A la comarca de les Cuencas Mineras, a Terol, amb una arrelada tradició minera, hi ha nombroses mines de carbó, ferro, guix, galena i sal, però actualment la majoria estan tancades: només funcionen unes quantes mines de carbó lignit.
Fills del carbó
La fi del món del carbó i d'una manera de viure a les regions mineres, accelerat per l'expansió de les energies renovables i els criteris mediambientals de la UE

La indústria minera del carbó va iniciar el procés de desmantellament l'any 2012 a Espanya. La Comissió Europea va posar en marxa un paquet d'ajudes per tancar totes les mines de carbó no rendibles, abans de finals del 2018. L'expansió de les energies renovables, el carbó importat –més econòmic– i les regulacions de qualitat de l'aire de la UE en van accelerar el tancament. Amb la fi de les centrals tèrmiques i l'extracció del carbó per alimentar-les, milers de miners i les seves famílies van veure desaparèixer una manera de viure.
La central tèrmica de Cercs va estar activa del 1971 al 2011. Produïa electricitat a partir de la combustió del carbó que s'extreia de les mines de l'alt Berguedà.
Uns enginyers russos especialistes en explotacions, a la mina de carbó de Cercs, a Berga, l'any 1970. Un equip de treballadors soviètics van estar-se un temps a cercs, per augmentar-ne el rendiment productiu.
El 30 de juny del 2020, a l'últim canvi de torn de la central tèrmica d'Andorra, a Terol, els treballadors es van acomiadar de la central i del carbó deixant els cascos en un taüt negre. Volien simbolitzar l'enterrament de l'activitat minera després de quaranta anys, durant els quals va ser el motor econòmic de la comarca i pràcticament de la meitat de la província de Terol.
Fotografia facilitada pels sindicats dels sis miners que el juny del 2012 es van tancar a la mina d'Ariño, a Terol, per protestar contra les retallades al sector de la mineria del carbó. Finalment, les mines d'Ariño van tancar el 2019, després de cent anys d'activitat a la zona.
Un grup de dones trencant carbó amb ulleres de protecció i les mans nues a l'interior d'una mina, en un lloc indeterminat del Regne Unit, al voltant dels anys 30.
Vagons de carbó abandonats, envoltats de vegetació a la mina de Santa Bárbara, prop de Figaredo, a Astúries. En el moment de fer la foto, el juny del 2012, els carboners espanyols organitzaven una vaga contra la reducció de subvencions al sector, en el pla de reconversió previst per tancar les mines de carbó.
Un grup de treballadors pujant a la superfície amb un elevador a la mina de carbó de Ziemowita, a Polònia, l'any 1973.
La visita al Museu de les Mines de Cercs, amb un recorregut de 450 metres amb vagoneta cap a l'interior de la galeria, permet veure les dures condicions de treball.
Un grup de nens treballadors de la mina de carbó Ewen Breaker, a South Pittston, Pennsilvània, l'any 1910. Els menors que treballaven a la mineria als EUA tenien com a feina separar les impureses del carbó a mà. El recurs als nois, anomenats trencadors, va començar cap al 1860 i no es va acabar fins a la dècada del 1920.
Tradicionalment, a la mineria asturiana, quan un treballador moria en una mina es donava prioritat absoluta a la contractació d’un dels seus fills o gendres, per ajudar econòmicament les famílies que en general només tenien la font d’ingressos del pare. Els anys 90 les dones mineres van entrar per primera vegada als pous de carbó asturians.
Equipament individual, de diverses èpoques, per baixar a la mina de carbó, a casa de Manolo Cirujeda, miner jubilat, que viu a Alcorisa, a Terol.
Les botes, els cascos i la roba dels últims miners de carbó de Pozo Calderón, a Villablino, Lleó, penjats al vestidor el 25 de novembre del 2016.
Interior d'una mina al nord de França, a la primera meitat del segle XX.
Revestiment d'una de les galeries visitables al Museu de les Mines de Cercs.
Fi del tancament protagonitzat per cinquanta miners al pou Las Cuevas a Velilla del Río Carrión, a Palència, per reivindicar un decret especial per al sector que garantís la continuïtat del llocs de treball a mesura que es tancaven les mines.
Imatge de la roba de treball original i les botes alineades al vestidor, prop del bany amb dutxa, on els miners es rentaven després d’acabar la feina, al Museu de la Mina Petrila, a la ciutat de Petrila, 310 km al nord-est de Bucarest, a Romania.
Aquesta central tèrmica, a Terol, va entrar en funcionament el 1952 i es tractava de la més important i moderna d'Espanya, amb una sala de calderes de 76 metres de longitud i 36 d'altura. Comptava amb un petit embassament sobre el riu Guadalope des del qual s'alimentava el circuit de refrigeració. Amb una enorme potència, aviat la producció de carbó de les mines de la zona va ser insuficient per a la demanda de la central i va començar el transport per carretera de carbó procedent d'altres conques de la regió, amb la qual cosa van augmentar considerablement els costos de producció elèctrica. La central va ser un important revulsiu econòmic per a Aliaga i la seva comarca, que va arribar a comptar amb 2.000 habitants, molts dels quals vivien directament o indirectament de la producció elèctrica i les mines de carbó. Després de trenta anys de funcionament, se'n va decretar el tancament definitiu el 1982. Actualment està abandonada.
Un miner de carbó bevent aigua a Guangde, a la província de Zhejiang, a l'est de la Xina, el 8 d'agost del 2003. La mina, l'única de la província, és a 900 metres sota terra, la segona més profunda de la Xina. La temperatura a la mina sempre està per sobre dels 40 graus centígrads.
Miners a la galeria subterrània d’una mina de carbó a la regió de la Lorena, a França, l'any 1999.
La central d'Andorra, a Terol, ja apagada i a mig desmantellar, fa pocs dies. Als seus terrenys està previst construir-hi diverses instal·lacions d'energia solar i acumuladors d'energia eòlica, així com una fàbrica de ciment per reciclar el material del desmuntatge de la central.