Borromeo, una contestatària icona de moda

Encara no estem en l’era de la postpandèmia però sí que hem entrat ja en la del postpijama. La indústria de la moda ja comença a fer funcionar la seva maquinària marquetiniana per convertir-se en la primera necessitat que tinguem quan comencem a fer vida normal, si és que es pot considerar que la forma en què vivíem abans del coronavirus era gaire normal.

Per convertir-se en molt desitjable, en el negoci ja han començat els fitxatges de grans estrelles com a ambaixadores de les grans maisons. El més estel·lar de tots els que coneixerem enguany -passi el que passi a partir d’ara, ja els ben dic que no serà millor que aquest...- és el que aquesta setmana ha anunciat Dior. La firma parisenca ha sumat a les seves files ni més ni menys que Beatrice Borromeo (01), una jove que ho té tot i amb la qual aquesta firma internacional del luxe pot formar un tàndem imparable pel que fa a aspiracionalitat, que és el que finalment condiciona els nostres desitjos i, tot seguit, decanta les nostres decisions de compra.

No enumerarem ara les virtuts de Dior, que només pel fet que la coneguin sense potser mai haver comprat ni provat res seu ja seria la prova que alguna cosa deuen fer bé; però sí de Borromeo, que en brànding ha aconseguit una cosa molt complicada: tenir-ho tot. Tot el que satisfà els uns i tot el que satisfà els altres. A dreta i esquerra. A experts i profans. És a dir, és una rossíssima italiana descendent de nobles i, al mateix temps, una jove contestatària que ha estudiat en un col·legi públic i que ha escrit, ja convertida en periodista -per una universitat, no per la seva fama...-, contra la màfia i contra Silvio Berlusconi en l’època que aquest era un intocable.

Borromeo, de 35 anys, és filla de Carlo Ferdinando Borromeo, comte d’Arona, i de Paola Marzotto, filla de l’estilista Marta Marzotto i del comte Umberto Marzotto, hereu d’un dels imperis tèxtils més importants d’Itàlia. Filla de pares separats, va viure primer amb el seu pare, després a Milà amb la seva mare i, finalment, va marxar de casa de la mare perquè no s’hi portava bé. Just va coincidir aquesta època amb la dels seus estudis superiors, quan va començar a fer de model per costejar-se la seva vida independent. “Mai més vaig guanyar tants diners com llavors”, ha explicat en alguna ocasió.

I és normal, perquè després de fer les setmanes de la moda de Milà i algunes campanyes publicitàries per a grans marques, Borromeo va començar a dedicar-se al periodisme. Després d’haver estudiat dret, economia i un màster en periodisme, va treballar en mitjans com Il Fatto Quotidiano o també la Rai. Va col·laborar amb Newsweek o amb Daily Beast. En aquella època, va opinar de forma crítica contra l’abans mencionat primer ministre italià, cosa que li va comportar que el seu pare estigués “tres setmanes” -dit per ella- sense dirigir-li la paraula, ja que ningú vol problemes amb el poder i encara menys els rics.

Va escriure contra la màfia i també va signar alguns reportatges televisius i documentals sobre el tema. Lady ‘Ndrangheta, Mamma mafia o Bambini Mai, aquest sobre els nens de la Camorra, són els seus títols més recordats. Cal imaginar que de ben segur això al seu pare tampoc li va agradar gaire. No obstant això, ella va seguir amb la seva vocació de denúncia i afirma que a casa ja no l’hi van criticar perquè pensen que és “un cas perdut”.

Casament amb Pierre Casiraghi

Després de tot això va arribar el que és el segell daurat -per al target d’¡Hola! - de la seva trajectòria. Aquella esvelta i glamurosa pijaprogre de família rica que vivia de la seva feina va comprometre’s amb Pierre Casiraghi (04), que si no saben qui és els diré que és el fill -més- guapo de Carolina de Mònaco. El 2015 es van casar -primer a Mònaco i després a les illes Borromees, al llac Maggiore, a Itàlia- i avui dia viuen a Montecarlo, on crien els seus dos fills i on ella s’ha convertit en cara habitual en alguns dels esdeveniments del mediàtic principat. Alguns ja l’han assenyalat com l’hereva inesperada del glamur de Grace Kelly (03), cosa que a mi no em sembla exagerada.

Per cert, un detall que millora encara més el perfil d’aquesta aristòcrata amb veu pròpia és que també l’han atacat els caps de la seva aristocràcia: la deposada família reial italiana. En una entrevista a Vanity Fair, a la pregunta de si seguia considerant l’aristocràcia i la monarquia com una cosa anacrònica, va respondre: “Els títols nobiliaris van ser abolits a Itàlia al segle passat. Per tant, la meva afirmació era tècnicament correcta. En cas contrari, avui regnarien els Savoia. El pare, Víctor Manuel de Savoia, un assassí absolt per la justícia francesa; el fill, Emanuele Filiberto, que esprem tot el que pot el seu cognom perquè no sap fer una altra cosa. He escrit molts articles sobre ells i em detesten. M’han denunciat, però acabo de guanyar-los l’última querella. Si aquesta és la monarquia que hem de tenir a Itàlia...”

No sé vostès, però jo ja estic estalviant per comprar-me alguna cosa de Dior. Per fi la imatge d’alguna gran casa del luxe porta adjunta una opinió digna de ser escoltada. És una molt bona notícia que una firma que arrossega el comportament comercial de tantes altres faci el pas de no fitxar només cares boniques. Per cert, que la seva cunyada, Carlota Casiraghi (02) és imatge de Chanel... Ves que aquest fitxatge no sigui també el principi d’una guerra freda. A veure què ens posem els mortals per seguir-la tan atentament com mereix...