abans d'ara

Edison (1931)

De l’article de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) publicat a Mirador (22-X-1931) arran de la mort del científic, inventor i empresari Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, 1847 - West Orange, Nova Jersey, 1931), esdevinguda avui fa vuitanta-nou anys. Imatge: dibuix anònim en el setmanari ¡Cu-Cut! (10-X-1910), que il·lustrava un text satíric sobre gramòfons.

En aquesta hora històrica (1934)

Editorial de La Humanitat (9-X-1934) en la primera edició del diari d’ERC apareguda des dels fets del Sis d’Octubre. Avui fa 80 anys de l’afusellament del president Lluís Companys. La il·lustració que acompanyava l’article és un retrat de Companys dibuixat per David Santsalvador (Niça, 1909 - Front de l’Ebre, 1938), artista vinculat al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Orquestra Pau Casals. Debut (1920)

Crítica de Climent Lozano Walther (Barcelona, 1883-?), a La Vanguardia (14-X-1920), sobre el primer concert de l’Orquestra Pau Casals. Ahir va fer cent anys. Fita rellevant. Imatge: cartell que Francesc d’Assís Galí (Barcelona, 1880-1965) va dissenyar per al cicle de concerts de l’Orquestra el 1931, representatiu de l’estètica noucentista en arts plàstiques.

El franquisme dels antifranquistes (1983)

Article de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a El Món (24-VI-1983), periodista incisiu, independent, heterodox, de prosa directa. Avui compliria 80 anys. En les col·laboracions a la premsa i a la ràdio fustigava sovint les febleses congènites d’un sistema polític hereu de la dictadura. En aquells primers temps de la Transició el desencís ja s’escampava.

“Catalunya”... “Orient” (1906)

Glosa completa d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), publicada tal dia com avui a La Veu de Catalunya (3-X-1906). La utopia imperial per una nova Catalunya, que Ors invocava a títol personal com un ideal redemptorista del Noucentisme, la va incorporar ell mateix, anys després, a les exaltacions retòriques i estètiques del franquisme, inspirades en la Itàlia de Mussolini. Fotos: Ors, cap al 1906, jove dictador d’una peculiar civilitat catalana, i cap al 1940, uniformat a la moda feixista espanyola.

Sobre la intel·ligència (1930)

De la columna de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) publicada tal dia com avui a Mirador (2-X-1930). Mig segle després del plany de Sagarra per l’abús del mot “intel·ligent”, l’adjectiu es torna a aplicar a tot: ciutat intel·ligent, edifici intel·ligent, casa intel·ligent, confrontació intel·ligent. Sagarra ho atribuïa a “la mandra de caçar adjectius”.

Bonnín i la planificació teatral a Catalunya (1977)

De l’entrevista de Xavier Fàbregas (Montcada i Reixac, 1931 - Palerm, 1985) a l’actor, director i professor Hermann Bonnín (Barcelona, 1935-2020), publicada a l’Avui (25-XI-1977). Feia dos mesos del restabliment de la Generalitat. Bonnín, mort divendres passat, liderava aleshores en el món teatral iniciatives esperonades per l’esperança en una Catalunya autònoma.

Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

De l’article de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) a Serra d’Or (IV-1963). Avui fa deu anys de la mort de Joan Triadú, pedagog, crític literari, impulsor i militant fervent de moltes iniciatives culturals catalanes. Va estar vinculat a la fundació de l’escola Thau i del CIC. Va ser president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.

Juliette Gréco, magistral en el Palau (1983)

Crítica d’Albert Mallofré (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 2017) per a La Vanguardia (17-XII-1983) sobre la primera actuació a Barcelona de Juliette Gréco (Montpeller, 1927 - Ramatuelle, 2020), morta dimecres passat. El text de Mallofré testimonia que als anys 80 la “dama negra de la chanson” ja no atreia un públic allunyat dels mites de l’existencialisme.

La política no és una religió (2001)

De l’article de Víctor Alba, pseudònim de Pere Pagès i Elies (Barcelona, 1916 - Sant Pere de Ribes, 2003), a l’Avui (2-VII-2001). Format en dret, va fer de periodista en diversos diaris fins al maig del 1937, quan va ser perseguit el Partit Obrer d’Unificació Marxista, en què militava. Va participar l’any 1935 en l’embranzida d’un diari innovador: Última Hora.

1755-1816. Catalunya a Amèrica

Article de Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) a La Veu de Catalunya (23-IX-1915). Aquell any Carner va anar a Sud-amèrica per casar-se amb Carmen de Ossa a Santiago de Xile. Fotos dels quatre argentins d’arrels catalanes que Carner esmenta en aquesta peça, sense advertir la circumstància que estaven vinculats a Mataró. D’esquerra a dreta: Juan Larrea (Mataró, 1782 - Buenos Aires, 1847); Domingo Matheu (Mataró, 1765 - Buenos Aires, 1831); Vicente López (Buenos Aires, 1784-1856), fill de catalans, autor de la lletra de l’himne nacional argentí, i Blas Parera (Múrcia, 1776 - Mataró, 1840), autor de la música. L’Argentina independitzada era “terra de promissió” per als mataronins del segle XIX.

La protecció de les minories nacionals (1930)

De la crònica d’Artur Perucho (Borriana, 1902 - Mèxic, 1956) publicada avui fa anys a La Publicitat (25-IX-1930). Dos anys després Hitler s’imposava en una Alemanya que Perucho veia com un model de democràcia. Dibuix de Feliu Elias Apa (Barcelona, 1878-1948) que il·lustrava el text de Perucho: un delegat francès n’escridassa un d’alemany, guanyador del debat.

Las Fiestas de la Merced de 1902

D’un article d’Artur Llopis (Barcelona, 1909-1968) publicat a Destino (22-IX-1951). Portada de Joan Llaverias (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) del ¡Cu-Cut! (18-IX-1902) per les Festes de la Mercè del 1902, evocades per Llopis. El personatge d’esquena representa un Alfons XIII col·legial que exclama: “Renoi, quines festes!... Qui pogués anar-hi!”

Del Noucentisme a l’exili, d’Albert Manent

De la crítica de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) a Serra d’Or (VI-1997). Avui fa 90 anys del naixement d’Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 - Barcelona, 2014), poeta, historiador, biògraf. Va iniciar-se en la resistència antifranquista en el Front Universitari Català. Va influir en la política cultural de la Generalitat dels governs Pujol.

Mistral (1930)

Article de Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) a La Publicitat (1-I-1930). Aquest mes fa 190 anys del naixement de Frederic Mistral (Provença, 1830-1914), premi Nobel de literatura. Va portar la llengua d’oc al capdavant de les llengües europees marginades pels estats. Va ser l’autor de Lou Tresor dóu Felibrige, diccionari de la llengua occitana.

L’estiu del veïnat (1925)

Acudit de Gaietà Cornet (Barcelona, 1878-1945) a ¡Cu-Cut! (3-VIII-1905), i article de Francesc Trabal, Senyor Banyeta (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), al Diari de Sabadell (28-VIII-1925). Mirades costumistes iròniques de tòpics del tarannà català. Peu de l’acudit: “D’estiueig: -A on va vostè, don Pau? -Jo a L’Escala. -Jo vaig més amunt: al terrat”.

Todo va por sus pasos contados en NY (1954)

De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicada aquesta setmana fa anys a Destino (18-IX-1954). A la postguerra Pla va recaure en la dèria pels viatges. Descriu Nova York amb recursos costumistes, garbellats en el sedàs d’una aparent ingenuïtat i amb un to mancat de les pretensions de les Cartes de lluny (1928). Foto del blog de Xavier Febrés.

La aportación de Fontserè a la ciencia (1970)

De l’article de Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) a La Vanguardia (19-IX-1970). Avui és el 50è aniversari de la mort d’Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970), meteoròleg, sismòleg, astrònom, fundador de l’Observatori Fabra i del Servei Meteorològic de Catalunya, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Feia sis mesos que havia complert 100 anys.

El discurso de Truman

De l’article de Xavier Batalla (Barcelona, 1948-2012) a La Vanguardia (10-III-2007). Aquest estiu ha fet setanta-cinc anys del bombardeig atòmic sobre Hiroshima, ordenat per Truman. Corresponsal diplomàtic del diari i professor de periodisme internacional a la UPF, Batalla s’inclinava per atribuir a aquella catàstrofe l’entrada en l’era de la Guerra Freda

¿Nova Cançó sin ningún recuerdo? (2009)

De García-Soler (Barcelona, 1947-2020) a El Periódico (4-9-2009). Demà farà anys d’aquest article, que esmenta a Lluís Serrahima (Barcelona, 1931-2020) -mort el passat 27 de juliol- com a precursor d’una nova etapa del catalanisme cultural, tradició renovadora hereva de l’esperit de la Renaixença

A l’estiu, tota cuca viu (1907)

Glossa d’Eugeni d’Ors, ‘Xènius’ (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (19-VII-1907). El professor Xavier Pla ha remarcat en una edició del Glosari 1906-1907 (Quaderns Crema, 1996) que en aquesta peça D’Ors usa per primera vegada com heterònim un dels seus pseudònims: Octavi de Romeu. Dibuix de Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1941).

Racionalización y oposición obrera (1930)

De l’article del cenetista Peiró (Sants, 1887 - València, 1942) al periòdic Mañana (VIII-1930). En cent anys, el sindicalisme ha perdut l’esma d’argumentar obvietats crítiques com les exposades en aquest text, tot i que la informatització, capitalitzada en indústria i serveis, genera desocupació i depreciació del talent en el treball i l’atenció presencials.

Transformar educant (2017)

Pròleg de Carles Capdevila i Plandiura (els Hostalets de Balenyà, 1965 - Barcelona, 2017) a Transformar educant, publicat per Som Esplai. Carles Capdevila, director fundador de l’ARA, avui faria 55 anys. Tant en aquest diari com en programes de ràdio i televisió que dirigia i presentava va prestar molta atenció a l’educació dels infants i del jovent.

El nostre nudisme (1930)

Columna de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) al diari La Publicitat (22-VII-1930). Un mes abans, Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) també exposava a la seva columna al setmanari Mirador (26-VI-1930) una opinió personal sobre el nudisme, moda que causava furor en una Catalunya que s’alliberava de les repressions de tota mena imposades per la dictadura monàrquica de Primo de Rivera. 

Un sacerdot calumniat II (1895)

Article de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) publicat tal dia com avui a La Publicidad (8-VIII-1895). És la segona peça del cicle que el poeta va escriure amb el títol genèric En defensa pròpia. En successius lliuraments aniria desgranant la seva dissort: expulsat de la casa dels marquesos, confinat a la Gleva, apartat un temps del sacerdoci.

M. Aurèlia Capmany estrena (1980)

De la crítica de teatre de María José Ragué Arias (Barcelona, 1941-2019) a L’Esplai (7-VIII-1980). Fa 40 anys de l’estrena al Romea d’una versió teatral d’Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Campany (Barcelona, 1918-1991), novel·la guardonada l’any 1968 amb el Premi Sant Jordi. L’any 1976, Sergi Schaaff ja n’havia realitzat una versió per a TVE Catalunya.

A favor de Fèlix Martínez i Comín (1996)

Del text d’Enric Pous (Barcelona, 1942-2000) publicat a l’espai “Porta Oberta” de l’Avui (29-IV-1996). Avui fa 25 anys de la mort del compositor Fèlix Martínez i Comín (Barcelona, 1920-1995), deixeble de Toldrà i Joaquim Serra, de qui era veí d’escala. La música de la seva sardana cabdal, Rosa de Sant Jordi, evoca el clima esperançat del catalanisme dels anys 70.

Els clàssics catalans i la Renaixença catalana (1924)

Article de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) publicat tal dia com avui a La Publicitat (5-VIII-1924). Germinaven iniciatives culturals sòlides i perdurables, tot i que eren també temps adversos per a Catalunya

La encrucijada de la novela española (1965)

De l’article de Joaquín Marco Revilla (Barcelona, 1935-2020) a Destino (10-VII-1965). Fa un mes de la mort d’aquest filòleg, crític i poeta reconegut. Va tenir un paper rellevant en el món editorial barceloní de la segona meitat del segle XX. Portades de les tres obres que esmenta en aquest text com a representatives del que anomenava novel·les “de testimoni”.

La missa clandestina (1933)

De l’article de Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) publicat tal dia com avui a La Veu de Catalunya (2-VIII-1933). Tot i que el president Macià i el conseller Gassol eren creients, i que l’onada iconoclasta encara no es desfermava amb el braó del 1936, el convers Manuel Brunet (marxista retornat als seus orígens catòlics) extremava la crítica integrista.

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF