“Homes com Epstein, Trump o els que volen tornar al franquisme no poden decidir per nosaltres"

BarcelonaAmb les dades més altes de joves que menyspreen el feminisme i l'ofensiva dels discursos de l'extrema dreta contra les polítiques igualitàries, aquest diumenge ha arrencat a Barcelona –puntualment, a les 11.30 h– la manifestació pel 8-M. Enguany, el moviment feminista ha volgut plantar cara a l'onada reaccionària i alertar de l'auge de l'extrema dreta i del conservadorisme, que envia missatges contraris als drets humans que fins ara es creien blindats. “Surto pels mateixos motius que sempre, però ara és més necessari que mai: el món, el que ha arribat i el que pot arribar, fa por”, explica la Teresa, una de les 24.000 manifestants —segons els càlculs de la Guàrdia Urbana— que ha sortit als carrers de Barcelona.

En aquesta ocasió, el Dia Internacional de les Dones és un diumenge, un dia poc amic de grans mobilitzacions, i les xifres de participació així ho testimonien. A més, la pluja ha amenaçat a l'inici de la jornada –tot i que, tret d'algunes gotes, ha respectat sobradament la convocatòria– i, per segon any consecutiu, el col·lectiu ha sortit dividit amb una doble manifestació per les diferències en dues qüestions: com fer front a la prostitució (regular o prohibir) i el reconeixement de persones trans (bàsicament, de les dones trans). Amb tot, per a moltes dones la manifestació ha servit per enviar un missatge: el retrocés en els drets de les dones és un perill real i evident.

La Sara explica que hi ha anat per ella, però sobretot per la seva filla Ainara, de quatre anys. "En quin món sense drets volen alguns que visquin les nostres filles?", es pregunta aixecant la mà amb què subjecta la de la petita. "El 8-M sempre ha sigut important per a mi, però ara han fet que ho sigui més, i no només pels drets que encara no tenim, sinó perquè la ultradreta amenaça d'esborrar tot el que les nostres mares i àvies van aconseguir", assegura.

La Toñi i la Xènia, també mare i filla, han marxat des de passeig de Gràcia fins a Arc de Triomf i alerten dels riscos que suposa que les generacions més joves, que han nascut i s'han criat en "idees i valors avançats", acceptin "acríticament" postulats en contra dels drets de les dones, com l'avortament o la igualtat de tracte, i banalitzin la violència masclista i sexual. "No és moment d'aturar-nos: hem de continuar sortint als carrers, i sobretot ho han de fer les joves, per reclamar i defensar més que mai els drets de les dones, els que ja tenim, però sobretot els que encara no tenim", apunta la Toñi.

"Vivim un moment molt complicat. Els arxius d'Epstein, el comportament de Trump o la manera com molts homes que volen tornar al franquisme parlen de les dones i se n'aprofiten ens ha de fer sortir al carrer i, sobretot, anar a votar quan hi hagi eleccions: hem de decidir qui mana i aquest tipus d'homes no poden decidir per nosaltres, les dones", afirma la Xènia. I es pregunta: "On són els homes que no volen la cosificació de la dona, que no recorren a la prostitució i que frenen i rebaten comportaments masclistes? Ens calen aliats!".

Per a la Raquel, que s'ha manifestat amb tres amigues, sembla que s'ha avançat molt, però es viuen temps convulsos i "queda molta lluita": "Moltes dones viuen superades: tenim una lluita oberta a casa per les tasques i les cures que queden invisibilitzades mentre som igual de treballadores que els homes. Som aquí per donar suport a totes les dones i en tots els contextos". "Sobretot a la vista dels greus abusos cap a la infància que s’estan produint al món", afegeix la Laia, que també ha anat a la manifestació amb la seva filla.

L'eco de les guerres i l'ICE

“Ens voleu tancades a casa, però som dones, feministes i lliures”, “El masclisme mata, el feminisme protegeix” o “Cansat de sentir-nos? Nosaltres de repetir-nos” són alguns dels lemes que han pogut llegir-se a les múltiples pancartes que lluïen les participants. Les manifestants han fet consignes per reclamar responsabilitat als homes i a les administracions –moltes apel·laven directament la Unió Europea– en qüestions com les cures i les tasques domèstiques —que en un 90% dels casos continuen recaient en elles—, l'equiparació salarial i el consentiment sexual, així com missatges de solidaritat amb les dones de l’Iran, Gaza i l’Afganistan.

De fet, el manifest de la manifestació s'ha posicionat en contra de la "persecució migratòria de Trump i el seu ICE criminal; el brutal intervencionisme contra Veneçuela, Cuba i Groenlàndia; l'escalada del conflicte bèl·lic a Ucraïna, el genocidi a Palestina, l'ofensiva militar a Rojava, les repressions al Líban, al Congo, al Sudan o a Nigèria". "Cridem alt i clar no a les polítiques d'ultradreta, al racisme, als discursos d'odi, a l'antifeminisme i a l'LGBTI-fòbia", han afirmat les activistes que han llegit el manifest, que han defensat els feminismes com l'espai de resistència als pensaments més conservadors. També la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha fet una crida a fer front als "discursos antifeministes" i a aconseguir la "igualtat real".

Des de la manifestació principal, Menor ha admès que encara queden "moltes bretxes i desigualtats per superar" i ha alertat del "risc" de retrocedir en els drets de les dones. En una línia similar, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha fet una crida a la "unitat" de les forces progressistes per ser "dic de contenció" contra "la ultradreta masclista". De fet, en aquesta jornada hi han participat representants de tots els partits, excepte del PP, Vox i Aliança Catalana. La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha reivindicat el feminisme davant dels "mascles alfa" que prenen "decisions testosteròniques des dels despatxos", i la diputada de Junts Judith Toronjo ha demanat "polítiques valentes" i que estiguin dotades dels "recursos necessaris" per fer front als "discursos d'odi contra el feminisme".

Per la seva banda, la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha posat el focus en criticar que s'utilitzi el feminisme "com a excusa per iniciar guerres", i la CUP, en boca de la seva portaveu, Su Moreno, ha demanat combatre els "debats imposats, estèrils i falsos" de la dreta i l'extrema dreta. En canvi, en un acte a Castelldefels, l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, d'haver portat les dones al "pitjor retrocés de la història" en matèria de drets referint-se, un cop més, a la llei del només sí és sí.

Doble convocatòria

A Barcelona, com ja va passar l’any passat, hi havia dues convocatòries. La més multitudinària (22.000 participants) ha sigut la de l'Assemblea 8-M, que aplega un nombrós i variat nombre d'entitats de dones a favor de la diversitat d'orígens, racial, sexual i de classe: aquí es troben des de les dones amb discapacitats fins a les mares amb criatures dependents, les migrants racialitzades i el col·lectiu LGTBIQA+. També compta amb el suport del Govern, i el de partits com el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP.

L'altra manifestació és la que convoca el Moviment Feminista, abolicionista de la prostitució i contrari al col·lectiu trans, que ha sortit a les 12 h del migdia de la plaça Catalunya i ha fet un parlament de supervivents de la prostitució, una performance del col·lectiu Somos Ellas sobre feminicidis, i una lectura del manifest per derogar les lleis trans. En aquesta mobilització han participat unes 1.400 persones que han fet proclames com "Ser dona no és un sentiment", han marcat distàncies amb la mobilització unitària.

A Tarragona, la manifestació també es va fer al matí, però en aquest cas va ser unitària (1.500 participants) i les consignes centrals van ser contra el racisme i l’extrema dreta. Les mateixes reivindicacions esgrimides pel moviment a Girona, que es va mobilitzar a la tarda amb 1.800 assistents.

Com a Barcelona, en altres grans ciutats a l'Estat el moviment ha sortit en manifestacions diferenciades, com ara Bilbao, Sevilla i Madrid. A la capital espanyola, s'han mobilitzat unes 34.000 persones, i és el cinquè any consecutiu que temes com la prostitució, la llei trans o l'ús del burca divideix el col·lectiu, si bé en totes dues han reivindicat la fi de la violència masclista i vicària —a tot Espanya, des del gener, hi ha hagut deu feminicidis i dos menors assassinats—, la necessitat d'una igualtat laboral, salarial i educativa i el "No a la guerra". En altres capitals europees no hi ha hagut doble convocatòria, si bé s'han celebrat actes o concentracions puntuals diferenciades. Per exemple, a Londres, París i Roma hi ha hagut una única manifestació i totes tenien com a objectiu denunciar l’amenaça del feixisme i l’auge de l’extrema dreta a les llibertats i drets de les dones.