Gent 29/11/2021

Comença el judici contra Ghislaine Maxwell, per a qui demanen 80 anys de presó per haver col·laborat amb Jeffrey Epstein

La fiscalia de Nova York l'acusa d'ajudar el magnat a "reclutar, preparar i finalment abusar" sexualment de dones joves, en alguns casos de 14 anys

3 min
El fiscal assenyala Ghislaine Maxwell i Jeffrey Epstein durant una roda de premsa al juliol del 2020

BarcelonaEl judici contra Ghislaine Maxwell, l'hereva britànica acusada als Estats Units de captar adolescents perquè el magnat Jeffrey Epstein n'abusés sexualment, comença avui en un tribunal de Manhattan més d'un any després del seu arrest. La fiscalia afirma que demostrarà que Maxwell va ajudar Epstein –que es va suïcidar en una cel·la novaiorquesa l'agost del 2019 després de ser acusat de tràfic sexual de menors– a "reclutar, preparar i finalment abusar" de joves víctimes, en alguns casos de 14 anys.

En concret, asseguren que va traslladar físicament les joves perquè Epstein n'abusés, i per això està acusada, entre altres càrrecs, de tràfic sexual de menors i d'incitar una menor a viatjar per participar en actes sexuals il·legals. El cas ha rebut enorme atenció mediàtica perquè diverses importants figures del món de la política i l'espectacle han estat relacionades amb Epstein i la seva activitat d'explotació sexual de menors, entre elles el príncep Andreu d'Anglaterra –actualment acusat a Nova York en un altre cas per una de les suposades víctimes de l'empresari– i l'expresident nord-americà Bill Clinton.

El príncep Andreu i Ghislaine Maxwell en una imatge a les carreres d'Ascot l'any 2000

Algunes de les primeres imatges en què Maxwell i Epstein apareixen junts daten del 1992, i es creu que poc després van iniciar una relació sentimental. Més tard, Maxwell, que s'enfronta a un màxim de 80 anys de presó si és considerada culpable, va esdevenir la seva col·laboradora i, segons l'acusació, va començar a ajudar Epstein a reclutar noies joves perquè ell n'abusés sexualment partir del 1994, cosa que hauria succeït fins al 2004.

La britànica, de 59 anys, ha estat tancada en un centre penitenciari de Brooklyn des que la van detenir en una mansió rural de New Hampshire el juliol del 2020, després d'estar un any en parador desconegut. Filla del polèmic empresari que va ser amo del diari sensacionalista The Daily Mirror Robert Maxwell, l'acusada ha afirmat que és innocent de manera repetida durant les vistes prèvies, tot i que se li ha negat en diverses ocasions la llibertat sota fiança per l’elevat risc de fua, ateses les importants connexions amb què compta i les tres nacionalitats que posseeix (britànica, francesa i nord-americana).

Ghislaine Maxwell, en una conferència el 2013 a les Nacions Unides, a Nova York

Recentment, els germans de Maxwell han denunciat en una carta a l'ONU que la seva detenció és "arbitrària", que porta "de forma indeguda en confinament solitari uns 500 dies" i que s'han violat el seu dret a defensa i la seva presumpció d'innocència. El 16 de novembre va començar oficialment el procés amb la selecció del jurat, que la jutge del cas, Alison Nathan, va decidir que fos pública, malgrat que els advocats de Maxwell havien demanat que es fes a porta tancada per evitar donar més publicitat a un cas que ja era extremadament mediàtic.

Nathan, no obstant, argumenta que preval la primera esmena de la Constitució, que protegeix la llibertat de premsa, i ha desestimat gairebé totes les peticions de la defensa, com ara l'aixecament de l'anonimat de les víctimes que testificaran a la sala sota pseudònim, i per protegir la seva identitat ha prohibit la tasca dels anomenats "artistes de la sala", contractats per dibuixar casos mediàtics dels quals no es poden obtenir fotografies. Els advocats de Maxwell, François Zimeray i Jessica Finelle, han denunciat públicament diverses vegades les condicions d'insalubritat de la presó en què es troba, a més d'una vigilància les 24 hores que no li permet descansar, i subratllen que és "percebuda i tractada" com a culpable a causa dels nombrosos vídeos, llibres i articles que documenten les al·legacions en contra.

stats