Xalats de català 20/08/2022

Una paraula 'inventada' al dia: Eh, tu, búmer!

2 min
Hi ha búmers que són autèntics superherois de la generació Tap.

No és la primera vegada que una generació de catalans s’anomena a partir d’un fet històric. Ser de l’any de la picor sembla que podria referir-se a l’any 1471, en què Catalunya (i mig Europa) es va veure envaïda per una gran plaga de puces. Al segle XIX es deia ser de l’any vuit, en al·lusió a la invasió napoleònica de 1808. O ser de l’any del rei Pepet en record del regnat de Josep I, el germà de Napoleó Bonaparte que hauria perdut tots els punts del carnet de conduir a la primera bufada. O ser de la reina vella, per indicar que algú havia conegut els temps de Maria Cristina, reina regent del 1833 al 1840. Actualment, ser de l’any del Naranjito ens remet a la simpàtica mascota cítrica del Mundial de Futbol del 1982. Tot serveix per expressar que se’ls considera vells i tronats. Les noves generacions acostumen a atacar les de més edat per ocupar els seus espais de poder.

Fa un temps que va aparèixer boomer i tot seguit la seva adaptació catalana, búmer. Ve de baby-boom, la generació nascuda entre 1946 i 1964, període en què hi va haver una gran explosió demogràfica a Europa i els Estats Units. A Espanya s’acostuma a datar uns anys més tard. Tota aquesta informació me la proporciona Josep Sala, autor de l’assaig Generació Tap (Ara Llibres), que és una altra manera de designar els búmers.

Búmer és algú entre els 50 i els 75 anys, si fa no fa. Els més destacats acostumen a reunir aquestes tres condicions: patum, reinona i adherit a les esferes del poder com un musclo de roca. Per a les generacions més joves són un tap. Al seu assaig, Sala explica com els membres il·lustres de la generació Tap són autèntics herois de Marvel dels càrrecs, honors i prebendes de tota mena. El periodisme català en va ple. Tenim la Dona Biònica, el Capità Amèrica, l’Increïble Hulk de l’anàlisi política. Tothom els coneix perquè ja és com si fossin de la família. A Catalunya tots fem pinya, sobretot uns més que altres.

Totes aquestes maneres despectives de designar les generacions tronades també s’allarguen en el temps. No cal que assenyalin individus relacionats, ells personalment, amb el moment històric: ser de l’any de la picor encara es diu ara i no remet, exactament, al 1471. Per aquesta raó, els que ara diuen búmer en to despectiu arribarà un dia que a ells els joves també els diran búmer, encara que no pertanyin a la generació del baby-boom. Llavors la meva calavera, escurada pels cucs dins d’una caixa corcada, somriurà tènuement.