De l’historiador Hilari Raguer (Madrid, 1928 - Montserrat, 2020) a l’Avui (9-IV-1995). TV3 havia emès el documental de Dolors Genovès (Barcelona, 1954-2022) sobre la mort de Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 1938), capturat pels franquistes quan anava a Euskadi amb la família. A Catalunya, el perseguien per catòlic; i a Espanya, per republicà i catalanista.
Carrasco i Formiguera, condemnat a mort el 28 d’agost de 1937, va passar set mesos i mig en capella. Les presons franquistes eren plenes de gent en aquesta situació. Cada nit ressonaven les passes dels guàrdies que despertaven els que a la matinada següent moririen. Sentien com s’apropaven i, si passaven de llarg, respiraven i pensaven que almenys viurien un dia més. [...] Les penes de mort, en principi, s’havien d’executar ben aviat. Per això eren processos sumaríssims. Però, si no es complien de seguida, hi havia bones esperances de salvar la vida. Això és el que es creia en el cas de Carrasco, ateses sobretot les gestions que altes esferes eclesiàstiques havien emprès. Què va passar, doncs, que Franco, amb el seu “enterado”, ordenés l’execució? L’explicació que des de la secretaria de Justícia de Franco i des del jutjat militar de Burgos es dona és que hi havia un acord de bescanvi amb uns oficials, i els havien afusellat. […] Aquest va ser el pretext invocat, però no la raó. Com que l’“enterado” de Franco era sempre de compliment immediat, jo suposava, sense haver vist la causa, que, si l’afusellament havia tingut lloc el 9 d’abril, l’“enterado” havia de ser del 7 o 8 d’abril. [...] Josep Benet, amb la seva fina intuïció, ja m’havia fet notar que l’afusellament, el 10 de març, de dos bascos capturats juntament amb Carrasco, vol dir que a primers de març la causa dels presos del vaixell Galdames es posa en marxa. Dolors Genovès, a la vista de la causa, va descobrir que l’“enterado” referent a Carrasco és del 7 de març. No sabem la data dels dos bascos, però devia ser la mateixa. Resseguim el fil cronològic. El 17 de febrer de 1938 havien estat condemnats a mort a Barcelona, per espionatge, Carmen Tronchoni i els comandants franquistes Bielza Laguna i García Bravo. […] Les causes bloquejades del Galdames es disparen i el 7 de març Franco dona l’“enterado” a la pena capital d’Iracheta, Larranaga i Carrasco, però el d’aquest no és cursat de moment, mentre aquells dos són afusellats el 10. […] El 16, 17 i 18 es produeixen terribles bombardeigs de barris residencials de Barcelona. Davant la protesta internacional, Pius XI encarrega a Antoniutti una gestió reservada prop de Franco per fer cessar aquells atacs aeris […]. El 29 es compleix la pena capital contra els tres espies de Barcelona. Entretant, les tropes franquistes comencen l’ocupació de Catalunya. El 3 d’abril prenen Lleida i el 4 és derogat l’Estatut. Cal deixar ben clar l’abast de la “liberación”. […] Aleshores, amb un típic rampell dels seus, Franco ordena cursar l’“enterado” retingut i així dona una bufetada al Vaticà, replica a la triple execució de Barcelona, dona la pauta del “derecho de conquista” de les terres catalanes i calma els ànims dels militars descontents per haver-se vist aturats a Lleida. Però que consti que no hi havia cap acord d’intercanvi de Carrasco amb els tres espies. En tot cas, va ser una brutal represàlia escalonada […].
