Ada Parellada: “Els meus amics em fan la broma que veure’m els costa calés”

Barcelona“Aquest ofici nostre és molt inhabilitador per a les amistats”, assegura la xef Ada Parellada, que està al capdavant del Restaurant Semproniana des de l’any 1993. Per això, diu, les persones a qui considera amigues de debò són les que “han insistit molt”. “Quan tens un restaurant vius en el negatiu d’una fotografia: quan tothom fa festa, tu treballes, i quan arriba l’hora de sopar i la gent es relaxa, tu treballes. Això dificulta i erosiona les amistats, que al principi et truquen però després se’n cansen”.

Esclar que no tot són desavantatges i, com que sempre és al restaurant, els seus amics l’hi poden trobar sempre que vulguin. “Ser amiga teva em costa calés ”, bromegen alguns. Per això, reflexiona la xef, aquelles persones que “hi són sempre i que no defalleixen mai” són, per a ella, “persones meravelloses”.

Una d’aquestes persones és l’escriptora Ada Castells. Es van conèixer quan Castells treballava com a periodista a la secció de cultura de l’ Avui. “Vam coincidir en un acte i ens va fer gràcia això de dir-nos igual. Amb aquesta broma ens vam anar fent amigues”, recorda. Fa sis anys van decidir impulsar les Lectures comestibles, uns sopars literaris per a un màxim de 20 persones en què l’Ada Castells porta un escriptor conegut i l’Ada Parellada crea per als comensals un menú inspirat en alguna de les seves obres.

Tot i que les dues comparteixen nom, són ben diferents. “Jo soc una persona molt nerviosa, tinc un neguit vital que, alhora, no em deixa viure. L’Ada, en canvi, és fantàsticament hedonista. És una persona que gaudeix molt, sap estar tranquil·la i quieta i gaudir dels ocells, del sol, de les sardines i de la migdiada. Jo no puc, i ho admiro molt”, assegura la xef. D’ella també en valora l’humor. “Jo soc molt alegre i ric tot el dia, però no soc enginyosa, no sé fer bromes. L’Ada, en canvi, té un humor molt fi i molt intel·ligent. Com que jo no en sé, valoro molt les persones que sí que en saben”, diu, i afegeix: “Soc molt egoista, m’agraden les amistats que m’aportin coses, que pensin i em facin pensar. Amb el poc temps que tinc per a les amistats, no estic per a safarejos”, bromeja.

L’Ada Parellada es considera una “amistat passavolant”, i potser per això aprecia tant les amistats que s’han construït “a base d’insistir”. “Els meus «No puc» són constants. Segurament podria tenir molts amics, però com que sé que no els puc atendre, prefereixo no intimar massa”, diu. Tot i això, considera que la seva vida “està molt plena”. “Veig molta gent sense sortir de casa. Tinc molta sort, perquè si tinc ganes d’estar amb gent hi estic i, si no, m’amago a la cuina”, assegura rient.