L’escena que Stone va rodar enganyada

Resulta demolidor que no hi hagi cap setmana que no tinguem alguna notícia sobre comportaments masclistes en el context de l’star system de la música, de Hollywood o dels mateixos àmbits però de casa nostra. Del present o del passat, no hi ha setmana que no caigui a les nostres mans alguna informació que reveli que magres que les passen les dones que es volen dedicar a oficis artístics. La meva reflexió recurrent és sempre la mateixa: si a dones independents i amb certa transcendència pública són capaços de tractar-les així, què no els deuen fer a dones anònimes que no tenen cap força mediàtica o econòmica.

Aquesta setmana han resultat molt simptomàtiques de com han anat les coses i de com van per a les dones dins el sector de la interpretació les primeres filtracions de l’autobiografia de Sharon Stone (01). Segons ha publicat Vanity Fair, que n’ha obtingut un primer extracte, la veterana actriu va rodar enganyada la seva escena més recordada. És a dir, que Stone fes el seu cèlebre creuament de cames d’Instint bàsic sense roba interior va ser fruit d’un engany orquestrat pels responsables del film. Almenys això és el que argumenta ella amb pèls i senyals al seu llibre The beauty of living twice (La bellesa de viure dos cops ), que sortirà publicat d’aquí dues setmanes.

L’actriu, de 63 anys, explica que un responsable de producció del film se li va acostar i li va dir abans de rodar l’escena: “No podem veure res, només necessito que et treguis les calces, perquè el blanc reflecteix la llum, és a dir, que es veu que les portes posades”. L’actriu, que hi va accedir, va comprovar quan la pel·lícula ja estava en fase de postproducció que tot plegat era una falsedat i que s’havien gravat els seus genitals.

L’artista relata que va descobrir la jugada que li havien parat quan la van convidar a veure el film, ja editat, en una “sala plena d’agents i advocats, la majoria dels quals no tenien res a veure amb el projecte”. Diu que va ser aleshores quan va entendre que li havien pres el pèl. De l’enrabiada, va bufetejar el director del film, el neerlandès Paul Verhoven (03), i va sortir corrents de la sala per trucar des del seu cotxe a l’advocat Marty Singer i mirar d’aturar-ho tot.

Després que el seu advocat la informés que el que li havien fet “no era legal”, Stone en va parlar amb Verhoven. “Li vaig fer saber al Paul les opcions que el Marty m’havia comentat. Per descomptat, ell va negar amb vehemència que jo tingués cap opció. Només era una actriu, només era una dona: ¿quines opcions podia tenir?”, es pregunta retòricament l’artista, que va haver de claudicar.

Finalment, l’actriu diu que després d’avaluar les opcions que tenia a l’abast va acceptar que la polèmica escena aparegués d’aquella manera al film, estrenat als EUA durant el nostre estiu olímpic. “Perquè era correcta per a la pel·lícula i per al personatge; i perquè, al capdavall, la vaig fer”, s’expressa conformada Stone al llibre. “Tenen alguna idea de quantes persones han vist Instint bàsic en els últims vint anys i escaig? Pensin-t’ho. Es tracta d’alguna cosa més que donar un cop d’ull a la meva faldilla”, reflexiona Stone en relació amb el nivell d’exposició que allò li va suposar.

Permissius amb les exigències als homes

És cert que el seu paper estava escrit per a l’escàndol i que tretze grans actrius del moment -des de Julia Roberts (02) fins a Kim Basinger, que per cert era la que Michael Douglas (04) havia intentat exigir com a coprotagonista- el van rebutjar molt conscients del que era i del que podia representar per a les seves carreres. Sexualització de la dona en la ficció i també agressivitat i males arts rere les càmeres van ser els ingredients d’una doble bretxa de gènere que només van tenir com a víctima Stone. Tant és així que, com s’ha publicat moltes vegades, també s’esperava que al film es veiés la primera erecció explícita del cinema comercial i finalment no va passar. Incomodar un actor? No. Enganyar una actriu a pesar del turment que li pugui suposar? Segons Stone, sí.

L’altra protagonista de la setmana també és una dona. Però en unes circumstàncies molt diferents. Es tracta de la imperdible Tamara Falcó, quedes de fa un temps fa de tertuliana a El hormiguero. Amb tantes dones que podrien fer de tertulianes i apujar el nivell de tantes tertúlies, va i resulta que l’elegida és ella. Quina injustícia. Em sembla una maniobra doblement cruel: amb el col·lectiu femení i amb el dels periodistes a l’atur.

Aquesta setmana, al programa -que és lider d’audiència!- li van preguntar sobre les vacunes i ella va dir que la d’AstraZeneca no se la posaria “por las encuestas ” (no intentin entendre-ho...). És científica? No. La seva opinió sobre la qüestió és necessària o útil? No. Podrien ser justificables les seves aportacions en tant que suposada representant de la gran massa social sense veu? Ni de conya, és una marquesa rica! El que digui pot generar només confusió? Sí! Pot portar alguna gent a prendre decisions que vagin en contra seva i del conjunt de la societat? I tant!

Els responsables del format dirien davant aquestes crítiques que no cal prendre-s’ho tant a valenta, que només és un programa d’entreteniment. Quina llàstima, doncs, que no s’entretinguin fent malabars o, encara millor, recitant poesia. Justament han hagut de posar-se a entretenir desinformant sobre les vacunes. Resulta increïble. I si és per interès de generar atenció mediàtica i fer créixer el share, impresentable.