¿Els mosquits piquen més els que tenen la sang dolça?

BarcelonaTotes les bestioles de l'estiu treuen el nas i venen a visitar-nos a casa, a la mar i a la muntanya i poca cosa podem fer per evitar la seva presència i, fins i tot, les seves molestes picades. A més a més, no ajuda tota la sèrie de mites que giren al voltant dels suposats comportaments d'aquests animals i també dels remeis que es poden adoptar a l'hora de guarir les ferides. Marta Vilavella, dermatòloga i fundadora de la clínica Idermic, considera que si bé a l'estiu les picades més freqüents són les de mosquit, les més molestes són les de medusa i les d'abelles o vespes, tres tipus d'animals presents al nostre voltant.

Els mosquits femella, petites vampiresses

Pel que fa als mosquits, Vilavella aclareix que les femelles són les que produeixen les picades perquè necessiten sang per pondre els ous. Per això, estan dotades d'una trompa, que alhora que succiona, injecta saliva. Aquesta saliva, segons detalla, conté entre altres substàncies anticoagulants que fan que la sang flueixi més fàcilment. "Aquestes substàncies són les responsables de la sensació de picor que apareix a la pell després de les picades", sintetitza. En aquest àmbit, la dermatòloga i divulgadora Ana Molina afegeix que, efectivament, són els mosquits femella els que piquen perquè els cal sang per quedar embarassades, "com petites vampiresses". Segons explica, "és un mite" que els mosquits piquen més aquells que tenen la sang més dolça. "Els mosquits no són capaços de detectar els nivells de glucosa en sang i haurien d'anar tastant-nos primer", assegura, a banda del fet que la sang no és dolça, sinó que és més aviat salada. En comptes de fer aquest tast de gustos, els mosquits tenen "mètodes més senzills" per triar les seves víctimes. Entre les seves preferències hi ha les pells calentes, les aromes volàtils presents a la suor (de manera que hi ha unes olors corporals que els atreuen més que d'altres), s'estimen més les pells humides i "els encanta" el diòxid de carboni que les persones emetem al respirar, un còctel que converteix algunes persones en preses perfectes.

Roba ampla i una dutxa com a prevenció

Per a Vilavella, la millor prevenció per evitar les picades dels mosquits passa sobretot per evitar, en la mesura del possible, les temperatures altes a l'habitació on ens trobem. Així, "l'aire condicionat i el fred els allunyen". També recomana evitar estar a prop d'aigües estancades; utilitzar repel·lents de mosquit; fer servir mosquiteres a les finestres, i utilitzar roba ampla i que cobreixi les extremitats. També assegura que hi ha substàncies molt útils per prevenir les picades com el DEET (un ingredient que apareix als principals repel·lents que es fan servir per allunyar-los); ara bé, també ho són la picaridina i l'essència d'oli d'eucaliptus i de llimona, "que són segures fins i tot en nens i dones embarassades". D'altra banda, pel que fa a la prevenció, Ana Molina assenyala que les solucions casolanes per fer fora els mosquits solen tenir una baixa eficàcia i poden irritar la pell. Per exemple, la llimona amb clau d'olor, un remei molt conegut per mantenir-los fora de casa, té una eficàcia molt limitada. El mateix passa amb les plantes amb aromes que no els agraden, com l'alfàbrega, el romaní i l'eucaliptus, que són mètodes "molt limitats" i és millor fer-ne servir de més efectius. També, l'aplicació d'amoníac i bicarbonat a les picades "és poc efectiva i dona més problemes d'irritació que beneficis". Com a remeis casolans, Molina recomana una dutxa al final del dia per eliminar les restes de suor de la pell; utilitzar roba adequada que cobreixi especialment les cames, i pensar en instal·lar mosquiteres, molt útils a l'hora de dormir, considera. Coincideix en assenyalar que l'aire condicionat funciona, perquè "eixuga i refreda l'ambient, just allò que odien els mosquits". També assenyala la utilitat dels repel·lents de mosquits que tinguin DEET a la composició, "que és la substància que ha demostrat una major eficàcia", especialment en viatges a llocs tropicals. En el cas de dones embarassades i nens menors d'un any, per a ella, és millor la citronel·la en loció.

Antiinflamatoris i antibiòtics

En el cas d'aquestes picades, Marta Vilavella aconsella rentar la picada amb aigua i sabó i aplicar una crema amb antiinflamatoris. "Si hi ha ferida o ens hem manipulat la picada, aplicar crema amb antiinflamatoris i antibiòtic", aconsella. Per la seva banda, Ana Molina suggereix aplicar fred local per fer baixar la inflamació i la picor. "Això ho podem fer amb cremes que incloguin calamina i àloe vera posades a la nevera", diu, per evitar gratar-se perquè aquesta és "una mica babaua" i li costa transmetre picor i fred alhora. Igualment, coincideix en assenyalar que si la picor és important es poden prendre fins i tot antihistamínics orals i algun corticoide tòpic i antibiòtic, especialment quan ens hem gratat perquè "haurem provocat petites ferides amb les ungles que es poden sobreinfectar". En canvi, recomana evitar antihistamínics tòpics perquè tenen molt poca eficàcia i produeixen al·lèrgies a la pell de manera freqüent.

Vespes, un atac és la millor defensa

Pel que fa a les vespes, amb picades molt menys comunes que les dels mosquits, Marta Vilavella recorda que ataquen com a mecanisme de defensa quan l'insecte se sent amenaçada la seva vida, "sigui per protegir el seu niu o quan interpreta que serà atacada". Més concretament, les vespes piquen mitjançant un fibló situat a la part posterior del seu abdomen, inoculant el verí a la pell, "moment en què sentirem dolor i cremor a la zona afectada". Per a la dermatòloga, la millor prevenció és que quan ens passen pel costat "el millor és quedar-se quiet i no fer moviments ràpids i amplis amb els braços", i així no els enviarem senyals d'atac. Si es donen aquestes picades, Vilavella recomana, igual que en el cas dels mosquits, rentar-les bé i si s'ha gratat, posar-hi una crema que, a banda d'antiinflamatoris, tingui antibiòtics, per evitar que s'infectin.

Meduses, uns tentacles amb perill

El cas de les meduses, afortunadament amb picades encara menys habituals, és ben diferent. Aquestes, amb el contacte dels seus tentacles, "injecten milers de filaments carregats de toxines que provoquen urticària, picor i coïssor a la pell", diu Vilavella. Ho fan en un acte d'autodefensa i també de cacera de preses de les quals alimentar-se. En aquest cas, lamentablement, la millor prevenció implica evitar posar-se a l'aigua quan des dels serveis de socorrisme alerten que hi ha presència de meduses o a l'albirar-ne alguna a prop. La dermatòloga recomana, en cas de patir una picada de medusa, "retirar els tentacles amb una targeta i rentar amb aigua de mar", en cap cas fer-ho amb aigua dolça o amb orina, com es diu popularment. A més a més, aconsella aplicar fred a la picada amb una bossa, i fins i tot assenyala que "pot ser necessària l'aplicació d'antiinflamatoris en crema, com els corticoides".