant Miquel de la Tosca

Just davant l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, al Vilosell, hi ha una gran esplanada plena d’arbres de copa frondosa que ofereixen una ombra esplèndida. L’ermita està datada del segle XV, tot i que l’edifici actual és del 1730. Actualment és un santuari on se celebren uns quants aplecs de la comarca de les Garrigues. L’atractiu d’aquest espai ombrívol no només és arquitectònic, perquè molt a la vora de l’ermita neix el riu Set, un dels afluents del Segre al marge esquerre, al vessant septentrional de la serra de la Llena. El riu neix en forma de font amb set brocs d’on brolla aigua de manera constant. Set brocs que simbolitzen els set afluents del riu i que també li donen nom. Just davant de la font hi ha unes taules i uns bancs de pedra tapats per la vegetació, ideals per fer-hi un mos gaudint de l’espectacle natural. Però Sant Miquel de la Tosca també és conegut pel seu jaciment arqueològic prehistòric, datat del leptolític (33.000 aC/5.500 aC), que va ser un taller de producció de sílex. Per arribar-hi és molt fàcil: a la carretera que va del Vilosell a la Pobla de Cérvoles (LP-7013), al quilòmetre 8 hi ha un trencall ben indicat cap a l’ermita, a la qual s’arriba després de recórrer dos quilòmetres per un camí de terra. Es pot aparcar a la mateixa esplanada.

Rierada de Molins de Rei

Sembla mentida que a l’àrea metropolitana puguem trobar paratges com aquest. Al terme municipal de Molins de Rei, pel vessant de ponent del Parc de Collserola, hi trobem la riera de Vallvidrera, també coneguda com la Rierada, i en un dels llocs més frondosos i amb la vegetació més espessa hi ha un salt d’aigua. Segons l’època de l’any i de les pluges dels mesos anteriors, hi raja més o menys i fins i tot al bassal on cau t’hi pots arribar a banyar. L’ombra buscada la dona el bosc de ribera que pobla tot el trajecte de la Rierada, que neix sota els turons de Can Pasqual i Can Castellví i després de dotze quilòmetres desemboca com a afluent del Llobregat a l’altura de Molins de Rei. Per arribar-hi recomanem una ruta que es pot fer fàcilment amb nens. Des de Molins de Reis, amb cotxe, cal agafar la carretera que du a Sant Bartomeu de la Quadra i, abans d’arribar-hi, cal desviar-se cap a Can Castellví -ben indicat-, una antiga granja reconvertida en centre de promoció rural i restaurant. Aquí s’ha de deixar el cotxe i continuar a peu pel camí asfaltat que surt a l’esquerra del restaurant, creuar la Rierada per un pont i continuar caminant pel marge dret del riu vint minuts fins a arribar al salt d’aigua.

Torrent de les Refardes

A la zona coneguda com les Refardes hi trobem tres torrents que formen petits gorgs per remullar-s’hi, un pantà i una masia que duen el mateix nom, envoltats d’una densa vegetació plena d’ombres per amargar-se del sol. La masia de les Refardes, que podria ser del segle XVIII però no se’n conserva documentació, actualment és una cooperativa on cultiven llavors ecològiques. Per arribar fins als gorgs la millor opció és anar per la carretera de Mura (BV-1221), la que va de Terrassa a Talamanca, i agafar el trencall al quilòmetre 19 fins a la casa de la Vall. Aquesta masia actualment està deshabitada i pertany a la Diputació de Barcelona. Doncs aquí s’ha d’aparcar el cotxe i continuar a peu. Després d’una lleugera pujada, des d’on gaudirem d’una bona vista de la serra de les Garses, a mà esquerra, el camí baixa fins al torrent de la Font dels Jueus i una mica més avall hi ha el pantà de les Refardes. Aquest embassament dona l’aigua al torrent del mateix nom, i si el seguim trobarem petits gorgs, basses i bones zones ombrívoles que proporciona el bosc de roures, pi roig i pi de pinassa per poder seure una estona o menjar-hi fins i tot. El torrent continua avall fins a desembocar a la riera de Talamanca. Si tornem enrere fins al pantà, hi ha un trencall per anar fins a la masia de les Refardes.

La Font de Can Moritz

Malgrat ser construïda l’any 1922, els rubinencs no van saber de la seva existència fins al 2015. La Font de Can Moritz és en una zona boscosa a la urbanització de Castellnou, a tocar de les Martines de Terrassa. Tot i que s’hi pot arribar a peu a través d’uns itineraris marcats, també es pot fer amb cotxe. Un cop al carrer de Cabrera de Castellnou, a l’esquerra hi ha cases i a la dreta un bosc: doncs només cal endinsar-hi uns metres per trobar-la. Es tracta d’una font modernista que va fer construir la família de Louis Moritz. Aquest empresari alsacià, que va crear la fàbrica de cerveses homònima a Barcelona, com tants altres barcelonins va comprar una parcel·la a Rubí per fer-s’hi una casa d’estiueig. Quan va morir el 1920 encara no l’havia construïda i la família va començar les obres aquell mateix any. La casa d’estil modernista actualment està en mans privades, i la resta de la finca es va reparcel·lar per convertir-se en una urbanització. La font va quedar separada de la casa principal, Can Moritz, i aquests terrenys van anar a parar en mans municipals però sense saber que sota la vegetació hi havia una font d’un gran valor arquitectònic. No va ser fins al 2015 quan uns excursionistes la van descobrir i entre l’Ajuntament, la UAB, ISGlobal i Rubí d’Arrel s’han encarregat de rehabilitar la font i l’espai natural perquè tothom en pugui gaudir.

El bosc pintat de Poblet

Al Parc Natural de Poblet (Paratge Natural d’Interès Nacional), al voltant del monestir cistercenc de Poblet, hi ha uns quants espais boscosos amb ombres espectaculars i refrescants, però us en recomanem un d’especial, el Bosc Pintat, ideal per anar-hi amb nens. Es tracta d’un recorregut de tres quilòmetres -ruta curta- dins el bosc de Castellfollit, en què l’artista Genís Colell ha pintat al tronc dels arbres sis bolets diferents de les varietats típiques de la zona (el peu de rata, la farinera borda, el fredolic, l’ou de reig, l’apagallums i el rovelló), però que només es poden veure des d’una determinada perspectiva visual perquè estan pintats en diferents trossos en tres o quatre arbres diferents. Tot el recorregut es fa sota les copes espesses d’uns pins que donen una ombra permanent. Per arribar-hi, des del monestir de Poblet cal agafar la carretera T-700 i al quilòmetre 6,5 desviar-se per la pista forestal indicada amb una creu de fusta a peu de carretera. La pista acaba a la casa forestal de Castellfollit, on s’ha d’aparcar el cotxe. La ruta del bosc pintat comença en aquest lloc i està molt ben indicada i explicada. Abans d’arribar a la casa forestal hi ha l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella, amb unes taules de pedra i jocs infantils també a recer del sol.