Toni Soler

Toni Soler

Periodista i productor de televisió

Sempre he escrit per guanyar-me la vida. Cròniques, articles, guions i llibres. També faig programes de televisió, però a la TV la feina és d'equip; aquí, quan escric, només responc de mi, perquè dic el que penso. M'agrada escriure de pressa i, sovint, una mica emprenyat (passo massa hores del dia envoltat d'humoristes).
image-alt

Lectures interessades

Contradiccions. Un dels grans vicis de la politiqueria d'estar per casa és l'extrapolació dels resultats electorals. En aquest país hi ha eleccions més o menys cada any, i cada vegada caiem en l'error -tots...

Una realitat tossuda

Han passat prou anys i prou enquestes per afirmar que el sobiranisme no és una moda, ni una reacció conjuntural, ni cavalca sobre l'èxit d'unes sigles o un determinat lideratge. Ans al contrari, el desig...

El factor Mas

L'ajustat suspens a la gestió del govern català és un símptoma inquietant per a CiU. Cal suposar que els estrategs de la federació ja hi comptaven i que -urgències financeres a part- han preferit fer les...

Les pors de Duran

Sembla molt assenyat que la comissió que ha d'elaborar la proposta de pacte fiscal no tanqui del tot els treballs fins després de les eleccions, per afavorir el consens i tal; però el cert és que tant li fa...

image-alt

El PP i el sentit de l'amistat

PRONÒSTICS. Encara no ha començat la campanya electoral, però tots els sondeigs, coincidint amb el fatalisme de Duran i Lleida, pronostiquen una majoria absoluta del PP el pròxim 20 de novembre. Convé,...

El convidat

El PP està donant una lliçó de disciplina interna en vigílies del seu retorn al poder. El lideratge de Rajoy està consolidat i tant els seus lacais com els seus rivals han pres consciència que la victòria...

...i feliç any nou

Se sol dir que l'economia i els mercats no volen soroll, que necessiten un marc social estable i una gestió de la cosa pública que exclogui les sorpreses. I avui dia a Catalunya no es pot dir que se...

Retallar és recentralitzar

En aquest país tan ple d'autònoms, petits empresaris, botiguers i aturats, la renúncia del Govern a la paga extra de Nadal impressiona més aviat poc. No es tracta pas de desmerèixer el gest, pel que té de...

image-alt

El partit enfadat

Tardor calenta. Tot i la insòlita bonança del setembre meteorològic, estem patint una rentrée paorosa. L'activitat econòmica sota mínims, l'estat del benestar defallint a cop de tisorada, l'euro a la corda...

Bambi passa comptes

Al moment del comiat va aparèixer el Zapatero de rostre humà, un pèl irat, amb ganes de reivindicar-se. "Hem mantingut els pilars del benestar social intactes! In-tac-tes!", bramava el creador del talante ,...

Munició per a desafectes

El ple del Parlament va viure ahir una situació impròpia, ridícula, que projecta una pèssima imatge del nostre sistema parlamentari. Encara gràcies que les mobilitzacions del personal sanitari van captar...

La mare dels ous (2)

Ningú al Parlament de Catalunya es va atrevir a parlar en contra del concert econòmic. Ni el PSC, més vague i inconcret que mai; ni el PP, amb una mà estesa més electoralista que altra cosa; ni Ciutadans,...

La mare dels ous

Sembla que Mas volia llegir titulars sobre un cert gir social del seu govern, i no sobre cap altra cosa. Però gairebé tot el que va dir al Parlament ho havia anunciat abans. Com la proposta d'un impost...

El xantatge

Entenc -i ho tinc escrit- que CiU no pot descartar el PP com a aliat parlamentari, si no vol posar-se en mans dels seus adversaris objectius. Entenc fins i tot que fer el buit al futur inquilí de la Moncloa...

image-alt

La diferència basca

Toros. Sóc a Sant Sebastià i, per tant, celebro des de la distància la fi de la festa dels toros a Catalunya. Ho celebro respectant la tristesa dels aficionats veterans que avui viuran com una tragèdia...

L'ase dels cops

Ahir em va venir al cap la imatge de Zapatero somrient al balcó de la Generalitat, al costat de Carod, Saura i Maragall, tot just investit president. Ja són tots jubilats, amb les esperances reduïdes a no...

Teatre o pòquer

Comença l'enèsima funció al nostre teatre electoral: el PP s'oblida de la immersió lingüística, el PSOE reivindica l'Estatut aprovat en referèndum, CiU ajorna el drama dels pressupostos, ERC i Iniciativa...

La foto maleïda

Convergència i Unió ja ha assumit el handicap que suposa iniciar la cursa cap al 20-N amb l'anunci d'uns comptes públics per al 2012 marcats per l'austeritat (ho ha avisat el president Mas en diverses...

image-alt

Si guanya el PP

OPTIMISME. En cercles catalanistes hi ha molta gent delerosa d'una àmplia victòria del PP en les pròximes eleccions generals. Ho resumeixen amb una típica expressió castellana que diu " cuanto peor, mejor...

Primàries amb risc

Esquerra se la juga en aquestes eleccions primàries. Més enllà de Ridao o Bosch, la militància ha de fer una tria estratègica que de ben segur es llegirà com a revàlida o patacada per al lideratge d'Oriol...

Mal poli bo

Després d'un parell de dècades excel·lint en la pràctica del doble discurs, CiU va donar dimarts una lliçó de sinceritat amb el discurs d'Artur Mas a Madrid: va ser un parlament dur, sense concessions,...

Tenir veu, tenir influència

Tan sovint hem retret al PSC la seva renúncia a tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats que avui és de justícia reconèixer-li la seva part de mèrit en aquesta victòria -més simbòlica que real- que suposa...

Bugades i llençols

La gent que ahir va tornar a sortir al carrer en defensa del català, tot just l'endemà de la Diada, i després de tantes i tantes concentracions de caire similar, mereix el reconeixement de tots, però no...

Els nous portaveus

Es cronifica el divorci entre política i societat: hi ha una resposta social, que simbolitzen els indignats , i una contestació nacional que explica el sobiranisme vaporós que creix en totes les enquestes....

image-alt

La pinça

Un mal dia. Divendres es va saber que Xavier García Albiol, l'alcalde democràtic de Badalona, havia decidit descafeïnar i finalment anul·lar els actes institucionals de la Diada a la ciutat. El mateix matí...

Els límits de la realitat

Els recels de Duran i Lleida cap al sobiranisme no es deuen a cap qüestió identitària, sinó a la seva propensió al realisme, a una visió de la política com a gestió de la realitat. Duran és dels que pensa...

Una majoria visible

Sense el PP català, CiU no estaria al mig de l'escena política, no podria dur a terme una part del seu programa i la seva majoria estaria en mans dels antics membres del tripartit. És normal, doncs, que...

El català, una nosa

Tot i l'agilitat amb què Enric Millo ha portat el tema a debat al Parlament (ja se sap que els conversos sempre mostren un zel superior), gosaria dir que el PP català se sent importunat per la sentència del...

image-alt

Prenguem mal (si cal)

Angela Merkel. Calia la reforma constitucional? La crisi ha posat de moda el vell principi de no estirar més el braç que la màniga; no es cansen de repetir-ho gurus i catedràtics. Però augmentar la despesa...

La indignació que cal

El miratge. Algú sap què ha passat amb l'onada sobiranista que ens aixecava de terra i se'ns enduia al vol? El cicle electoral triomfant de CiU ho ha cobert tot d'un tel de conformitat, com si ara que hi...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | Següent >