La Lady Di de 'The Crown' col·lapsa les portes de l''upper' barceloní

BarcelonaPersones de cutis relaxat passejant gossos de pelatge estarrufat contemplaven aquest matí com a les portes de l'upper barceloní ressuscitava Diana de Gal·les, a qui tots haguessin convidat a la casa de Begur a passar una setmaneta a l'agost amb els ulls tancats. La realitat de fons, però, sempre és més trista que el primer cop d'ull: tot era ficció. Concretament, de Netflix. La sisena temporada de The Crown havia conquerit des de primera hora la plaça Francesc Macià per rodar-hi escenes de la persecució prèvia a l'accident fatal de Lady Di. Una escena icònica de la cultura popular que molts creuen que recorden haver vist, però no ho han fet: les últimes imatges publicades de la princesa del poble són les d'ella sortint per la porta giratòria de l'Hotel Ritz. No n'hi ha cap més entre aquest moment i el del Mercedes-Benz esclafat al túnel de sota del pont de l'Alma de París.

El majestuós edifici Ferrer Cajigal, que l'arquitecte Josep Rodríguez Lloveras va construir el 1935 a la part nord-est de la plaça barcelonina, amb una claríssima influència centreeuropea, serà previsiblement la façana que reencarnarà la façana del Ritz parisenc, propietat, per cert, del pare de Dodi Al Fayed, mort amb Diana en aquell accident. Queda per veure com s'ho faran els responsables de la sèrie per tapar la ja emblemàtica publicitat de Danone de dalt de tot de l'immoble, però el que queda clar és que a Barcelona es roden les últimes hores de Diana. L'actriu i model australiana que la interpreta a la sèrie, Elizabeth Debicki, duia avui un vestit jaqueta gris com el que Lady Di portava posat la nit en què va morir, el 31 d'agost del 1997.

La resta del xou que aquest matí col·lapsava la ciutat en benefici del nostre entreteniment –i esperem que també de les arques municipals– el formaven cotxes vintage de tota gamma, però especialment made in France, i motos Peugeot com les que feien servir els paparazzis que van perseguir per París Diana, Dodi, el xòfer Henri Paul i el guardaespatlles Trevor Rees-Jones, l'únic supervivent d'aquell xoc frontal. Caldrà veure en quin túnel del nostre país reproduiran l'accident. D'entre les escenes que es gravaven avui destaca la dels paparazzis motoritzats envoltant el cotxe de Diana mentre els extres que feien de passatgers d'un autobús vintage, aparcat davant del restaurant Sandor, s'acumulaven a les finestres del vehicle amb cara d'al·lucinats perquè acabaven de veure Diana.

Evitar l'inevitable

Més enllà d'aquests avançaments sobre el contingut de la ficció més il·lustre de Netflix ara mateix, cal destacar la impossibilitat de l'organització per enregistrar aquestes seqüències amb el secretisme que desitjaven. I no només pels companys periodistes del Grupo Godó, que ho veien tot meravellosament des de la seva redacció i ho anaven piulant, sinó també per l'acumulació de ciutadans ociosos i incontrolables armats amb iPhones i altres mòbils d'última generació.

Un equip nombrós, però insuficient, de treballadors a peu de carrer escridassava tothom que gravava arran de la línia que ells havien imposat amb una cinta de plàstic. Al crit de "no se puede grabar, no se pueden hacer fotos" increpaven tothom que ho intentava si ells consideraven que ho feia massa a prop. Fins i tot els hi intentaven impedir posant-se davant la càmera i saltant i agitant els braços. Llàstima que qui els havia contractat no els havia explicat que tothom té dret a gravar el que vulgui, al carrer. Els hi va haver de deixar clar, amb paraules educades, un servidor, que els va convidar a avisar la policia si hi tenien cap inconvenient.

Quan van entendre que haurien d'estar tot el matí fent jumping jacks per intentar evitar l'inevitable –que jo abaixés el meu telèfon–, van resignar-se i un dels dos treballadors del rodatge li va dir a l'altre: "No torno a agafar un rodatge al centre de Barcelona ni que me'l paguin a dotze i mig l'hora". Ja estaven esgotats, i encara els quedava tot el dia de feina. Però és normal que ja no poguessin més. Poc abans ja se'ls havia colat un ciclista pel carril bici sense que cap d'ells pogués fer-hi res. Quan es va trobar allà dins atrapat, el ciclista va dirigir-se a uns policies per preguntar com podia sortir. Però aquells policies no eren policies, eren gendarmes. Bé, actors vestits de gendarmes. Encara deuen riure. Com jo.

Ben segur que la despesa del rodatge de The Crown en aquest enorme espai públic de la Barcelona parisienne ha estat elevada. Ningú podria imaginar que no fos així, ja que l'enrenou de trànsit als carrers del voltant era notable. A Diagonal amb Casanova, on es concentrava el col·lapse de trànsit principal, un policia municipal lamentava davant d'un servidor que el "fregao" duraria bastant, tot i que ell celebrava que hi seria "només fins a les dues", la seva hora de plegar. Un bon tros de la plaça continuarà ocupat demà pel rodatge, tot i que és possible que només quedi la feina de desmuntar-ho tot. Segons el policia, Barcelona n'ha tret "una bona picossada, i dues vegades". I és que al setembre ja es va llogar espai públic per a la sèrie –llavors als Jardinets de Gràcia–, però el rodatge es va haver de suspendre per la mort de la reina Elisabet II. Passat el dol, tot revifa. Fins i tot Lady Di.