Gwyneth Paltrow acaba de fer 50 anys (banyada en or)

BarcelonaAcaba de fer aparició al catàleg de Netflix un documental de quatre capítols anomenat Wanna Marchi, la telestafadora de Italia. Es tracta d'una producció que retrata l'auge absolut i brutal caiguda d'una estrella de la televenda italiana que, de la mà de la seva filla, va construir un imperi des del no-res venent productes miracle a través de la petita pantalla. Tot i això, l'ambició desmesurada va acabar portant-les a presó. A elles dues, al marit de la mare i a un pseudolíder espiritual brasiler que es va salvar de passar pel penal perquè es va fugar de la justícia italiana i va marxar al Brasil, on ha estat prenent el sol fins que ha prescrit la pena. Amb ell, per cert, les Marchi venien sort i protecció contra tots els mals imaginables.

El documental mostra com el magnetisme televisiu de mare i filla, els seus dots interpretatius, la seva capacitat per observar els punts febles de qui mirava els seus xous de venda en directe i el seu poder de prescripció en el camp de la cosmètica les van ajudar a facturar milions de lires mensualment. Unes grans quantitats que, segons permet interpretar el documental, podrien ser el que els permet sobreviure encara avui en dia tot i haver estat condemnades a pagar més de 2 milions d'euros d'indemnitzacions a les persones que segons el jutge havien estafat de forma premeditada. De fet, el documental deixa bastant en evidència la seva mala fe quan explica que en una ocasió van vendre quantitats enormes d'una crema per reduir la panxa per a homes que, en el moment de la venda televisiva, no existia. Mentre els compradors –o les seves dones...– ja estaven fent comandes a grapats, mare i filla trucaven accelerades a un fabricant en plena nit perquè inventés i produís alguna cosa similar a allò que elles estaven venent com a producte d'eficàcia provada. Ho afirma el mateix fabricant.

Pensar en els productes miracle de les Marchi i en aquest exemple de seguiment gairebé religiós era el més normal del món aquesta setmana, en la qual molts mitjans han recordat Gwyneth Paltrow perquè l'actriu ha fet 50 anys. L'oscaritzada protagonista de Sheakespeare in love arriba al mig segle amb la interpretació en segon terme, però convertida en una exitosa empresària. Exitosa des del punt de vista financer, però menys, en canvi, des del punt de vista ètic. Per això resultava pràcticament impossible no trobar certs paral·lelismes entre ella i les Marchi. I és que igual que les dues italianes venien productes sota la promesa de grans canvis, Paltrow ha aixecat un colós de la venda en línia que ha acabat tenint seriosos problemes legals per comercialitzar productes amb resultats altament diferents dels promesos a la seva web.

De la mateixa manera que sabem que Itàlia és un país capaç de crear grans meravelles per a la humanitat i al mateix temps enormes desastres, sabem també que els EUA són el lloc idoni per presenciar el surrealisme social quan s'hi mescla fama, màrqueting i fenòmens mediàtics. És per això que la web de Paltrow hi ha fet fortuna. Després que el 2008 la newsletter que escrivia setmanalment comencés a triomfar com la Coca-cola entre boomers addictes a l'estil de vida saludable, Paltrow va aprofitar el filó fundant el 2011 una botiga en línia anomenada Goop. Onze anys més tard, es demostra que va saber identificar un target els buits del qual calia satisfer, ja que la seva creació està valorada actualment –segons The New York Times– en 250 milions de dòlars.

Però què ven Paltrow que la resta no sàpiguen vendre per haver obtingut aquest notable resultat? Doncs podríem dir que tota mena de coses relacionades amb l'estil de vida, però de gamma alta. Tot i això, els productes estrella que li han donat la fama i que més activitat han portat a la seva web són productes basats en pseudociència o pensats per generar titulars que promocionin el lloc web en qüestió. Entre aquests destaquen ítems com ous de jade i ous de quars per regular els cicles menstruals, un artefacte anomenat Mugworth V-Steam que llança vapor i que està pensat per "netejar" els úters per dins, essències florals que "curen" la depressió, un collar d'on penja un tub metàl·lic pel qual respires sis cops i "et calmes", etc. De fet, era tan aclaparador tot plegat que una metge va analitzar 160 productes de la web i va determinar que el 90% no comptaven, segons va poder constatar, amb cap validesa científica.

Tan exagerat és l'abús que ha fet Goop d'arguments de venda sense cap relació empírica amb la realitat que ha estat fins i tot condemnada a pagar centenars de milers de dòlars per publicitat enganyosa en relació amb els mencionats ous. Per cert, després de pagar la multa no els va retirar de la web, els va mantenir, però sense les explicacions adjuntes que li havien portat problemes. També hi ha constància que una dona de 62 anys es va lesionar greument en posar en pràctica les saunes uterines que ella recomanava a l'apartat de la web que emula un blog de lifestyle.

Paltrow ha arribat als 50 pràcticament jubilada de la interpretació però ostentant impúdicament l'honor d'haver fundat una de les botigues en línia més insultades d'internet. Tant és així que, a pesar de la seva fama mundial i de les seves altes cotes de facturació de productes de luxe –per exemple, va vendre durant un temps un vibrador de més de 3.000 euros fet amb or– cap conglomerat del luxe l'ha acabat comprant, cosa que demostra la dificultat de reconvertir aquesta marca en un producte digne des del punt de vista ètic.

Si bé és cert que l'actriu va donar un exemple prometedor a Hollywood amb el seu civilitzat divorci de Chris Martin, amb el qual va convertir el conscious uncoupling en un concepte global, amb la seva faceta capitalista el seu honor ha quedat molt tocat. Realment, els pocs miraments demostrats posant-se a vendre coses que una persona formada com ella sap que poden perjudicar els seus compradors demostren una estatura similar a la de les Marchi, amb les quals es diferencia molt en l'estil però poc en l'objectiu: fer com més calaix millor. Néixer en un context acomodat, haver conegut l'èxit com a actriu i poder tenir un equip d'un centenar de persones hauria de servir per fer coses molt diferents, no per fer pràcticament el mateix però en format pijo.