ENTRE AMICS

Araceli Segarra: “Empatitzo molt amb la gent que fa malabarismes a la vida”

Segarra assegura que sempre busca grups "on no hi hagi algú predominant, algú que destaqui"

A la Cerdanya, Araceli Segarra hi té dues amigues amb qui comparteix el seu amor per la natura, per l’esport i per les manualitats. Són la Laura i la Marta, i si algun dia les busqueu a totes tres, probablement les trobareu en alguna fira d’artesania, a la muntanya esquiant o bé de ruta en bicicleta. “La Laura té un refugi de muntanya i la vaig conèixer en una cursa. Ella era la que feia les fotografies, la que muntava els avituallaments i feia els registraments, i també la que feia el dinar posterior al refugi. És una tia multitasca, fa malabarismes a la vida, i jo amb la gent així hi empatitzo molt. Després, ella em va presentar la Marta, que és monitora d’esquí, i també ens vam entendre”.

Araceli Segarra assegura que sempre busca grups “on no hi hagi algú predominant, algú que destaqui”. “Em sento més a gust en grups de noies on les unes es donen suport a les altres, sense aquest concepte de femella dominant que ha sortit artificialment per haver de lluitar contra el masclisme. De vegades em pregunto si no és una mica contra natura la lluita per destacar: a la natura les femelles s’ajuden les unes a les altres sense que n’hi hagi una de millor, i amb les meves amigues passa el mateix, totes ens apreciem i ens ajudem pel que som. Per a mi el natural no és destacar, és donar-se suport les unes a les altres”, reflexiona l’alpinista.

Segarra diu que, malgrat la seva agenda atapeïda, sempre busca algun moment per dedicar-lo a les amistats. “Intento esforçar-me una mica, desplaçar-me i buscar el temps, encara que sigui només mitja hora per anar a veure aquella amiga que ha obert una botiga o compartir un trajecte. Intento fer petits esforços per mantenir les relacions que em satisfan. Suposo que són esforços egoistes perquè els faig pel meu benestar, però sempre penso que si espero que els facin els altres em puc passar setmanes sense veure’ls”.

L’alpinista deixa clar, però, que defensa un concepte molt obert de l’amistat. “D’amistats n’hi ha de molts tipus. De vegades penses que hi haurà amics que ho seran per a tota la vida i després no ho són, i no passa absolutament res. Crec que hem de ser una mica més relaxats en aquest sentit. De vegades tanquem el concepte d’amistat en un calaix idíl·lic i no serveix per a res”, reflexiona. Així doncs, Segarra proposa una manera de viure l’amistat que impliqui “gaudir-ne mentre hi és, sense pensar en el passat o en el futur”. “De vegades tinc amistats molt breus, d’una nit: durant unes hores aprecio persones a qui sé que mai tornaré a veure, però durant aquella nit, en gaudeixo al cent per cent”.

Més continguts de