L'Audiència Nacional absol l'actriu Ana Duato de tots els delictes fiscals pel cas Nummaria

BarcelonaL'Audiència Nacional ha absolt l'actriu Ana Duato de tots els delictes fiscals dels quals estava acusada pel cas Nummaria. El jutge ha condemnat a dos anys i dos mesos de presó l'actor Imanol Arias i a 80 anys de presó l'assessor fiscal i comptable Fernando Peña. La sentència considera que els dos intèrprets van utilitzar estructures dissenyades per Peña, a través del bufet d'advocats Nummaria, per evitar pagar impostos a Espanya entre el 2010 i el 2016. L'Audiència argumenta l'absolució de Duato perquè considera que no hi ha "acreditació suficient" per demostrar que l'actriu "sabia que incomplia el deure de contribuir d'acord amb el que disposa l'ordenament tributari". En el cas d'Imanol Arias, la condemna deriva del pacte que va fer amb la Fiscalia Anticorrupció per cinc delictes fiscals entre el 2010 i el 2013. En aquell acord, Arias va acceptar la condemna de dos anys i dos mesos de presó.

El judici als dos actors de la sèrie Cuéntame cómo pasó va tenir lloc ara fa just un any. A Duato se l'acusava d'haver defraudat 1,9 milions d'euros i s'enfrontava a una pena de 32 anys de presó, mentre que Arias estava acusat de defraudar 2,4 milions d'euros i el fiscal li demanava 27 anys de presó. Durant el judici, Duato va mantenir la innocència i va negar haver comès els delictes fiscals que se li atribuïen. El seu advocat va defensar que l'actriu va confiar cegament en el seu assessor fiscal i que mai va tenir constància que les seves declaracions fiscals fossin irregulars.

Arias admet la culpabilitat

Arias, en canvi, va seguir una estratègia diferent per defensar-se. L'actor va reconèixer la culpabilitat i va dir que era coneixedor de l'enginyeria fiscal que li va fer estalviar 2,7 milions d'euros entre el 2010 i el 2015. A partir d'aquí, Arias va arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció que li imposava una condemna de 26 mesos de presó i una multa. La sentència de l'Audiència preveu l'acord i diu també que, en el seu cas, els fets estan corroborats per altres proves.

Els jutges parlen de "maquinació fraudulenta" per considerar provat que l'actor va dur a terme una maniobra d'ocultació per eludir el pagament de l'IRPF de les rendes generades en les seves feines com a actor. Segons el tribunal, l'actor va enganyar Hisenda utilitzant "un entramat de societats interposades" i, a més, utilitzava "la figura de la renda vitalícia per millorar la tributació d'una part de les rendes". A l'inici del judici, abans d'admetre la culpabilitat, l'actor va afirmar que volia "deixar d'estar a la capçalera d'aquest repartiment".