El príncep Guillem comparteix com van gestionar el càncer de Kate Middleton amb els seus fills: "Vam elegir comunicar-nos"

BarcelonaAcostumats a un rei emèrit que no dona explicacions ni dels fets vinculats a la seva tasca professional i a un príncep que no vam saber quina veu tenia fins que no va ser proclamat rei, és normal que el tarannà de la família reial del Regne Unit ens resulti completament exòtic. Ho semblen des de sempre però se'ns fa més evident encara quan, com aquesta setmana, l'hereu del tron concedeix entrevistes durant viatges internacionals per parlar de qüestions que van molt més enllà de la tasca legal que el seu país li té encomanada constitucionalment i aborda qüestions molt més íntimes i personals. Les comparacions són odioses, realment. Reialment odioses...

El príncep Guillem, de 43 anys i hereu al tron britànic, ha aprofitat un viatge al Brasil lligat als premis Earthshot per obrir el seu cor al presentador Luciano Huck, a qui ha parlat sobre un dels desafiaments més importants que ha viscut els darrers anys: el càncer de la seva dona, Kate Middleton. Amb l'excusa d'aquest premi que va fundar fa cinc anys juntament amb The Royal Foundation i que s'interessa per inspirar i amplificar solucions innovadores contra la destrucció del planeta Terra, Guillem ha acabat parlant en una entrevista sobre els que qualifica de "dos anys molt durs" per a ell i per a la seva família. Un període en què, a banda de la malaltia de Kate Middleton, també va ser diagnosticat amb càncer el rei Carles III, que actualment té 77 anys.

Quan van tenir el diagnòstic de la seva dona sobre la taula, diu que es van donar un temps per reaccionar i intentar fer les coses de manera ordenada. Un temps després del qual diu que van decidir parlar-ne molt a casa. "Vam decidir comunicar-nos molt més amb els nostres fills [...] Ara... això té les seves coses bones i les seves coses dolentes. De vegades sents que estàs compartint massa amb els nens, cosa que probablement no hauries de fer", ha explicat el fill de Lady Di, que diu que arribar a aquesta conclusió els va ser fàcil quan van rendir-se a l'evidència que “la major part de les vegades amagar-los coses no funciona”. De fet, afirma que després de comunicar-los el diagnòstic, l'opció de seguir comunicant-se molt més amb les tres criatures continua sent una prioritat per a ells. Diu que parlar amb els nens fa que aquests se sentin més calmats i també se'ls evita l'"ansietat" que poden generar les incògnites d'una comunicació amb llacunes, que ell considera una molt mala solució, ja que des del seu punt de vista "quan no hi ha respostes, sorgeixen més preguntes".

"No hi ha un manual"

Aquestes confessions el van portar a parlar de la paternitat en termes més genèrics. Des del seu punt de vista, ser pare "és sempre un acte d'equilibri, tot pare ho sap". Diu que fer de pare és mesurar "quantes coses dius, què dius, quan ho dius..." perquè "no hi ha un manual per ser pare". La seva recepta és "tirar endavant una mica d'instint". Guillem, pare de tres fills de 12 –Jordi–, 10 –Carlota– i 7 anys –Lluís–, no és el primer cop que es confessa sobre qüestions relatives a la gestió de la família i a la criança, una cosa que en la generació prèvia de monarques europeus era impensable. De fet, per a la majoria d'aquests reproduir-se no era una qüestió que impliqués cap responsabilitat afectiva així com tampoc el fet de casar-se, que era un mer tràmit relacionat amb l'ofici, però que no tenia cap relació amb el seu cor.

A diferència del seu pare, que no va poder-se casar per amor fins als 57 anys, ell va poder-ho fer des del principi i això, que molts monàrquics poden criticar perquè implica optar per casar-se amb una dona plebea, ha fet que Guillem tingui una vida familiar satisfactòria de la qual poder parlar públicament de forma versemblant. És a dir, fent un efecte molt diferent del que molts reis han donat quan apareixen amb la seva família oficial. És útil per a aquest propòsit recordar aquell actuadíssim vídeo en què Joan Carles I apareix amb la seva esposa i fills i, quan els diu que marxa a treballar, la infanta Elena li pregunta: "¿Dónde?" Una pregunta feta enmig d'un acting familiar que pot ser simptomàtica de moltes coses... Una d'aquestes: la distància amb els fills, que no entenen res dels seus pares perquè no els veuen ni cuits ni crus.

La vida familiar de Guillem és privada però al mateix temps pública, ja que el que faci amb aquesta ho hauran de pagar els britànics de la seva butxaca i suportar-ho com a súbdits moderns que són. Potser perquè és conscient d'això, no defuig parlar-ne en les entrevistes que concedeix. Quan va aparèixer a The Reluctant Traveler, a Apple TV, el príncep ja va oferir una petita pinzellada de com s'ho manega per sortir-se'n amb una criança tan particular com la seva. "Cadascú té els seus propis mecanismes per afrontar aquest tipus de coses, i els nens estan aprenent i adaptant-se constantment. [...] Nosaltres intentem assegurar-nos de donar-los la seguretat i la protecció que necessiten”, explicava sobre els esforços que fan ell i la seva esposa, de la qual va explicar que el seu càncer es troba en remissió perquè tot avança "correctament" ara que ja ha passat un any.

De fet, explicava que una opció habitual per a ells per intentar que tot surti bé és comunicar-se el màxim possible. "Som una família molt oberta, així que parlem de les coses que ens molesten i de les coses que ens preocupen", deia abans de reconèixer que aquesta opció tampoc és una solució màgica, ja que "mai se sap del tot l'efecte en cadena que pot tenir" parlar de tot tota l'estona.

Un futur rei més humà

Però més enllà de les teoritzacions sobre la paternitat que pugui fer, també és interessant veure com l'estratègia de comunicació que segueixen des de Kensington Palace per humanitzar i modernitzar el seu futur rei a través de parlar de la seva família també implica abordar qüestions pràctiques. En l'entrevista d'Apple TV deia que fa de "taxista" habitualment, malgrat que reconeixia que la seva dona encara ho feia més que ell, cosa que ningú dubta perquè aquests patrons es reprodueixen en totes les capes de la societat, monarquia inclosa. Malgrat tot, s'ha de reconèixer l'avenç perquè el seu pare mai devia portar-lo a l'escola més enllà del primer dia de curs per si hi havia premsa i, a pesar que la seva mare potser ho hauria fet, en aquella època és creïble que d'una manera o d'una altra no l'hi permetessin fins que es va divorciar perquè no era el que s'esperava d'una princesa de Gal·les.

La humanització de Guillem també ha passat perquè reveli que cria els seus fills sense mòbils. Aquest tema, que qualifica d'"una mica tens", diu que s'ha acordat a casa seva perquè ell i Middleton opinen que "l'accés a internet" implica "un problema": "Crec que els nens poden accedir a massa coses que no necessiten veure". El que no ha dit Guillem amb aquesta certesa universal és si es referia a cinema per a adults o a les notícies protagonitzades secularment pels Windsor. Al cap i a la fi, però, és ben igual, ja que ambdues coses serien igual de nocives per a qualsevol dels seus fills.