Carol Pagès: "Les noies joves només van un cop a l'any a la perruqueria"

BarcelonaLa cadena de perruqueries Raffel Pagès arriba al centenari en plena forma: amb 65 salons, aixecats amb els seus 27 socis, i mantenint l'aliança amb L'Oréal, amb qui treballen des de fa 43 anys. Des de la mort de Raffel Pagès el 2021, segona generació de l'empresa, és Carol Pagès qui lidera el negoci familiar. Conversem amb ella al Museu Raffel Pagès, on s'exposa la col·lecció d'objectes de perruqueria que el seu pare va recopilar al llarg de la seva vida.

Raffel Pagès celebra cent anys d'història. Vostè i la seva germana, Quionia Pagès, són les continuadores de l'empresa. Com ha conjugat la tradició familiar amb les ambicions professionals pròpies?

— Arribar fins als cent anys ja és un èxit, perquè ens hem hagut de reinventar mil vegades i adaptar-nos a tota mena de canvis socials, polítics i econòmics. El 10 de maig farà cent anys que el meu avi va decidir deixar de ser mecànic per ser perruquer després de tenir un ensurt mentre un cotxe que estava arreglant va estar a punt de matar una persona. Fa un segle que som perruquers gràcies al meu avi Raffel.

Sempre va voler seguir la tradició familiar?

— Com deia el meu pare, neixes entre rul·los, pinces, tisores i eines de perruqueria. A mi era una cosa que no em desagradava perquè era moda. Al final, sí que crec que on neixes et marca una pauta, et marca com ets i a què et dediques. El tema dels estilismes, la roba, la moda, ho hem mamat des de petites, ho portem a l'ADN. Em vaig formar en negocis i en perruqueria perquè per manar has de saber com es fan les coses. No pots dir "Fes-me la truita" si no tens ni idea de com es fa. Després t'has de rodejar de gent bona. En el nostre cas, el 98% som dones i jo n'estic encantada perquè tot és molt més fàcil. A mi les baixes per maternitat i aquestes coses no m'importen. Així i tot, és veritat que en el sector de la perruqueria els noms coneguts són els dels homes, no sé per què.

A Raffel Pagès utilitzeu el concepte de perruqueria emocional. En què consisteix?

— Les persones estem fetes d'emocions. El pare sempre deia que ell era perruquer d'ànimes. A una clienta, quan entra, l'has de mirar des del cap fins als peus i no posar-li la bata, perquè si ho fas, ja l'has pifiat perquè no veus qui és. La imatge d'una persona la descobreixes amb els anys i jo crec que és a partir dels 30 quan comences a saber quina és la teva essència.

A vegades s'ha considerat que tenir cura de la pròpia imatge era una cosa superficial.

— Com deia el meu pare, ningú és aliè a la seva imatge. Fins i tot la persona que vol anar de supertirada ho farà d'acord amb la imatge que vol projectar, des del gos sense cadena fins a les espardenyes o el tallat de cabells. Ningú és "Em poso això i surto". Tothom és la imatge que transmet.

Les perruqueries han estat durant molt temps llocs socials, espais on les dones anaven a parlar.

— Totalment. La perruqueria és un ofici d'escoltar i de silencis. Tu pots escoltar la clienta quan t'explica que ha discutit amb el marit o amb el fill, però la setmana vinent ni et passi pel cap preguntar per això, perquè potser ja està arreglat. És la part emocional de la feina. La part professional és entendre la clienta, saber-la valorar i escoltar què li agrada i què no li agrada, i que surti contenta amb el resultat. Avui dia això també ha canviat: abans les clientes venien cada setmana, i ara venen quatre o dos cops a l'any. Les noies joves només venen un cop a l'any, quan tenen les puntes tan llargues que quasi els molesta amb l'abric. Quan una clienta entra en un saló, li has d'oferir totes les possibilitats, que són infinites. Però també has de tenir els equips formats, has de tenir bons productes, bons rituals i innovar.

Deia que les noies joves van poc a la perruqueria, però, en canvi, es fan molt les ungles. Vostès han entrat en aquest sector amb Good Nails, franquícia de manicura i pedicura.

— Hem muntat això perquè no teníem gent jove. Vam dir: "A veure si les trobem". I les hem trobat. Les manicures són tot un fenomen. Les dones llatines han importat aquesta moda, com també la cura de les pestanyes i les celles. El tema de les ungles és un boom que ha vingut per quedar-se. La idea de muntar Good Nails va néixer arran d'un negoci fallit: vam intentar muntar un saló de perruqueria ecològica i vegana i va ser un fracàs, i vam utilitzar el local per provar-ho amb les ungles. La perruqueria vegana i ecològica no va funcionar perquè no és veritat que hi hagi demanda. Però d'un fracàs va néixer un èxit del qual ara ja tenim 34 locals.

El seu pare va anar a París i allà va descobrir una altra manera de fer perruqueria. Quins són els països que marquen tendència en el sector actualment?

— Crec que sempre han sigut els mateixos, França i Itàlia. Crec que Europa encara és un referent. És veritat que ara també està molt de moda tot el que ve del Japó, com ara l'allisat. Però són coses que no perduren.

Una de les tendències actuals és la reivindicació dels cabells blancs i grisos.

— La pandèmia va accelerar les tendències que havien de venir. En dos mesos van arribar coses que potser haurien arribat en deu anys. A més, les clientes van sortir de la pandèmia més informades que mai perquè van estar dos mesos mirant vídeos de tendències a xarxes socials.

Com s'imagina el futur de Raffel Pagès i de la perruqueria?

— Nosaltres, a escala familiar, ja tenim relleu. La meva filla ja fa dos anys que està dins de l'empresa, tot i que a ella el que li fa més il·lusió és el tema de les ungles, perquè és més jove. Pel que fa al sector, no hi ha relleu generacional perquè no hi ha gent a les acadèmies. Abans hi havia 200 nenes en totes les acadèmies, ara n'hi ha 10, com a molt. I per què? No ho sabem. Crec que és un tema d'esforç i que la gent no vol estar vuit hores treballant depenent on. I la perruqueria és un sector obert al públic. Crec que la perruqueria tornarà a ser un producte de luxe i que passarà com als Estats Units, on hi ha una part important de la població que es fa les coses a casa.