“La sexualitat és molt més que penetració”

L’escriptora Gemma Lienas va conèixer l’Enric a la boda del seu millor amic. “També era el seu millor amic i, tot i que n’havia sentit a parlar molt, no ens havíem conegut mai”. A la boda, la Gemma s’hi va fixar, però la cosa no va anar a més. Fins que un dia, pels volts de les festes de la Mercè, l’Enric es va presentar d’imprevist a casa de l’amic en comú. “Es va asseure davant meu i, a més de guapo, el vaig trobar intel·ligent i divertit. Dues hores més tard ja es va veure que hi havia sintonia entre tots dos. Cinc dies més tard començàvem una relació i, deu dies després, en una cafeteria que ja no existeix, jo em descobria pensant que per primera vegada s’havien alineat cervell, cor i sexe, com un tres en ratlla. Tenia 32 anys i era la primera vegada a la vida que tot funcionava”. 

Des d’aleshores han passat més de quaranta anys i l’escriptora assegura que l’Enric no és només el seu amor, és el seu “amic i company de vida”. “Em vaig adonar que també era el meu amic quan fa uns anys ell va tenir un problema de salut. Jo estava angoixada i amb moltes ganes de plorar i trobava a faltar poder explicar-ho al meu millor amic, perquè justament era ell! Sempre li dic que hem tingut molta sort, ell diu que també ens ho hem treballat molt”. 

Hi ha rituals que tenen des de fa temps. Cada nit a les vuit del vespre se serveixen una copa de vi blanc i fan els mots encreuats junts. Quan no treballen, també els agrada passejar, cuinar o compartir estones de lectura. “Ell és de ciències i jo de lletres i a tots dos ens encanta llegir. A casa tenim 13.000 llibres molt ben endreçats, és com una biblioteca”. Quan treballen, cadascú al seu despatx, tenen un costum que la Gemma espera no perdre mai: “Sempre hi ha algun dels dos que en algun moment s’aixeca i va al despatx de l’altre a fer-li un petó. Si ens creuem al passadís, també m’agrada aturar-lo i fer-nos una abraçada”. 

L’escriptora reivindica que la sexualitat no té per què morir amb els anys. “Senzillament canvia, i encara sort, perquè si sempre tinguéssim el mateix desig que quan érem joves, el cos no acompanyaria”. “Ens han ensenyat que la sexualitat és penetració, però hi ha moltes altres maneres d'expressar la sexualitat: petons, carícies… Quan passen els anys no hi ha la mateixa efervescència, però sí que hi ha un desig de l’altre, i això és molt bonic”.