Abans d'ara

Un deixeble de Pompeu Fabra

Article de Josep Benet (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) a Serra d’Or (IV-1968). Avui fa 84 anys de la mort de Manuel González Alba (Valls, 1894 - Barcelona, 1934), caigut en defensa del Centre de Dependents, juntament amb Jaume Compte i Amadeu Bardina. Fotos: González Alba; i la façana de l’edifici després del combat del Sis d’Octubre del 1934, on van morir.

El pacte Franco-Eisenhower

De l’article de Joan Comorera (Cervera, 1894 - Penal de Burgos, 1958) a l’edició clandestina de Treball (IX-X-1953), òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Avui fa 65 anys dels anomenats Pactes de Madrid entre els Estats Units i Espanya, èxit diplomàtic franquista que, amb la signatura del Concordat amb el Vaticà (un mes abans), va enfortir la dictadura.

Catalunya

Glosa completa d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), en el diari La Veu de Catalunya (8-VIII-1916), i portada del setmanari Papitu del mateix dia, amb un acudit gràfic del dibuixant Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969). Segons Josep Maria Cadena, expert en la premsa popular d’abans del 1939, el Papitu era un d’aquells setmanaris que es llegien a les barberies. Era una publicació que no entrava a les cases. El diàleg entre els dos personatges de la il·lustració adjunta és representatiu d’una premsa molt allunyada del model de “periòdic popular educador” que Ors trobava a faltar. L’amo pregunta: “-I quant vol guanyar?” La minyona contesta: “Segons; amb roba tres duros, sense roba el doble”. Fa un segle, sense televisions ni xarxes, la comparació entre una cultura popular edificant (corals i biblioteques) i una cultura popular grollera només es podia fer amb els “setmanaris de barberia”.

El turisme

D’una crònica que Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) va enviar des de Madrid a La Veu de Catalunya (10-II-1932). Aquell mateix any 32, Antoni Muntanyola va publicar el llibre Organització turística de Catalunya (foto de la portada), aportació pionera a les polítiques públiques catalanes sobre turisme en la seva dimensió de font de recursos econòmics per al país.

Jo vull ser sueca (1991)

De l’article de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a l’Avui (4-V-1991), ideat a partir d’una notícia d’aquella primavera de fa vint-i-set anys. El talent de Montserrat Roig en l’ús de recursos d’ironia punyent va excel·lir en aquesta peça que evocava tòpics dels estius catalans dels anys 60 i 70 des d’una perspectiva de reivindicació femenina i social.

La fam del món i la solidaritat internacional

De Ramon Sugranyes de Franch (Capellades, 1911 - Barcelona, 2011) a Qüestions de Vida Cristiana (V-1962) a propòsit de l’encíclica Mater et Magistra de Joan XXIII, document clau en la renovació de l’Església. S’emmarcava en el Concili Vaticà II, del qual Sugranyes de Franch, professor a la Universitat de Fribourg (Suïssa), fou auditor laic, vinculat a Pax Romana.

Feminisme, Feminitat

De l’article de Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1910-1991) a la secció Film & Soda del diari La Rambla (25-I-1932). L’acudit de Josep Roca, publicat a L’Esquella de la Torratxa (26-VI-1925) el decenni anterior, caricaturitzava tòpics feministes burgesos encara vigents. Diu la noia al noi, amb el tractament formal de l’època: “Miri, si es vol casar amb mi, m’ha de deixar sortir sola, jugar al tennis i guiar l’auto. Vostè, mentrestant, es pot cuidar de la casa”.

L’accent de Barcelona (1938)

D’Andreu Avel·lí Artís, Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006), a Revista de Catalunya (VI-1938). Hi va publicar el 1938 una secció integrada per cròniques breus sobre actualitat cultural i ciutadana. En aquesta destaca el coratge acadèmic de la lectura de tesi de Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) en una ciutat en guerra. Fotos: Riba i Sempronio a l’època.

Juli Garreta (1971)

De l’article de Sebastià Benet (Barcelona, 1926-2013) a Serra d’Or (VIII-1971). Demà és el Dia Universal de la Sardana. El compositor Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925) va donar a la sardana una projecció exterior àmplia, tant per la seva recepció del gran simfonisme europeu com per l’interès que van mostrar per la seva obra autors com Stravinsky.

El món de les lletres (1982)

De l’article de Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919-1996) a l’Avui (27-V-1982). Avui fa 36 anys de la publicació d’aquesta diatriba a propòsit de l’acte de lliurament de premis de la Generalitat celebrat aquell mes de maig en el Saló de Sant Jordi. Deu dies abans, en el mateix diari, la també escriptora i periodista Teresa Pàmies ja havia criticat aquell acte.

El govern britànic i el tràfic d’esclaus

De la crònica de Karl Marx (Trèveris, Prússia, 1818 - Londres, 1883) enviada des de Londres al New York Daily Tribune (18-VI-1858) fa 160 anys. Espanya ja no complia amb els compromisos internacionals ni respectava els drets humans. Ahir va ser el 200 aniversari del naixement de Karl Marx. Era corresponsal del diari americà i articulista a l’alemany Die Presse.

Es regalen senyeres (2004)

Article d’Eduard Puig Vayreda, Pere Carrer (Figueres, 1942-2018), al Setmanari de l’Alt Empordà (13-IX-2004). Abans-d’ahir va fer quinze dies de la mort d’aquest articulista, enòleg i activista cultural. Alcalde de Figueres entre els anys 1981 i 1983, elegit en la llista de CiU, va ser director de l’Incavi i del Consell Regulador de la DO Empordà Costa Brava.

Tan sols un llibre (1928)

De la crònica de Francesc Madrid, Paco Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952), quan s’intuïa el final de la monarquia; i portada a L’Esquella de la Torratxa (5-X-1928) amb una il·lustració satírica del dibuixant Ramiro Mondragón del Río que du aquest peu: “El Sant Jordi que ens convé”. Des del 1926 el Dia del Llibre era el 6 d’octubre, data del naixement de Cervantes. A partir del 1930 es fa per Sant Jordi.

Los orígens de la Creu

De l’article de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1923) a La Veu de Catalunya (25-II-1899), signat amb el pseudònim Lo Batxiller Gonsaga. La seva obra arquitectònica, representativa del Modernisme, reflecteix també una sensibilitat historicista i integradora de diverses arts. Trenta anys després la creu gammada oriental va prendre un altre significat

La Passió d’Olesa

Del text de Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) a Mirador (21-III-1929). La foto, en la qual apareixen alguns periodistes, duia aquest peu: “D’esquerra a dreta: dos àngels, Sant Jaume, el Dr. Santacana, J.M. de Sagarra, Josep Pla, la Mare de Déu, J. Borralleras, Jesús, el Sr.Perera, Francesc Pujols, J. Ventalló, Sant Joan i dos serafins, un cop acabada la Passió, a l’escenari del Teatre Olesa”.

La unitat dels catalans

De l’article de Modest Sabaté (Cassà de la Selva, Gironès, 1909 - el Voló, Rosselló, 1986) a La Veu de Catalunya (IX-1945) editada a l’exili. Sabaté, periodista a La Veu de Catalunya que sortia abans del 1936, va intentar, amb l’advocat Felip de Solà Cañizares (Barcelona, 1905 - Estrasburg, 1965) fer de la Lliga el partit de la dreta catalanista antifranquista.

Celebraciones. La de Alfonso Comín (2005)

De Robert Coll Vinent (Alaior, Menorca, 1924 - Barcelona, 2017) a Menorca (29-IX-2005) amb motiu dels 25 anys de la mort d’Alfonso Comín (Saragossa, 1933 - Barcelona, 1980). Avui fa una setmana de la mort de l’autor de la crònica, Robert Coll Vinent, catedràtic, periodista i professor a Novostudio, on va participar amb Josep M. Espinàs, Llorenç Gomis i August Ferrer.

Las leyes

De l’article de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) a 'Diario de Barcelona' (21-XI-1893). En aquell període eren freqüents les suspensions de garanties constitucionals motivades per la successió d’atemptats anarquistes i per l’inici de les guerres colonials. Les veus de Maragall, Almirall, Pi i Margall i Mañé i Flaquer exercien de consciència crítica catalana.

El 6 d’Octubre tal com jo l’he vist

D’Aymamí i Baudina (Barcelona, 1899 - Mèxic, 1979) en El 6 d’Octubre tal com jo l’he vist (1935), el gran reportatge més veraç, precís i punyent dels Fets del Sis d’Octubre: la proclamació per part del president Companys de “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. Foto del govern català captiu en el Ciudad de Cádiz, un cop fracassada aquella acció federalista.

A votar! (1901)

De l’editorial de La Veu de Catalunya (19-V-1901), diari de la Lliga Regionalista dirigit per Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917). En les eleccions d’aquell dia va triomfar per primer cop la candidatura catalanista. La candidatura monàrquica, de conservadors i liberals satèl·lits del poder central, va ser derrotada tot i cometre trampes i violències.

La eterna lucha

De l’editorial de 'La Vanguardia' (11-IX-1938) amb motiu de l’Onze de Setembre del segon any en guerra. El diari era controlat pel govern espanyol de Juan Negrín. Des de l’octubre del 1937 el dirigia Fernando Vázquez Ocaña (Baena, Còrdova, 1910 - Mèxic, 1966), un dels periodistes socialistes més influents. Cartell de la Generalitat que convocava a la Diada del 1938.

Els que ens ha anat bé (2016)

Article de Carles Capdevila i Plandiura (els Hostalets de Balenyà, 1965 - Barcelona, 2017) a l’ARA (21-XI-2016). Tal dia com avui de fa cinc anys Carles Capdevila, llavors director de l’ARA, em va encarregar aquesta secció, Abans d’ara, que aspiro a mantenir fidel a la seva idea. Agraeixo l’oportunitat. De llavors ençà el diari ha publicat en aquesta pàgina 1.801 peces històriques del periodisme català. Són uns cinc-cents els autors que han aparegut fins ara a partir d’aquesta tria, dels quals vint-i-un en més de quinze ocasions. Entre ells, Josep Maria de Sagarra, Ors, Carles Soldevila, Gaziel, Miquel dels Sants Oliver, Irene Polo, Rovira i Virgili, Andreu Nin, Joan Peiró, Montserrat Roig, Joan Fuster, Vázquez Montalbán, Ramon Barnils.

La resaca (1992)

De la crònica que Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) va publicar a El País (12-X-1992) dos mesos després de la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, esdeveniment del qual aquest estiu s’ha commemorat el 25è aniversari. Tal dia com demà del mateix any 1992 començaven també a Barcelona els Jocs Paralímpics, que Vázquez esmenta en aquest text.

EDICIÓ PAPER 13/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF