Marius Borg Hoiby, el nen adoptat per la monarquia noruega que ara s'enfronta a 32 càrrecs judicials

BarcelonaQuan arriba aquesta època de l’any hi ha molta gent que està desitjosa de menjar-se els dotze grans de raïm i començar l’any següent perquè es moren de ganes de saber què els portaran els propers 12 mesos. Aquesta aproximació tan positiva al canvi d’any no deu ser la de Mette-Marit de Noruega, que durant el febrer del 2026 viurà un dels tràngols més amargs que pot viure una mare: veure el seu fill assegut al banc dels acusats. Un moment tràgic que en el seu cas, a més, es veurà amplificat per la pressió mediàtica internacional que rebrà el cas que afecta el seu fill gran, ja que poques vegades es veu comparèixer en seu judicial un membre d’una monarquia.

Tot i que Marius Borg Hoiby, l’únic fill que Mette-Marit va tenir amb el seu primer marit, mai va tenir cap paper oficial en la monarquia noruega ni va rebre mai cap títol nobiliari, sí que va viure com un membre de la Corona de ple dret. De fet, la seva posició era la millor de totes per a moltes persones, ja que a la pràctica no comptava amb cap de les obligacions que tenien tots els seus familiars però sí amb els privilegis. Aquesta posició de doble privilegi es llegeix ara com una molt mala combinació per a un nen, que no ha trobat cap límit des que als 4 anys es va quedar a viure a palau. Marius, fill de la futura reina, fillastre del futur rei Haakon i germà gran de la princesa hereva Ingrid, s’enfronta amb només 28 anys a 32 càrrecs judicials. Entre aquests hi ha els de violació i altres delictes sexuals greus. Segons la premsa noruega, podria acabar amb una condemna de fins a deu anys de presó.

Una història de doble sobreprotecció

Amb aquestes perspectives de cara al 2026 és lògic preguntar-se què ha passat per arribar aquí. La resposta és llarga perquè ha tingut molts episodis, però es pot resumir de forma molt breu: ha estat sobreprotegit en el sentit més ampli del terme. Més enllà de la sobreprotecció pròpia d’una mare que arrossega el seu fill a un context especialment complicat, Marius ha estat sobreprotegit també com a ciutadà, ja que la llarga ombra de la futura reina consort dels noruecs l’ha emparat. I ho ha fet fins a tal punt que li ha permès tenir avantatge de la policia i, en conseqüència, també de la justícia. I precisament això és el que fa que aquest judici sigui llegit mediàticament com una auditoria no només al passat suposadament delictiu de Marius sinó també al paper que hagi pogut jugar la seva mare –i, per tant, la monarquia– en tots aquests fets, ja que de totes les proves que presentin les parts, així com de tot el que expliquin els testimonis, es podran extreure conclusions que poden anar més enllà de la sentència que finalment dicti la justícia per a l’acusat i que podrien ser nocives per a una família reial en hores molt baixes.

Marius va ser acusat formalment a l’agost de quatre casos de violació que van tenir lloc entre el 2018 i el 2024 –la darrera quan ja se sabia que era investigat per la policia– i altres de maltractament. Aquests es van sumar a una vintena de delictes que ja se li havien imputat abans i que, en total, sumen una llista de 32. Aquesta xifra final és el resultat d’una investigació que va començar després que l’agost del 2024 fos detingut per agredir suposadament la nòvia que tenia aleshores. La Fiscalia noruega l’acusa de diversos actes violents contra una altra exnòvia, danys, alteració de l’ordre públic, infraccions de trànsit i, fins i tot, gravar els genitals d’algunes dones sense que elles en fossin conscients.

Mals precedents

Davant d'aquest panorama tan cru, ha transcendit que Marius tindria previst negar els càrrecs més greus per tal de lluitar-los en judici mentre que, en el cas dels més lleus, preferiria declarar-se culpable quan comenci el judici. Abans de començar, però, el fill de la princesa Mette-Marit ja ha patit el seu primer revés judicial. Un tribunal d’Oslo ha dictaminat en contra del jove i ha confirmat que no es retirarà de la venda el llibre Ratlles blanques, ovelles negres, on se l’acusava d’haver venut cocaïna el 2023, un extrem que ell desmenteix malgrat haver reconegut públicament tenir problemes d’addiccions. Per aquesta condemna haurà de pagar 46.000 euros a l’editorial pels perjudicis causats. A palau han sortit ràpidament a tallar la sagnia de prestigi que els està provocant per dir a través d’un comunicat que ni la casa reial noruega ni els prínceps hereus es faran càrrec d’aquestes quantitats.

Màrius també començarà amb desavantatge el seu judici arran de les informacions que aquesta setmana ha publicat la premsa noruega en relació amb una cerca que el jove va fer al mòbil que li van requisar i que ara s'han filtrat. Segons sembla, va cercar la diferència entre “agressió”, “abús” i “violació”. Una recerca que d'entrada no seria constitutiva de cap delicte ni una evidència de res llevat que es tingui en compte que la va fer molt abans que el seu cas comencés a agafar embranzida i es presentava públicament com un fet puntual i aïllat de violència a l'entorn proper. De fet, aleshores encara no havia estat mai detingut.

Aquest espectable mediàtic agafa la monarquia noruega en una situació molt delicada, ja que el rei Harald de Noruega té 88 anys i li queden pocs anys de regnat. Si morís i abdiqués en el seu fill ara o en els temps pròxims la notícia no seria bona en absolut per al príncep hereu, Haakon, ja que coincidiria la polèmica del judici ja no amb el príncep sinó amb el rei. En algunes ocasions, quan van mal dades, els reis abdiquen i s'emporten la culpa amb ells deixant pas a un substitut suposadament net, com va fer a Espanya Joan Carles I. Però en el cas noruec, la situació és la contrària, ja que és l'hereu qui pot sortir esquitxat, perquè és qui ha criat el jove que ara persegueix la justícia. I el pitjor de tot, la filla de l'hereu, la princesa Íngrid té només 21 anys i no es presenta apta per assolir cap càrrec si els noruecs s'oposessin que ho fes Haakon. De fet, per ara l'han apartat del tauler de joc enviant-la a estudiar ni més ni menys que a Sidney. Haakon té una germana, Marta Lluïsa, que podria assumir el càrrec de reina. Però resulta impensable que el poble noruec pugui preferir-la després d'haver-se casat amb un xaman i d'haver-se dedicat a vendre la seva vida en revistes i realities per poder seguir vivint com a palau, però fora de les obligacions reials. Ni als països que funcionen millor, les monarquies són òrgans funcionals.