Leonardo DiCaprio confessa que emocionalment té 32 anys

Barcelona–Et faré una pregunta i m'has de respondre el més ràpid possible. Si no sabessis els anys que tens, quants anys tindries ara?

–Trenta-dos.

Aquesta podria ser una conversa banal i espontània entre amics si no fos que aquests dos amics són Paul Thomas Anderson i Leonardo DiCaprio. L'actor i el director s'obren en una conversa per a la revista Esquire arran de l'estrena de la pel·lícula One battle after another (que arribarà als nostres cinemes el 26 de setembre). I aquesta resposta de DiCaprio és la que ha fet la volta al món perquè sembla respondre a la pregunta que durant anys s'ha fet tanta gent: per què Leonardo DiCaprio sempre surt amb noies que no superen els 25 anys? Ara que l'actor ja en té 50, la seva parella actual, la model Vittoria Ceretti, en té 27.

–Ara el que has de fer és investigar què va passar quan tenies 32 anys, i descobriràs el perquè de la resposta —continua Paul Thomas Anderson—. Per cert, la meva resposta és 27.

Als 27 anys, Anderson, que en té 55, va estrenar el seu primer gran film, Boogie nights, mentre que als 32 DiCaprio va estrenar el thriller Xarxa de mentides de Ridley Scott i Revolutionary Road, de Sam Mendes, la història d'una parella ofegada per la vida convencional dels suburbis. A proposta d'Esquire, Anderson li fa una altra pregunta sobre l'edat, sobre si els 50 són un bon moment per a la reflexió.

–Tens cinquanta anys però la teva maduresa emocional és de 32. Com es porta?

–Bé, et fa la sensació que desitges ser més honest i no perdre el temps. Només em puc imaginar com aniran les pròximes dècades. Miro la meva mare, per exemple, i ella diu exactament el que pensa i no malgasta el temps. No perd el temps intentant fingir —i continua més endavant—. Ser més sincer i arriscar-se que hi hagi coses que es trenquin o arriscar-se a estar en desacord o arriscar-se a anar pel teu camí en qualsevol mena de relació de la vida, la personal, professional, és que no vols perdre més el temps. Has de ser molt més sincer. És gairebé una responsabilitat perquè tens més part de la vida darrere teu que davant teu.