abans d'ara

El català a l’ensenyament? (1988)

De l’article de Ramon Vila-Abadal (Barcelona, 1924 - Torelló, 2018), membre del Club Arnau de Vilanova, a l’Avui (25-II-1988). Sis anys abans, la Generalitat havia desplegat la campanya El català, cosa de tots, amb bona acollida social gràcies al personatge de la Norma, dibuixat per Lluís Juste de Nin (Barcelona, 1945-2020), dissenyador mort el passat 20 de maig

Ocho días de camarera en un hotel de Madrid

De Josefina Carabias (Àvila, 1908 - Madrid, 1980) a Crónica (8-IV-1934). Una modalitat de reportatge que llavors anomenaven “verista”, basat en el mètode de la simulació que, un any abans, havia experimentat Carles Sentís (Barcelona, 1911-2011) en el cicle “Viatge en el transmiserià” per a Mirador (transcrit aquí el 11-XI-201)

Represa (1947)

De l’article de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) a Revista de Catalunya (París, primavera 1947). Avui fa 50 anys de la mort d’aquest poeta, periodista i diplomàtic republicà. Aquest text presentava una nova etapa de la revista editada a l’exili per la Fundació Ramon Llull. Carner era llavors vicepresident del seu consell de direcció.

Las “planimetrías” de Vilacasas (1961)

De la crítica d’art de Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) a La Vanguardia (15-VI-1961). Avui fa cent anys del naixement del pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2007). Imatge: Planimetria 57 (1960), obra representativa d’aquest referent de l’informalisme.

El gran escarmiento (1930)

De l’article d’Agustí Calvet Gaziel (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964) publicat a El Sol, de Madrid, tal dia com ahir de fa 90 anys (1-VI-1930). Gaziel havia excel·lit com a corresponsal en la Gran Guerra. Durant la República va dirigir La Vanguardia, des d’on exercia d’oracle en els temps agitats i crítics que van precedir l’ensulsiada del 1936.

La cultura en un procés de canvi (1988)

De Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014) a Cultura (1988). Avui és el centenari del naixement d’aquest lingüista i filòleg que va posar l’accent de la seva recerca en la dimensió social de la llengua. Va ser membre de l’IEC -on va presidir la Secció Filològica- i rector de la Universitat de Barcelona. Fa trenta anys descrivia la crisi cultural, ara accelerada.

La ginesta (1904)

De la peça de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) datada tal dia com avui a Il·lustració Catalana (29-V-1904). Maragall hi combina les expansions d’un articulisme íntim, molt sensible, amb la inserció d’un dels seus poemes més fervorosos. L’última estrofa va arrelar en l’imaginari d’una catalanitat associada a l’excursionisme culte amb projecció patriòtica.

Després dels fets de maig del 37, a la Rambla

Del gran reportatge d’Orwell (Índia, 1903 - Londres 1950) a Homage to Catalonia (1938). A finals del maig de fa 83 anys Orwell entrava en el cafè veí de l’hotel de la Rambla davant del qual seria segrestat Andreu Nin dies després (imatge: la placa commemorativa). Orwell s’interessava per un company, Kopp, també del P.O.U.M., en aquell topant d’històries intenses.

Era de Reus (1992)

De l’article de Carles Sentís (Barcelona, 1911-2011) a La Vanguardia (24-X-1992). Avui fa anys de la mort de Pere Mata (Reus, 1811 - Madrid, 1877), de qui Sentís relata al final de la peça una anècdota arrodonida per l’enginy versificador i la ironia de Manuel Bretón de los Herreros (Quel, la Rioja, 1796 - Madrid, 1873)

Els ex consellers de la Generalitat compareixen davant del Tribunal de Garanties (1935)

De la crònica d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) enviada per telèfon, avui fa 85 anys, a L’Instant (27-V-1935). Deu dies després, el Tribunal de Garanties Constitucionals va condemnar a 30 anys de presó al president Companys i als membres del seu govern per haver proclamat, el 6 d’octubre de 1934, “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”.

Carta de Barcelona. Teatre. Literatura (1878)

De la crònica de Barcelona d’Yxart (Tarragona, 1852-1895) a La Llumanera de Nova York (X-1878). Fa 125 anys de la mort d’aquest crític que escrivia per al periòdic editat en català als Estats Units entre 1874 i 1881. El professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona, té publicada una monografia sobre aquesta revista insòlita i singular. Imatge de la capçalera.

El enfermo nuevo y la patología que nace (1963)

D’Arturo Fernández-Cruz Liñán (Sevilla, 1910 - Madrid, 1981), a La Vanguardia (16-VI-1963), quan era catedràtic a la Facultat de Medicina de Barcelona. El Nobel australià Sir M. Burnet (1899-1985), citat en aquest article, havia reeditat l’any abans una obra (portada) on predeia: “En la dècada de 1950 van ser identificats de 20 a 30 virus productors d’infeccions respiratòries, […] i és possible, i fins probable, que cada any surti un nou tipus de virus […] que desplegui una insospitada virulència i capacitat de transmissió”

L’Associació Obrera de Concerts (1931)

De l’editorial de Fruïcions (X-1931), òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, fundada per Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973). Posava a l’abast de tothom la música culta. La revista, que va entrar en crisi el 1931 -ho reflecteix aquest article-, reforçava la missió social de l’entitat apuntalada en l’Orquestra Pau Casals. Demà farà anys del primer concert al Palau

Batallades. ‘Fer l’article’ (1870)

De l’article de Valentí Almirall Pere Nolasco (Barcelona, 1841-1904), a La Campana de Gràcia (15-V-1870). Avui fa 150 anys que la revolta popular en protesta pel reclutament de quintes era sufocada a canonades per les tropes liberals que van atacar la llavors vila de Gràcia. Portada del segon número d’aquell periòdic, edició dedicada a la dura escomesa militar.

Times Square, luces de Nueva York (1954)

De la crònica de Pla (Palafrugell, 1897-1981) a Destino (18-IX-1954). Aquests dies fa 60 anys que des de Suïssa, on cobria com a cronista les reunions de la Conferència de Ginebra, preparava el viatge a Nova York. El títol genèric d’aquests cicles de periodista viatger era “Carta des de...”

Una sala de espectáculos sin fachada (1960)

Crònica d’Andreu-Avel·lí Artís, Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006), publicada, aquesta setmana fa seixanta anys, a Destino (30-IV-1960). La foto, integrada en aquella peça, mostrava la façana en obres vista des d’un pis de Ràdio Barcelona. El títol de la secció, “La semana en libertad”, reflectia un cert propòsit crític de Sempronio en temps de censura.

Fent separatisme (1920)

De la crònica d’Antoni Sabater Mur Glavi a El Ideal (Lleida, VII-1920), recuperada pel lector Josep Varela. Avui fa cent anys de l’arribada a Barcelona de Joseph Joffre (Ribesaltes, 1852 - París, 1931). Aquest mariscal nord-català va destacar a la Gran Guerra liderant les tropes franceses. Les manifestacions catalanistes en honor de l’heroi van ser reprimides.

‘Cançons perdudes’, de Benet i Jornet (1971)

De la crítica de Xavier Fàbregas (Montcada i Reixac, 1931 - Palerm, 1985) a Serra d’Or (II-1971). Fa deu dies de la mort de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020), dramaturg i guionista de televisió. Després d’Una vella, coneguda olor va escriure la trilogia sobre el mite de Drudània que inicia Cançons perdudes i clou Berenàveu a les fosques.

Partits i nacionalisme (1984)

De l’article de Josep M. Bardés (Barcelona, 1914 - Sant Cugat del Vallès, 1996) a El Correo Catalán (20-VII-1984). Capçalera d’aquella última etapa del diari. Text en català dins l’obra El discret encant del nacionalisme. Bardés, teòleg i historiador, va fundar el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, entitat catòlica compromesa amb la democràcia i la catalanitat.

El mundo de la Bolsa se estremece (1962)

De l’article de Joaquim Muns (Barcelona, 1935-2015), en el setmanari Destino (2-VI-1962). El món havia entrat en una espiral de tensions generada per la dura confrontació entre els Estats Units i l’URSS que culminaria aquell juny amb la Crisi dels Míssils a Cuba. L’economista Muns va ser director executiu de l’FMI, conseller del Banc d’Espanya i membre de l’IEC.

‘Cuestiones planetarias’. Un nuevo astro (1915)

De l’article de Comas i Solá (Barcelona, 1868-1937), a La Vanguardia (10-XI-1915). Ara fa 105 anys aquest astrònom descobria l’asteroide 804, l’Hispania. El seu treball a l’Observatori Fabra, de Barcelona, que havia fundat, era reconegut arreu. Entre els clàssics del periodisme científic del segle XX, Comas i Solá ocupa una posició capdavantera a escala europea.

Dos personajes, un equipo, dos testigos (1969)

De la crònica de Miquel Porter Moix (Barcelona, 1930 - Altafulla, 2004) a Destino (5-VII-1969). L’actriu Lucia Bosé (Milà, 1931 - Segòvia, 2020), que va morir fa una setmana, víctima del covid-19, va retornar al cinema amb l’anomenada Escola de Barcelona, on va treballar amb directors com Pere Portabella i Jaime Camino. Foto del rodatge d’Un invierno en Mallorca.

Entrevista a Lynn Margulis, bióloga (1995)

De l’entrevista de Margarita Rivière (Barcelona, 1944-2015) per a La Vanguardia (26-VII-1995). Aquest cap de setmana ha fet 5 anys de la mort d’aquesta periodista que va destacar en les entrevistes a personalitats rellevants d’arreu. La científica Lynn Margulis (Chicago, 1938 - Massachusetts, 2011) va investigar la microbiologia evolutiva al delta de l’Ebre.

El veredicte del procés Rull (1908)

Glosa de Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (14-IV-1908), arran de la sentència contra Joan Rull Queraltó (foto), condemnat a mort per atemptats a Barcelona entre el 1904 i el 1907

Cañardo guanya la Volta a Catalunya (1936)

Crònica de Josep M. Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936), a La Publicitat (23-VI-1936). Planes era un periodista demòcrata i catalanista que dos mesos després va ser assassinat pels faistes. El coronavirus ha impedit que avui comencés la Volta. Enguany es commemorava el centenari de la cursa que només la guerra va aturar el 1937 i 1938. Foto a Imatges: Cañardo i el seu fill.

Un petit heroi (1931)

Article, íntegre, de Carles Rahola (Cadaqués, 1881 - Girona, 1939) a L’Autonomista (Girona, 11-VI-1931). Avui fa 81 anys de l’afusellament despietat d’aquest historiador i periodista culte i humanista. En aplicació de les lleis vigents a l’estat espanyol, va ser condemnat a mort només per escriure tres articles (ja publicats en aquesta secció), erudits i compromesos amb els valors de la civilitat, a l’estil del transcrit aquí.

Contra ‘champagne’, cava, contra cava, ‘xampany’

De Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a El Temps (29-IV / 5-V-1985). Avui fa 19 anys de la mort, i a l’octubre 80 del naixement, d’aquest periodista independent, llibertari, pancatalanista. Escrivia sense prejudicis, ni polítics ni temàtics. Va treballar a ràdio i agències. Va dirigir Solidaridad Obrera, i va fer articles per a gairebé tota la premsa catalana.

La Cambra dels Comuns va de cacera (1995)

Del text de Josep Manyé (Barcelona, 1908-2000) a l’Avui (13-III-1995). Durant anys, amb el pseudònim Jorge Marín, Manyé va radiar en català des de la BBC de Londres. Avui fa 25 anys de la publicació d’aquest article. La llei contra la caça de guineus a Anglaterra i Gal·les va entrar en vigor el febrer del 2005. Escòcia ja havia prohibit aquesta cacera el 2002.

La casa desitjada, la porqueria envejada

Article, íntegre, publicat per Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), a l’Avui (12-III-1991), tal dia com avui. Fa un quart de segle, aquesta escriptora i periodista anticipava situacions que en aquells moments semblaven utòpiques. Desplegava una argumentació molt independent i heterodoxa de reivindicació femenina. Ho feia amb un llenguatge personal, espontani, sense complexos i sense inhibicions, amb naturalitat. Combinava recursos amables del costumisme periodístic contemporani amb una càrrega intensa i punyent de crítica social i d’ironia aplicada a les contradiccions dominants en alguns ambients progressistes.

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >

EDICIÓ PAPER 05/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF