Bruno Oro: “Amb el Xesco ens havien fet fora de classe pels atacs de riure que ens agafaven”

Barcelona“Estic trist, tu no hi ets, trobo a faltar els teus ulls divertits. Tu no caus, ets ben amunt, fins i tot quan la vida no és amable”. Així arrenca Positive, la cançó que Bruno Oro va dedicar al seu amic Xesco Reverter i que va gravar a l’escenari on es van conèixer, l’Institut Escola Costa i Llobera, de Sarrià. “Vam estudiar junts fins als 18 anys. Després ell va començar a estudiar periodisme i jo teatre. Crec que el riure va ser el que ens va connectar aquells primers anys. El sentit de l’humor connecta molt les persones, i nosaltres a classe sempre teníem molts atacs de riure, fins al punt que alguna vegada ens havien fet sortir fora”.

La música també va ser un ingredient vital de la seva amistat. Reverter tocava el saxo i Oro el piano. “La música m’agrada des de petit. Recordo que gravava cassets amb recopilatoris i els venia. Al Xesco també li agradava molt la música, i al cotxe sempre cantàvem i ballàvem. Amb ell també ens havíem gravat i intercanviat cintes, però no només amb cançons. Quan teníem 19 o 20 anys i jo vivia a Londres i ell a Barcelona, ens enviàvem cintes amb reflexions per correu”, recorda Oro, que explica que a tots dos els agradava filosofar: “Volíem canviar el món, i això també ens va unir”.

Ara que Reverter viu a Washington com a corresponsal de TV3 es veuen menys sovint, però es truquen sempre que poden, sobretot quan tenen alguna cosa divertida a explicar-se. “Si intuïm un atac de riure, l’hem de compartir. De vegades a ell l’he enxampat al metro, i quan riu molt plora, li salten les llàgrimes. Alguna vegada ha dit de mi que tinc la virtut de desarmar-lo. Quan el faig riure, el tombo”, assegura l’actor. A banda de les trucades, els estius es troben a Cadaqués, i encara ballen i canten al cotxe. “El Xesco balla molt bé”, afirma.

D’ell també n’admira “la lleialtat i la sinceritat”. “També m’agrada d’ell que és molt positiu. Jo soc més obsessiu i pessimista, però ell sempre veu el got mig ple. En aquest sentit, el Xesco és d’ajudar-te sempre a reconèixer el teu vessant més bo, remarca els teus punts forts, i no les teves febleses, i això està molt bé”. Al final, reflexiona l’actor, una bona amistat és aquella que, estiguis bé o malament, saps del cert que amb la seva companyia “estaràs millor”. “Un bon amic t’anima”, reivindica.

Oro assegura que ell sempre ha estat molt de cuidar els amics. “Sempre m’ha agradat convidar-los a casa, fer grup i fer festes. En això soc molt italià, i n’estic content perquè he fet molts bons amics. La meva mare sempre m’ho diu, que tinc uns amics fantàstics, i això és bonic, perquè quan venen a casa sempre són part de la meva família”.